Catching Fire (En Flames, els Jocs de la Fam 2)

Segona entrega de l'impactant, impressionant i emocionant trilogia d'Els Jocs de la Fam

Els Jocs s'han acabat, però la lluita per la supervivència continua.

Contra tot pronòstic, la Katniss ha guanyat els Jocs de la Fam, la recompensa d'una vida segura i sense complicacions haurà d'esperar. La seva victòria ha estat interpretada com un desafiament a les normes imposades pel Capitoli i, sense voler-ho, s'han convertit en l'espurna de la revolta imminent. El foc es propaga i el Capitoli clama venjança.

Catching Fire reprén la història de la Catniss sis mesos després d'haver guanyat Els Jocs de la Fam. Aquesta continuació té dos parts ben diferenciades. La primera d'elles, i per a mi la més interesant, aprofundeix en el daltabaix emocional que ha significat la seva victòria per la Catniss i en el conflicte existent entre el règim opressiu del Capitol i la guspira de rebel·lió que comença a encendre's entre la població dels Districtes, pels quals la Catniss s'ha convertit en un reticent símbol de resistència. Aquesta part està impregnada de l'angoixa constant en la que viu la Catniss, atrapada en un joc de miralls que ella mateixa ha construït per a protegir tant en Peeta com la seva família i el seu amic Gale de la ira del Capitol després del desafiament que li va servir per guanyar els jocs en el llibre anterior. La pròpia Catniss, que no hem d'oblidar que està en plena adolescència, és víctima del seu propi engany i sembla incapaç de determinar quins són els seus sentiments reals, ferint als seus éssers estimats en el seu intent de protegir-los. Aquest aspecte de la novel·la està molt ben portat i l'empitjorament progressiu de la seva situació quan el President Snow (personificació del mal en aquesta novel·la juvenil) fa sentir la seva ira de la manera més cruel possible fa augmentar la tensió de la història fins a límits insospitats, que ni tan sols la primera part de la trilogia va assolir, fins a arribar a un clímax sorprenent i totalment inesperat. A partir d'aqui, la segona part de la novel·la, protagonitzada per una Catniss més resolta i menys afectada pels dubtes, resulta més previsible i mecànica. Això no fa que l'emoció de la història decaigui, però és una emoció més adrenalínica i menys complexa, que es viu més com un trencaclosques relativament senzill que el lector ha d'anar solucionant, i que té alguns aspectes o escenes concrets excel·lents (i si llegiu el llibre, quan arribeu a l'escena dels "ocellets" ja m'ho direu) i que sembla servir fonalmentalment, com passa sovint amb els segons volums de trilogies, per a preparar el terreny per al tercer volum de la trilogia (Mockingjay, amb publicació prevista pel 24 d'Agost a les Amèriques) que espero amb ansietat.

A l'igual que el primer volum del llibre, Catching Fire ha estat traduït al castellà (En Llamas, Ed. Molino) i al català (En Flames, Grup 62). És literatura juvenil amb majúscules i jo no deixaria passar l'oportunitat de regalar aquest llibre a nebots, nebodes, fills, filles i adolescents en general. També és molt adient per a audiències més adultes amb afició per les històries clàssiques d'aventures. Molt recomanable i extremadament emocionant i addictiu. La literatura juvenil no s'acaba amb Crepúsculo ni amb Harry Potter.