CRESTA LA PEZ - GRAN BACHIMALA
Aquest és un itinerari que feia temps que volíem fer. Sortida llarga, de dificultat mitjana i que ens permet fer ni més ni menys que vuit cims de més de tres mil metres. Una d’aquelles sortides cinc estrelles que queden ben guardades a la memòria.
DESCRIPCIÓ
Abans de fer la sortida no teníem gens clar en quin sentit era millor fer la cresta. Les guies que consultem habitualment, Capdevila i Alejos, recomanen fer la sortida en sentit Gran Bachimala-Pico de la Pez. Però després de parlar amb uns companys decidim fer-la en sentit contrari, Pico de la Pez-Gran Bachimala. Al Sabre ja hi havíem pujat anteriorment.
Així doncs agafem els estris i anem cap a Aínsa, San Juan de Plan i després fins al refugi lliure de Tabernés (1740), prop del de Biadós. Anem a dormir aviat i ens llevem encara més aviat. Avui toca fer molta, molta feina. Sortim en direcció nord cap al Vado de Bachimala. Aquí girem en direcció est passant per sota un pluviòmetre i seguint un camí ben marcat. Decidim seguir la ruta que en Miquel Capdevila descriu per la baixada. I crec que és un error. A uns 2050 metres tornem a girar en direcció nord i ens dirigim cap als Ibones de Bachimala. Es tracta de fer uns cinc-cents metres de desnivell en direcció nord est entre mars de roca i prats, i on el camí no és gaire evident ni hi ha fites fins molt a prop dels llacs. Segur que la culpa és nostra i ens vam perdre com sempre. Jo recomanaria anar del Vado de Bachimala fins al Puerto de la Pez. El camí, més o menys llarg, és segurament més clar. Un cop als Ibones de Bachimala identifiquem els pics de la Pez i seguim pujant amunt per una ampla pala de neu on hi trobem restes de traça. Així arribem a un coll abans del Pico de la Pez. Aquí ens traiem els grampons i comencem a avançar per la cresta fàcil fins al cim del Pico de la Pez 3019 4h30. Parem i reposem. Seguim la cresta poc difícil fins al Pico del Puerto de la Pez 3019. La cresta segueix ara en direcció est i presenta algun pas una mica més complicat. Hi ha un gran gendarme que s’evita fent un flanqueig pel sud entre plaques tombades. Tornem a la cresta i sense tantes dificultats arribem al Pico Abeillé 3030. En aquest punt les dificultats decreixen i anar fent arribem al Marcos Feliu 3054 i poc després al Petit Bachimala 3052. El següent pic és la Punta del Ibón 3097 i gairebé ni ens adonem que hi som a dalt. Després anem a la Punta Ledormeur 3120 i a partir d’aquí el terreny es torna a complicar una mica. Per baixar al coll que hi ha després d’aquest cim hem de desgrimpar una aresta aèria i inclinada de pocs metres. Fa una mica de respecte però amb paciència baixem. Encara ens queda voltar un parell d’agulles fins al coll. Un cop aquí descansem i ens mirem com pujarem al Gran Bachimala. Des d’aquí ens sembla enorme. Decidim continuar pel dret. Hi ha tot de grades de roca de poca qualitat que anem pujant per on podem i com podem. A més a més tot està cobert de grava i pedra solta. Patim una mica per la precarietat del terreny i finalment arribem dalt del Gran Bachimala 3139 8h30. Quin descans ser al cim. Aquí mengem, descansem, fem fotos i recordem l’altra vegada que vam ser aquí tot contemplant la Punta del Sabre. Quan en tenim prou prenem direcció oest el camí normal que ens porta, passant pel costat del torrent de Bachimala, de nou al Vado de Bachimala i d’aquí al cotxe. Arribem desfets al cotxe 11h30.
COMENTARIS
Aquesta és una activitat dura i llarga. Cal tenir una bona condició física i estar acostumats a grimpar i a les alçades. Recomanem l’ús de casc. Un cordino de 30 per assegurar als més inexperts també ens pot ser útil. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Alejos, Capdevila...).
|
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 10/09/2024 | Facebook | Instagram 
