|
|
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Anem a parlar primer de l'argument. La Nikki (17 anys) i l'Alessandro (gairebé 37 anys), es coneixen en un accident que tenen entre els dos a Roma, al xocar el cotxe de l'Alessandro contra la moto de la Nikki. De seguida sorgeix una amistat entre ells que es tornarà realment perillosa per qüestions de la diferència d'edat. Els amics d'ells se'l miren amb certa enveja, tots "collats" amb família i responsabilitats. Les amigues d'ella també s'ho miren amb certa enveja, immerses en l'adolescència més esbojarrada. I la família, com sempre, li toca un paper més responsable, de crítica, més políticament correcte. Amb aquest escenari es desenvolupa la història d'amor dels dos personatges i que és la base central del llibre.
Per començar, a mi el llibre m'ha agradat. Quan el vam comprar a l'FNAC, és una d'aquelles compres que fas una mica per la portada i una mica pel que llegeixes a darrera, però que no la fas en cap cas perquè n'hagis sentit a parlar (els de l'FNAC s'ho munten molt bé i et fan una secció de novetats i recomanacions on et venen el que volen!). Total, que la contraportada et dóna una idea que no és completament ajustada al contingut del llibre, ja que no deixa del tot clar que és una història romàntica amb totes les lletres.
Dit això, m'agradaria parlar d'unes quantes coses que m'han agradat del llibre:
>> El personatge de la Nikki està ple d'energia i et transporta a aquella època on les teves preocupacions són radicalment diferents a les que pots tenir als 30 anys. És fresc, imprevist i a vegades et posa dels nervis, però quan li has agafat el tranquillo et cau molt simpàtic. Diré un tòpic però es tracta d'una noia molt madura per la seva edat.
>> Està molt bé veure com s'agafen la relació els diferents amics i la família i veus en ells reflectida molta gent que coneixes o que creus que reaccionaria de la mateixa manera en similars circumstàncies.
>> Realment si ets Italià, segur que encara gaudeixes molt més del llibre, ja que hi ha un munt de referències a llocs de Roma i a cantats i grups de musicà italiana. Fins i tot, després de sentir-ne parlar en molts punts del llibre, he mirat d'aconseguir cançons de Lucio Battisti per veure com sona.
>> Els diàlegs són molt frescos i estan escrits de forma molt natural (tal com raja, o tal com parlen els personatges). Amb això vull dir que són realistes, que no es veuen preparats o fingits.
I com no, unes quantes coses que es podrien millorar, no?:
>> Crec que l'argument és una mica previsible, però en certes èpoques i sobretot si no vols pensar gaire ja està bé. Amb això el que vull dir és que sorpreses, el que se'n diu sorpreses, no te n'endús!
>> En el llibre hi ha unes quantes escenes de sexe. Jo he intentat mirar a la portada o a dins on posa l'editorial i aquestes coses a veure si trobava que el llibre era fet per un públic infantil o juvenil. I és que no m'explico que totes les escenes picants estiguin descrites a l'estil de les pel·lícules que tanquen el llum, sona una música i ja es fa de dia! Escolta, que som ja grandets, no? En aquest sentit l'he trobat realment pastelós, poc concret i penso que per l'època que vivim completament fora de lloc. Oi que ja ningú s'escandalitza per dir la paraula pit o van fer l'amor bojament?
>> Hi ha un parell d'històries completament apart de la principal, que et descol·loquen una mica però que penses que al final descobriràs quina relació té tot plegat. Sincerament, de la manera com ho soluciona l'autor, s'ho podia haver estalviat, ja que penso que no porten absolutament res al llibre.
Total, que us el recomano per fer una lectura lleugera a l'estiu. Absternir-se tots aquells que no us agradin les històries d'amor estil Els ponts de Madison a la romana. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (2 ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 03/03/2008
Jo el que volia dir comparant el llibre amb Els Ponts de Madison és que és una història d\'amor. A mi, Els Ponts de Madison em va agradar el llibre pò no em va agradar gens la pel·lícula! Trobo que no van encertar gens el repartiment. Total, que el llibre és molt més fresc que Els Ponts de Madison, o sigui que el puc recomanar sense por. A més, hi ha gent que nomçes es llegia el dels Ponts nomçes perquè l\'havia recomanat en Guardiola! |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 27/02/2008
Ostres, m'estaves convencent fins que he arribat a allò d'Els Ponts de Madison, peli que trobo avorrida, insípida i insoportable com poques (mai tant com El Paciente Inglés, of course) |
|