xelu.net
 
els alps (4)
catalunya (21)
costa brava (14)
montseny (6)
:: El Turó d'en Pou d'en Sal (0 comentaris)
:: L'empedrat de Morou (0 comentaris)
:: Matagalls (des de Collform (0 comentaris)
:: Parc mediambiental de Gual (0 comentaris)
:: Sant Miquel de Solterra (1 comentaris)
:: Santa Margarida de Vallors (0 comentaris)
osona (21)
pirineu aragonès (31)
pirineu català (15)
pirineu francès (4)
 
top 10 visites rutes
:: Diente de Llardana (70303 visites)
:: De Begur a Pals pel camí (65804 visites)
:: Camins de ronda de Begur (64898 visites)
:: De Calella de Palafrugell (58851 visites)
:: De l'Escala a Sant Martí (56346 visites)
:: De Palamós a Calella de P (56106 visites)
:: De Platja d'Aro a Sant Ant (54456 visites)
:: Ruta dels volcans (50316 visites)
:: De Rupit al salt de Sallen (50137 visites)
:: De S'Agaró a Sant Feliu d (50036 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> rutes (6 rutes disponibles - 2605 fotos en totes les rutes) >> L'empedrat de Morou
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
L'empedrat de Morou
25/04/2010
Autor/a de l'aportació:
Anna Ortega
Aquesta ruta ha rebut 24373 visites
L'empedrat de Morou
veure totes les fotos de la ruta (16)
explicació de la ruta
fotos (16)
mapa
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
novetats caminables
LLARGADA: 5,5km
DIFICULTAT: baixa
TEMPS: 2 hores
DESNIVELL: moderat
ÈPOCA: qualsevol
MODE: a peu

explicació de la ruta
Des del senyal d'inici a Can Casades, s'agafa el camí de baixada fins a un castanyer d'Índia i, aleshores, cal desviar-se cap a l'esquerra.

A la dreta, hi ha l'ermita de Santa Fe, que data de 1201, annexa a l'hostal de Santa Fe, edificat el 1914. Poc després, es creua la riera de Santa Fe i es continua per un camí ample que passa davant l'Escola de Natura Can Lleonart.

Entre faigs i castanyers, s'inicia una pujada que culmina en una castanyeda on a mitjan abril floreixen les grandalles.

La castanyeda
El castanyer, arbre oriünd de l'Orient Mitjà, és típic de zones amb clima de muntanya mitjana plujosa. L'home l'ha plantat arreu per la qualitat de la fusta i per l'aliment dels fruits. Al Montseny, viuen bé en terrenys silicis i s'exploten en règim de bosc menut. Aquest tipus d'explotació es basa en la tallada dels tanys arran de terra perquè rebrotin de la soca. Les perxes primes antigament es feien servir per a boteria i avui per a treballs hortícoles. De les grosses se'n fan bigues, pals o llenya.
Ara el camí és ample i de pendent suau; la vegetació dominant és la fageda, per entre la qual es poden veure alguns peus de boix grèvol (espècie protegida), falgueres i, quan arriba el bon temps, acolorides flors de pensaments del Montseny. El camí es va endurint i gira en angle recte cap a la dreta en l'anomenat pla de Mulladius.

El pla de Mulladius
Indret planer format per materials d'erosió del granit on creixen ginebrons i gespes. És un racó freqüentat pels senglars, que deixen empremtes sobre el sauló, i pels gorjablancs, la presència dels quals s'endevina perquè solen dipositar els excrements damunt les pedres per marcar el seu territori. El camí, amb revolts, recorre els vessants de ponent del turó de Morou, on hi ha, sobre terrenys granítics, una esponerosa fageda d'aspecte similar al de les fagedes pirinenques. Després de planar suaument, el camí s'estreny i comença a davallar fins a l'empedrat de Morou.

L'empedrat de Morou
Excepcional indret, proper als perillosos esqueis de l'empedrat, que ofereix una espectacular vista panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe i els cims i serralades que l'envolten: el Turó de l'Home, les Agudes, el turó de Morou, la Serralada de Marina i la depressió vallesana. És un lloc on es pot comprovar la seqüència de descomposició de la roca mare, el granit, fins a la formació del sòl, i els diversos estadis de vegetació (líquens, molses, herbassars, landes i bosc) que se succeeixen en aquest procés. Una minuciosa prospecció permetrà descobrir, normalment en rocams enlairats, diverses latrines de geneta. El caminoi aflueix a un camí de carro que, després de passar per una solana embosquinada, s'endinsa en una espessa fageda.

La fageda
La fageda és el típic bosc del centre europeu on predomina el faig. A diferència de l'alzinar, bosc mediterrani sempre verd, la fageda canvia d'aspecte segons l'època de l'any. Al començament de la primavera, nombroses plantes herbàcies, com el buixol, s'afanyen a completar el seu cicle anual abans del mes de maig, en què el faig treu les tendres fulles que conferiran al bosc un color verd clar amb bonics efectes de llum sobre les darreres floracions del sotabosc. Amb la primavera també arriben nombrosos ocells que vénen d'hivernar en països més calorosos. Els petits mamífers que habiten a la fageda, com els ratolins de bosc, els talpons i els talps, són especialment actius en aquesta època. Els rèptils, com la sargantana, el llangardaix verd i l'escurçó, també surten després del seu període letàrgic. A l'estiu, les capçades plenes de fulles i flors impedeixen la penetració de la llum solar. Al sotabosc, dominat per l'ombra, hi creixen algunes plantes de color verd fosc com l'el•lèbor verd. Tota la gamma de colors ocres i marrons s'apodera de la fageda en un singular espectacle visual quan arriben els primers freds. Quan fa vent, les fulles, molt debilitades, cauen i s'estenen al sotabosc com una catifa bruna, tot esperant que les neus de l'hivern les cobreixin. Aquest és el moment ideal per seguir els rastres sobre la neu dels mamífers que s'aventuren a viure o a passar per ací (guineus, genetes, gorjablancs, toixons i porcs senglars). El camí surt a la solana en un revolt de gairebé 180º i retorna a la fageda com en un joc. Aquest tram, força planer i en bon estat, corre per sobre de les antigues feixes de can Baladrell. A dreta i a esquerra es veuen alzines i roures de fulla gran. Més endavant hi ha el mas de can Figueroles i a mesura que el camí s'apropa a l'embassament de Santa Fe, es fan més freqüents els freixes de fulla gran.

L'embassament
La paret del pantà es va construir entre 1920 i 1935, amb una alçada de 19 m i una base de 14 m, per contenir 899.000 m3 d'aigua i produir energia elèctrica en dos salts d'aigua. Molts animals hi acudeixen a beure i per això els carnívors del voltant s'hi apropen a caçar. Dins l'aigua, hi viuen peixos com la truita, el barb i la bagra. Al marge esquerre de l'embassament, es troba una casa enrunada –la Fabriqueta–, antiga centraleta elèctrica que produïa electricitat per a l'hostal de Santa Fe. Més endavant, el camí s'estreny i voreja l'estanyol o embassament petit. És un lloc poblat de verns, bogues i lliris grocs, entre els quals, a la primavera, la granota roja (espècie protegida) i el gripau fan les seves postes d'ous. Riera amunt, el camí se separa de la verneda per arribar a l'Escola de Natura Can Lleonart. L'itinerari finalitza retornant a can Casades pel mateix camí de l'inici.
fotos (16)
mapa | mapa de la ruta en alta definició

enllaços

>> Ruta extreta de la web dels Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
>> Trípitc de la ruta

Afegir comentari afegir comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

novetats caminables
Les gorges du Segre
Les gorges du Segre
Gabietous
Gabietous
El Casco
El Casco
Eriste Nord
Eriste Nord
Punta de las Olas
Punta de las Olas
Les Bulloses - Les Etangs des Esquits
Les Bulloses - Les Etangs des Esquits
Coma Pedrosa
Coma Pedrosa
Eriste sud i central
Eriste sud i central
Vallter - Pic de la Dona - Bastiments - Vallter
Vallter - Pic de la Dona - Bastiments - Vallter
Pics Russell
Pics Russell
Diente de Llardana
Diente de Llardana
Breithorn
Breithorn
A la Mola des del coll d'Estenalles
A la Mola des del coll d'Estenalles
Gran Facha
Gran Facha
Allalinhorn
Allalinhorn
Sender del Castanyer de les Nou Branques
Sender del Castanyer de les Nou Branques
Ruta del Molins
Ruta del Molins
Pic del Moixeró per la Cerdanya
Pic del Moixeró per la Cerdanya
Estany Llong i Portarró
Estany Llong i Portarró
Gourgs Blancs - Jean Arlaud
Gourgs Blancs - Jean Arlaud
   
 
(c) 2007-2019 logo xelu.net | Última actualització: 21/10/2019 | Facebook | Twitter BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.