Una mica de crítica adicional
Ara, mentres responia a la pregunta de'n Xevi sobre l'argument, m'he trobat escrivint una mica més de crítica. L'he treta de la resposta a l'argument i la copio aqui, ja que la tinc escrita. La història és un drama que toca molts temes, desde l'absurditat de la guerra des d'un punt de vista individual fins a les relacions entre les persones. És molt interesant la manera en que està explicada, d'una manera generalment assèptica i freda que de quan en quan dona lloc a parrafades molt emocionals en les que fins i tot les regles de la gramàtica se'n van a pastar fang. Està construïda a base de capítols breus i contundents. Els diàlegs semblen una mica massa orquestrats al principi, però funcionen perfectament. És molt curiós, per a un llibre escrit en una primera persona, la distància que imposa el propi narrador respecte a la seva pròpia persona. És un personatge extremadament ambigu, del qual és molt difícil saber el que està pensant o quines són les seves emocions i que quan parla és extremadament lacònic, forçan-te una mica a llegir entre línies. No és una novel·la que et doni les coses mastegades i això és una de les coses que la fa atractiva. També fa un us molt curiós de la repetició en les descripcions, que fa que tot i ser prosa tingui una musicalitat, de vegades, gairebé poètica.
