xelu.net
 
assaig (12)
:: Adéu a la universitat (0 comentaris)
:: Dante y su obra (0 comentaris)
:: El harén en Occidente (0 comentaris)
:: El món d'Homer (0 comentaris)
:: Europa (0 comentaris)
:: La batalla por el vino y e (1 comentaris)
:: La maternitat d'Elna (0 comentaris)
:: Naked Wine (2 comentaris)
:: Pelegrinatge al Kailasa i (0 comentaris)
:: The Spanish Civil War: Rea (0 comentaris)
:: Tota la veritat sobre Plat (0 comentaris)
:: Un Tramvia Anomenat Text (0 comentaris)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133940 visites)
:: Harry Potter The Deathly H (132184 visites)
:: No Country For Old Men (130691 visites)
:: El libro flotante de Caytr (113508 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (112093 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111944 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (110428 visites)
:: Un trabajo muy sucio (108001 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104740 visites)
:: The Book Thief (104531 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> A Farewell to Arms
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

A Farewell to Arms

Autor/a del llibre: Ernest Hemingway

05/02/2009
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 97681 visites

A Farewell to Arms
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (3 comentaris)
l'últim per llegir


enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
D'alguns llibres em costa molt fer-ne una crítica perquè m'intimiden. Són clàssics o llibres que per una raó o una altra han passat a formar part de la història de la literatura, ja sigui per mèrit propi o per la trajectoria de l'autor. Em passa amb el llibre d'avui, A Farewell to Arms d'Ernest Hemingway. Aquest autor per a mi és poc menys que una llegenda, no perquè hagués llegit cap altra llibre seu abans de llegir-ne aquest, que no és el cas, sino per la manera, el respecte i la veneració amb que n'he sentit a parlar sempre, titllant-lo pràcticament de pare de la literatura moderna. El cas és que vaig sentir un podcast al que proposaven llegir aquest llibre per a comentar-lo més endavant, com si fos un club de lectura, i aquell mateix dia em vaig plantar a l'Fnac i el vaig comprar, i després el vaig llegir, i ara estic aqui i no se ben bé que dir perquè el llibre em supera i qualsevol cosa que digui no li farà justícia, i després algú em farà cas, el llegirà, i si no li agrada tant com a mi em sabrà greu perquè el llibre es mereix ser llegit per tothom, més d'una vegada, i comentat, i treballat, i aprofundit i després tornat a llegir. Tant m'ha agradat. I és que de vegades aquests clàssics s'han d'agafar amb cura, de vegades el seu valor és històric i vistos amb ulls d'avui és difícil valorar-los amb justícia, i està clar també que A Farewell to Arms no és un llibre tan vell, la primera edició és del 1929, però sigui com sigui és perfectament modern i vigent i fàcil de llegir sense deixar de ser subtil, poètic, enigmàtic i viu. El llibre viu i respira i palpita i al final és com una punyalada que et deixa sense alè i que a mi em va fer plorar. Així doncs si això que escric no és gens una crítica objectiva i racional és perquè aquest llibre ha destruït la meva objectivitat. Se suposa que una crítica ha ser un esforç d'anàlisi dels recursos, imaginari, argument, teixit, punt de vista, etc que donen forma a un llibre, per tal d'intentar determinar-ne el seu valor en tant que obra literària, obra d'art, retrat de la psique humana, però aquest llibre excel·leix tant en tots aquests aspectes que parlar-ne em vé gran. Així que ho sento, no en faig cap crítica i em limito a recomanar-vos que no deixeu de llegir aquesta meravella.

Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (3 comentaris)
Autor/a del comentari: Miki - Data: 05/02/2009

Ara, mentres responia a la pregunta de'n Xevi sobre l'argument, m'he trobat escrivint una mica més de crítica. L'he treta de la resposta a l'argument i la copio aqui, ja que la tinc escrita.


La història és un drama que toca molts temes, desde l'absurditat de la guerra des d'un punt de vista individual fins a les relacions entre les persones. És molt interesant la manera en que està explicada, d'una manera generalment assèptica i freda que de quan en quan dona lloc a parrafades molt emocionals en les que fins i tot les regles de la gramàtica se'n van a pastar fang. Està construïda a base de capítols breus i contundents. Els diàlegs semblen una mica massa orquestrats al principi, però funcionen perfectament. És molt curiós, per a un llibre escrit en una primera persona, la distància que imposa el propi narrador respecte a la seva pròpia persona. És un personatge extremadament ambigu, del qual és molt difícil saber el que està pensant o quines són les seves emocions i que quan parla és extremadament lacònic, forçan-te una mica a llegir entre línies. No és una novel·la que et doni les coses mastegades i això és una de les coses que la fa atractiva. També fa un us molt curiós de la repetició en les descripcions, que fa que tot i ser prosa tingui una musicalitat, de vegades, gairebé poètica.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 05/02/2009

El llibre està ambientat a Itàlia durant la primera Guerra Mundial. El protagonista és un jove americà descendent d'italians que està estudiant arquitectura a Itàlia quan esclata la guerra. La història l'explica aquest jove, en Frederic Henry, en primera persona i en passat. Quan comença la història en Frederic s'ha allistat a l'exercit italià i és tinent i responsable de la logística de les ambulàncies, o els infermers, o els mèdics, no queda clar exactament. El cas és que no és exactament un soldat, fa més tasques de suport. Durant la guerra el noi comença una relació amb una infermera britànica que en un principi és una mica intrascendent (des del seu punt de vista) però que va guanyant en intensitat conforme avança la història i ell es veu apartat, durant un temps de la guerra després de que passi una cosa que tampoc vull desvetllar. I "hasta aquí puedo leer". És un dramón.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/02/2009

No em quedarà cap altre remei que comprar-lo i llegir-lo després d'aquesta crítica tan contundent. El cas és que sempre m'agrada saber una mica més dels llibres que vull llegir, sobretot pel que fa una mica a l'argument. Que ens en pots fer 5 cèntims? Thanks!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 28/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.