Henry Selick, director de Pesadilla antes de Navidad torna a fer una nova obra d'art adaptant un novel·la de Neil Gaiman! No hi ha paraules per descriure el treball fet fotograma a fotograma i que ens deixa multitud d'escenes precioses.
Jo he tingut el privilegi de poder-la veure en versió original i haig de dir que les veus dels dos nens protagonistes són senzillament fantàstiques (no se com deu haver quedat amb el doblatge). La llàstima és no haver-la vista amb 3D, ja que crec que deu guanyar i molt i veient la pel·lícula crec que l'ús d'una tercera dimensió està completament justificat (tots recordarem un dels primers intents de les 3D en el cinema amb una peli de Pesadilla en Elm Street, una decepció, la veritat...). Però és el de menys, ja que la pel·lícula és una obra d'art en si, començant pel personatge de Coraline, encantador i captivador des del primer moment i acabant pel seu amic, un nen absolutament freak i autèntic, que podria haver sortit perfectament de La ciudad de los niños perdidos.
L'argument tampoc té desperdici. D'entrada qui cregui que és una pel·lícula per nens crec sincerament que s'equivoca, ja que tot i que no deixa de tenir un toc fantàstic i infantil, la història és fosca i en certs punts angoixant. Per mi, magnífic retrat de com se senten molts nens avui en dia, deixats de la mà dels seus pares, massa ocupats amb les seves feines massa importants. La invenció d'un món paral·lel on tens les coses que et falten on tot és, en aparença, millor que la realitat, on et pots evadir i fer realitat els teus somnis és un recurs més que utilitzat en altres pel·lícules, però molt ben aconseguit i justificat en aquest cas.
Ja se ara que la tornaré a veure vàries vegades perquè, com ja he dit, és senzillament una obra d'art, amb una empremta inconfusible del seu director i que supera de tros altres coses similars com La novia cadáver. Res a dir. Digne mereixedora d'un lloc a la història de l'animació! |
)
afegir comentari
)
| : 06/12/2024 | Facebook | Instagram 
