| opinió |
| Després de dos exitosos discos com el Dummy i el Portishead i de convertir-se, junt amb bandes com Massive Attack en els referents del so Bristol o trip-hop, els Portishead capinejats per la veu angelical de la Beth Gibbons treien l'any 98 un aclamat directe acompanyats de la Filharmònica de Nova York. Un concert que sona de meravella i que revisa les seves grans cançons dels aleshores dos únics discos, amb arranjaments més orquestrats.. i amb aquella classe. Música que sembla extreta de la banda sonora d'un anunci de Martini, amb càmera lenta i també amb blanc i negre. Cada tema són noves sensacions amb samplers mil•limetrats en l'espai i el temps: una delícia per a les orelles més exigents. |
| cançons del CD/DVD |
vídeo |
| No hi ha la llista de cançons entrades per a aquest àlbum. |
No hi ha cap vídeo entrat d'aquest àlbum. |
| enllaços |
No hi ha enllaços per a aquesta aportació de música. |
 afegir un comentari |
|
|
els vostres comentaris (2  ) |
Autor/a del comentari: David Orra - Data: 02/02/2011
Ei, una de les meves bandes de referencia... on el dramatisme és aparentment tan poc imposat que talla les entranyes com una ganiveta..... i per culminar el treball que van treure a la tornada ( un gran cop de puny al mainstream ) es un tour de force que em va descolocar . El " Third" tambe el recomano completament, encara que és de una duresa ( tan musical com a interpretacio ) impactant. Si el directe et remet a un anunci de martini en blanc i negre, que hi estic completament dacord ( jo afegiria la dolce vita de fellini ), el third et portara dins fotogrames d' Akira, Blade Runner, Matrix o un mon feliç d' Aldous Huxley
Merci Jordi per repescar-lo |
Autor/a del comentari: Miki - Data: 23/01/2011
Aquest disc és preciós. |
)
| Última actualització: 13/12/2024 | Facebook | Instagram 
