CRESTA LA PEZ - GRAN BACHIMALA
Aquest Ă©s un itinerari que feia temps que volĂem fer. Sortida llarga, de dificultat mitjana i que ens permet fer ni mĂ©s ni menys que vuit cims de mĂ©s de tres mil metres. Una d’aquelles sortides cinc estrelles que queden ben guardades a la memòria.
DESCRIPCIĂ“
Abans de fer la sortida no tenĂem gens clar en quin sentit era millor fer la cresta. Les guies que consultem habitualment, Capdevila i Alejos, recomanen fer la sortida en sentit Gran Bachimala-Pico de la Pez. Però desprĂ©s de parlar amb uns companys decidim fer-la en sentit contrari, Pico de la Pez-Gran Bachimala. Al Sabre ja hi havĂem pujat anteriorment.
AixĂ doncs agafem els estris i anem cap a AĂnsa, San Juan de Plan i desprĂ©s fins al refugi lliure de TabernĂ©s (1740), prop del de BiadĂłs. Anem a dormir aviat i ens llevem encara mĂ©s aviat. Avui toca fer molta, molta feina. Sortim en direcciĂł nord cap al Vado de Bachimala. AquĂ girem en direcciĂł est passant per sota un pluviòmetre i seguint un camĂ ben marcat. Decidim seguir la ruta que en Miquel Capdevila descriu per la baixada. I crec que Ă©s un error. A uns 2050 metres tornem a girar en direcciĂł nord i ens dirigim cap als Ibones de Bachimala. Es tracta de fer uns cinc-cents metres de desnivell en direcciĂł nord est entre mars de roca i prats, i on el camĂ no Ă©s gaire evident ni hi ha fites fins molt a prop dels llacs. Segur que la culpa Ă©s nostra i ens vam perdre com sempre. Jo recomanaria anar del Vado de Bachimala fins al Puerto de la Pez. El camĂ, mĂ©s o menys llarg, Ă©s segurament mĂ©s clar. Un cop als Ibones de Bachimala identifiquem els pics de la Pez i seguim pujant amunt per una ampla pala de neu on hi trobem restes de traça. AixĂ arribem a un coll abans del Pico de la Pez. AquĂ ens traiem els grampons i comencem a avançar per la cresta fĂ cil fins al cim del Pico de la Pez 3019 4h30. Parem i reposem. Seguim la cresta poc difĂcil fins al Pico del Puerto de la Pez 3019. La cresta segueix ara en direcciĂł est i presenta algun pas una mica mĂ©s complicat. Hi ha un gran gendarme que s’evita fent un flanqueig pel sud entre plaques tombades. Tornem a la cresta i sense tantes dificultats arribem al Pico AbeillĂ© 3030. En aquest punt les dificultats decreixen i anar fent arribem al Marcos Feliu 3054 i poc desprĂ©s al Petit Bachimala 3052. El segĂĽent pic Ă©s la Punta del IbĂłn 3097 i gairebĂ© ni ens adonem que hi som a dalt. DesprĂ©s anem a la Punta Ledormeur 3120 i a partir d’aquĂ el terreny es torna a complicar una mica. Per baixar al coll que hi ha desprĂ©s d’aquest cim hem de desgrimpar una aresta aèria i inclinada de pocs metres. Fa una mica de respecte però amb paciència baixem. Encara ens queda voltar un parell d’agulles fins al coll. Un cop aquĂ descansem i ens mirem com pujarem al Gran Bachimala. Des d’aquĂ ens sembla enorme. Decidim continuar pel dret. Hi ha tot de grades de roca de poca qualitat que anem pujant per on podem i com podem. A mĂ©s a mĂ©s tot estĂ cobert de grava i pedra solta. Patim una mica per la precarietat del terreny i finalment arribem dalt del Gran Bachimala 3139 8h30. Quin descans ser al cim. AquĂ mengem, descansem, fem fotos i recordem l’altra vegada que vam ser aquĂ tot contemplant la Punta del Sabre. Quan en tenim prou prenem direcciĂł oest el camĂ normal que ens porta, passant pel costat del torrent de Bachimala, de nou al Vado de Bachimala i d’aquĂ al cotxe. Arribem desfets al cotxe 11h30.
COMENTARIS
Aquesta Ă©s una activitat dura i llarga. Cal tenir una bona condiciĂł fĂsica i estar acostumats a grimpar i a les alçades. Recomanem l’ús de casc. Un cordino de 30 per assegurar als mĂ©s inexperts tambĂ© ens pot ser Ăştil. Recomanem llegir les descripcions d’altres guies (Alejos, Capdevila...).
|