GRAN PARADISO
Primer quatre mil que fem amb la Nú. Impressionant recorregut d’alta muntanya. Només hi vam trobar un problema: molta gent.
DESCRIPCIĂ“
Sortim de la Plana en direcciĂł Chamonix. Un cop allĂ , sota la pluja com sempre, mirem la predicciĂł meteorològica. Aigua a Chamonix i bon temps a Aosta. Bingo! Ens enfilem a la furgo i passem el llarg tĂşnel del Montblanc. Just sortir a ItĂ lia els carabinieri ens paren, em demanen la carta i ens pregunten on anem . Contestem i ens diuen que el dia segĂĽent res de muntanya, aigua a dojo. Ens deixa continuar i baixem direcciĂł Aosta. No coneixem res i estem molt cansats desprĂ©s d’hores de conduir. Ens passem el trencant que haurĂem d’haver agafat i arribem a la ciutat d’Aosta. Començo a treure fum del cap. Ens mirem el mapa i veiem que havĂem d’haver sortit a Introd. Reculem i anem fins a aquest poble, on decidim parar. Sortim del cotxe i sentim mĂşsica. El cansament es transforma en un a alegria immensa i molt bones sensacions. Hi ha una mena de festa major amb una banda tocant. Ens hi afegim i aixĂ ens dona la benvinguda la preciosa vall d’Aosta. MĂ©s tard anem a dormir al pĂ rquing dels bombers.
Al dia segĂĽent ens llevem de bon humor i seguim vall amunt fins a Valsavarenche on hi fem un capuccino d’aquells que no s’obliden. Arribem a Pont (1960) i hi deixem la furgo. Hi ha molts cotxes. Dinem i fem les motxilles. Acte seguit comencem a caminar direcciĂł al refugi Vittorio Emanuelle (2735). Al principi el camĂ va per una pista al costat del riu fins que entrem dins d’un bosc i comencem a guanyar alçada tot fent ziga zaga. Necessitem dues hores per anar del cotxe al refugi. Un cop aquĂ busquem un raconet per muntar-hi la tenda. Som els Ăşnics que dormim a fora. Tothom fa nit al refugi. Nosaltres hi anem a fer el xafarder. Hi ha un ambient increĂŻble i les vistes al Ciarforon (3642, fotografia de portada) ens fan embadalir. Coneixem dos austrĂacs que hi han pujat. Beuen vi i conversem animadament una bona estona. El mĂłn Ă©s molt petit i a la porta del segon edifici del refugi hi veig un adhesiu que ens resulta familiar. MĂ©s tard sopem i anem a dormir aviat.
El dia del cim ens llevem a les 4. Ens equipem i sortim que encara és fosc. Amb la llum del frontal anem seguint la corrua de gent que va cap al cim. Al principi el camà puja per una forta pendent. Aviat arribem a un punt on la neu ens acompanyarà fins al cim. Ens posem els grampons, arnés i muntem un ensamble. I aixà anem pujant de mica en mica per una gelera que sembla que pengi del cim. No ens cal treure el mapa de la motxilla ja que hi ha una bona traçada i un munt de gent que volta arreu. Fem una parada un parell d’hores després d’haver sortit. Mengem i bevem. Fa molt, molt fred. Continuem pujant fins que als peus del cim la ruta gira al nord. En aquest punt travessem un parell d’esquerdes importants i arribem a un primer cim (4h 30). La munió de gent que hi ha per recórrer cinc metres ens fa posar nerviosos. Esperem torn a tres metres de la verge. Un guia ens passa literalment per sobre i un client s’agafa a la meva motxilla per progressar. Hi ha gent molt mal educada al món. Per arribar a l’estatueta de la verge hi ha un pas de segon assegurat amb un parabolt. Gairebé no fem fotos, hi ha molts nervis a l’ambient. De tornada parem al primer cim i ens hi fem més fotos. Satisfets comencem a desfer el camà de pujada acompanyats d’una parella de bascos. El noi no porta guants i es posa content quan n’hi deixo un parell. Baixem tot xerrant i aviat tornem a ser a la tenda. Parem, reposem i mengem. Desfem la tenda i marxem cap al cotxe. Arribem al cotxe al migdia morts. En comptes de dinar dormim un parell o tres d’hores i després preparem un dinar/sopar.
Al dia segĂĽent parlem amb uns companys amb qui tenĂem previst anar al Monte Rosa. Estem bastant aixafats i els talons de la NĂş tenen unes bones butllofes. Decidim canviar el Monte Rosa per les costes Italianes. Al dia segĂĽent Passant per Aosta i Torino fem cap a les costes de Ligure, on hi passem uns dies de relax.
COMENTARIS
Aquest Ă©s un itinerari d’alta muntanya. Cal material especĂfic (grampons, arnĂ©s, corda, piolet, etc.) Requereix una bona condiciĂł fĂsica, estar acostumats a grimpar, a les alçades i conèixer les tècniques de progressiĂł per geleres i assegurament. Recomanem llegir altres descripcions com ara les de Richard Goedecke o Peter Donatsch. |