Saltar al contenido
xelu.net

Un espacio para compartir.
Desde 2007.

La matèria obscura

literatura juvenil

La matèria obscura

Autor del libro:
Philip Pullman
Autoría de la reseña:
Miquel Codony
Actualizado:
246.268 visitas← Todos los libros

Sinopsis

Lyra vive en un Oxford donde cada persona tiene un daimon que representa su alma. La desaparición de unos niños la lleva a viajar hacia el norte y a descubrir un conflicto que va mucho más allá de su mundo. La trilogía combina aventura, mundos paralelos y una reflexión sobre la libertad, el conocimiento y el paso a la edad adulta.

Reseña

LA MATERIA OSCURA (His Dark Materiales) es una trilogía escrita por el autor inglés Phillip Pullman entre 1995 y 2000. Está formada por tres libros, todos ellos publicados en catalán por Editorial Ampurias:

>> Luces del norte (The Northern Lights, 1995)
>> La daga (The Subtle Knife, 1997)
>> El llargavistes de ámbar( The Amber Spyglass, 2000)

La historia se enmarca en el género fantástico. A pesar de que se ha comercializado como literatura infantil, después de haberlo leído me parece que está más al alcance de los adultos que de los niños o niñas. Con una incorrección política digna de mención y una prosa del más alto nivel, los tres libros explican las aventuras de los niños Lyra Bellacqua y (a partir del segundo libro) Will Parry mientras huyen de la Iglesia y del mismo Dios intentando hacer realidad una profecía de la que ellos no son conocedores. El peso de la historia recae sobre sus jóvenes hombros, pero mientras recorren un mundo (y más de un) que parece un reflexe victoriano del nuestro, tendrán la ayuda de brujas, giptians (los gitanos del mundo de Lyra), osos polares que hablan, aeronautes en globos, ángeles, daemonis y otros personajes sorprendentes. La estructura de la narración no se aparta mucha de la otros trilogías conocidas (las más evidentes el Señor de los Anillos y los Libros de Terramar), pero a nivel argumental no tiene absolutamente nada que ver con jefe de ellas. Así, cada uno de los libros aporta una nueva capa de complejidad a la historia que cambia ligeramente el significado del libro anterior y empuja a seguir leyendo cómo poco libros (y menos series de libros) me han empujado en los últimos años.

A LUCES DEL NORTE encontraremos un planteamiento de la historia, donde seguiremos de cerca las aventuras de la Lyra y el interés es, para decirlo de alguna manera, local. En la ciudad de Oxford alguien está secuestrando los niños. Lyra Bellacqua, que, por algún motivo que tardaremos a conocer, ha crecido sin padres rodeada por los catedráticos de la Universidad Jordan de Oxford, abandona todo el que conoce en busca de todos los niños, y emprende un viaje que la llevará al polo norte, donde descubrirá quién son sus padre, quien ha secuestrado los niños y por qué motivo, y que la realidad de su mundo es mucho más compleja del que nadie sabía.

A LA DAGA, En la ciudad de Oxford (pero no el mismo Oxford) alguien está acosant al niño Will Parry y a su madre. Todo parece sugerir que los perseguidores buscan unos papeles que el padre de Will, desaparecido muchos años antes, los dejó en custodia. En Will se ve obligado a abandonar a su madre para proteger los papeles y buscar su padre, pero a quien acabará encontrando es a la Lyra. Perseguidos los dos, harán causa conjunta para encontrar los padres respectivos (y no, no son el mismo) y descubrirán que del resultado de las suya busca depende el futuro de toda la creación.

AL LLARGAVISTES De ÁMBAR en Will y la Lyra serán perseguidos por todas las fuerzas celestiales (sí, sí, el mismo Dios) y se verán obligados a hacer los más grandes sacrificios por ... hasta qué puedo leer...

Cómo haré siempre, os recomiendo que leéis la versión original inglesa, porque los traductores somos unos piltrafilles que destrozamos obras y esta está bellamente escrita y mejor narrada. Solo os diré que en Philip Pullman tiene más libros y que no veo el momento de leerlos (con el peligro de decepción que esto comporta). Os recomiendo también que correo, que no esperáis a que acaben la por el•lícula del primer libro.

La conversación14 comentarios

Escribe un comentario
Xevi

Sobre El Llargavistes d'ambre

No se si és l'època de la vida que estic passant (res en particular, no us espanteu), o que la sèrie va decaient, però aquest tercer no he pogut amb ell i l'he deixat a la meitat. En aquest més que mai, m'ha donat una sensació d'improvització argumental perillosa, més típica d'un nen petit que explica un conte que no pas d'un llibre "seriós". Els fets se succeixen a vegades sense motiu aparent i les explicacions que han de fer aguantar la trama o no es donen o sembla que s'improvitzen sobre la marxa. Vaja, que de moment el deixaré aparcat un temps fins que tingui ànims per tornar-lo a agafar.

Responder
Xevi

Millor la segona vegada

Ara fa uns dies he acabat per segona vegada el llibre de "La Daga". Volia llegir el tercer i no recordava res del segon (memòria selectiva). Aquest cop reconec que el llibre m'ha entrat més i li he trobat més sentit, o sigui que aquesta segona vegada millor que la primera. Ara el problema el tinc amb el tercer, que fa setmanes i setmanes que l'arrossego. Aquí si que penso que l'autor s'ha fumat i/o injectat alguna cosa... A veure si tinc el valor per acabar-lo d'una vegada!

Responder
Xevi

Comentari sobre La daga

El llibre segueix en la línia del primer, però el trobo menys rodó. Comença sorprenent al lector amb tota la història de mons diferents, en Will que ve d'on ve (no ho explicaré...), però cap a la meitat del llibre penso que perd una mica l'interès. Passen fets arbitràriament que no tenen massa explicació, tampoc se li intenta donar i els objetius o les missions dels personatges també semblen tretes una mica de la màniga i enganxades amb cola. Potser és un problema personal, però a mi m'agrada que les coses tinguin un perquè i no que se'm donin fetes sense cap explicació: ui, resulta que estem seguint la Lyra i en Will des de fa rato sense que se n'adonguin i sense tenir cap pista de res, resulta que trobo el chamán i també ens seguien amb zepelins i tampoc sabem gaire com surten però ens els carreguem una mica pel forro i vinga, embolica que fa fort! No se si s'ha entès gaire l'última frase, però vol reflectir una mica la sensació que es té al final de que les coses s'agafen una mica amb pinces. I atenció, amb això no vull dir que el llibre estigui malament: la trama general es continua aguantant, però potser la línia de la història es difumina una mica. Si el llibre es pugués representar amb un gràfic, té una primera part que seria un màxim o un tros creiexent, però cap a la meitat del llibre per mi està clarament en un tros descendent. A veure com acaba la història amb el tercer llibre...

Responder
Xevi

Digues, digues...

Crec que no cal que et tallis! El cap de setmana que ve anirem a veure la peli, però pernso que per fer una crítica constructiva i donar la teva opinió no ens esguerraràs res. De fet, ja hem sentit unes quantes opinions al respcete: segons l'Àlex Gorina a la pel·lícula li passa com al Barça: té un dels millors equips del món però la posada en escena no acaba de convèncer... De fet, encara no he llegir cap bona crítica. Perquè no la fas tu? També la pots fer dolenta, si és el cas...

Responder
Miki

La peli

Jo també he vist ja la peli, tot i què no vull escriure res fins a què en Xevi l'hagi vist.

Responder
Xevi

L'he acabat!

He acabat ja de llegir Llums del Nord i ja he començat amb La daga. Dir-vos que m'ha semblat un llibre fantàstic en tots els sentits de la paraula. És en tota regla un relat d'aventures ambientat en un món que no acabes de saber mai quin és i de quina època està parlant. Les referències a llocs, fets històrics i tecnologia utilitzada porten el lector pel camí de no saber mai quin terra trepitja i de fer-lo dubtar de les coses que s'expliquen. I ho trobo fantàstic ja que amb això l'autor aconsegueix que els que llegim el llibre no vulguem parar de devorar pàgines, ja que sempre se'ns dóna la informació justa i necessària per anar avançant una mica a les palpentes al llarg de la trama. Algú em dirà que sóc un ilús i que la història és perfectament previsible, però iniciant el segon llibre encara veus més que no saps per on navegues. He quedat gratament soprès de poder trobar una història plena d'imaginació i que pugui enganxar tan a públic infantil com adult (penso que és difícil avui en dia crear coses realment originals, quan sembla que tot està inventat i que tot té un gust de recremat d'alguna cosa que has vist o has llegit). Només em queda recomanar-vos fervorosament que el llegiu. Com a feina persona em queda veure la pel·lícula, que estic segur que no em decepcionarà (he vist el trailer i se m'ha fet la boca aigua). També haig de dir que sóc bastant fàcil de contentar al cine i això a mesura que va passant el temps ho considero més com una avantatge que un desavantatge!

Responder
Montse.

la peli...

L'edició anglesa del primer llibre es deia les llums del nord, però l'americana ja es va dir the golden compass, per la qual cosa, com que la peli la fan als americans, doncs es diu com l'edició americana del llibre. A mi m'agrada més les llums del nord, perquè és un fenomen que acompanya a la Lyra en tota aquesta primera trama... Referents a les portades, les portades de les primeres edicions en català són xules, i les de l'edició de butxaca en anglès, abans de la peli, també. I ja he vist la peli.... algú l'ha vist? què en penseu? A mi personalment com a peli em sembla pèssima (sense tenir en compte els llibres que adapta), i com a adaptació.... els llibres donen per molt més, la veritat! Suposo que és el que passa quan fas una peli per nens d'una trilogia que no és per nens.

Responder
Miki

Canvi de nom

A mi també em va sobtar això del canvi de nom i prefereixo el títol original (llums del nord), però si t'ho pares a pensar el nou títol és més consistent amb els dels altres dos llibres, què també porten el nom d'objectes més o menys màgics. La Lyra és una listilla xula i creguda de 3 parells de collons. Però mola! Tinc curiositat per saber què pensaràs del segón llibre... je je... A la portada té el cabell marró? Què estrany. Coses de l'il·lustrador, però em sembla què a la teva edició la portada és maca, no? A la meva és horrible. I per cert... a Cerdanyola la fan a una sala de les de tota la vida... Avui l'estrenen!

Responder
Xevi

Pàgina 300

Confirmo i reafirmo la meva opinió sobre el llibre. Estic a la pàgina 300! Ja falta poc per acabar el primer i ja tinc a punt el segon! Haig de dir que la Lyra m'ha captivat, tot i que a vegades et venen ganes de fotre-li una colleja per listilla. Només una pregunta: perquè diu tota l'estona que la seva característica principal és una cavellera rossa i a la portada surt morena com la que més? I ja posats una altra pregunta: perquè aquesta mania de canviar el nom del primer per adaptar-lo a la pel·lícula que s'ha d'estrenar? Perquè no conservar el nom original?

Responder
Miki

Segueix

Bufff, si a les 60 planes ja t'has enganxat fliparàs, perquè va a més... I amb el segón llibre ja veuràs...

Responder
Xevi

Un iniciat

Primer de tot, comentar que ja s'han reeditat tots els tres titols en català. Si aneu a l'FNAC, per exemple, en tenen palets plens. Segona i última cosa: porto 60 pàgines escàsses del primer llibre i estic completament enganxat! Torno a notar la mateixa sensació que llegint Harry Potter, però amb una lleugera diferència i és que d'entrada semblen més ben escrits aquests. Seguiré informant!

Responder
Flip17

Excepcional

Vaig llegir la trilogia en català fa uns anys i em va fascinar. Sembla, però, que a casa nostra ha passat una mica desapercebuda per culpa de l'allau de Harry Potter. A Anglaterra, en canvi, tenen Pullman en un pedestal. Per sort, ara s'estrenarà la pel·lícula de la primera part de la trilogia (amb el ganxo de Nicole Kidman i l'actor que fa de James Bond) i segurament se li farà justícia. Esperem que es reeditin els títols en català, pq són força difícils de trobar.

Responder
MIquel

Jo vull aquell llibre

Gràcies per comentar. Jo vull llegir el llibre que dius!

Responder
Montse

La ciència de la matèria obscura

Hola! Com a fan de la triologia de His Dark Materials (la vaig llegir fa uns anys i em va entusiasmar), vull recomenar un altre llibre, apte per aquells amb un punt extra de frikisme... El llibre en qüestió l'han fet uns físics i tracta sobre el què podria ser i el què no, i la ciència "real" que s'amaga dins el llibre fantàstic. No sé si l'han editat en català o castellà, jo el vaig comprar a Irlanda... Si a algú li ve de gust llegir "The sience of Phillip's Pullman his dark materials", em sembla que el tinc per casa. És curiós i molt ràpid de llegir, ara, un mínim interés per la física quàntica i aquestes coses s'ha de tenir.... Quina il·lusió la pel·licula, i quin por alhora....

Responder

Creemos que te puede gustar

literatura juvenil

Stardust

Para ganarse el amor de Victoria, Tristran Thorn promete recuperar una estrella que ha visto caer del cielo. Cruzar el muro de su …

Neil Gaiman

literatura juvenil

The Knife of Never Letting Go

Todd vive en un pueblo donde los pensamientos de los hombres se oyen como un ruido constante. A punto de dejar atrás la infancia, …

Patrick Ness

literatura juvenil

The Hunger Games (Els Jocs de la Fam)

Texto de contraportada: ¿Podrías sobrevivir a solas en un mundo salvaje donde todos harán lo posible para que no vuelvas a ver la …

Suzanne Collins