Feia anys i panys que volia fer aquest corredor. Un dels clàssics per excel•lència del Pirineu i una de les formes més boniques de pujar al cim més alt de la nostra estimada serralada.
DESCRIPCIÓ
Vam poder pujar amb cotxe fins al refugi de Corones i fer el Culebras i Vallibierna el dia anterior. El diumenge, i després d’una nit passada per aigua, ens aixequem molt aviat i fem cap als Ibones de Corones a uns 2750m. Es tracta d’anar seguint la ruta normal a l’Aneto per Vallibierna. Un cop passat els Ibones ja ens posem els grampons i sota l’Aneto veiem perfectament el corredor Estasen. Ja hi ha gent a mig fer. Potser anem tard. Ens atrapen els companys Eugenio i Sergio, de La Rioja i Pamplona. Van a buscar un material que van deixar al Coll de Corones el dia anterior quan començava la tempesta. Volien fer bivac però enmig de molts llamps es van veure obligats a deixar el “ferro” i baixar corrent cap al refugi de Corones. Xerrem una estona, ells van fer el corredor el dia anterior, i després fem cap al peu de corredor. Un cop a sota es veu llarg, llarg. Agafem els piolets i comencem a pujar tranquil•lament. El corredor és ample i la inclinació és força mantinguda, mai sobrepassa els 55 graus. PD/PD+ segons les guies, per tant, tècnicament no és gaire complicat. Anem pujant poc a poc. Més o menys al cap d’una hora sortim per dalt! Va ser un moment força emotiu. Sempre havia sentit parlar meravelles d’aquest corredor i fer-lo va ser especial. De fet té el nom del pare de l’alpinisme català, Lluís Estasen, i això ja diu molt. Un cop aquí, i per arribar al cim de l’Aneto, encara ens cal fer un trosset de cresta i grimpar una miqueta. L’arribada al cim més alt del Pirineu és purament balsàmica. Llàstima de la munió de gent que hi trobem. Aneto 3404 4h 30. Parem, fem fotos i demanem tanda per travessar el Paso o Puente de Mahoma. Quan ens deixen i amb presses passem. De baixada i abans d’arribar al Coll de Corones encara ens enfilem sense dificultats a la Punta Oliveras 3298 5h. Arribem al coll i d’aquí als Ibones i cap al cotxe que ja sabem el camí. 8h aproximadament i sort que no hem de baixar la pista fins a Senarta caminant. Cap de setmana rodó amb dos dies d’activitat genials. L’Arnau, la Nu i jo tornem pletòrics. Un parell de dies més tard l’Eugenio m’envia unes fotos que ens va fer al corredor.
COMENTARIS
Aquesta és una excursió que requereix una bona condició física i estar acostumats a grimpar i a les alçades. Tot i que el corredor no és tècnicament complicat cal certa experiència i formació. Necessitarem material específic com ara una corda, piolets, grampons, etc. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Mousel...).
|
)
)
afegir un comentari
| : 09/10/2024 | Facebook | Instagram 
