Babi i Step viuen a la mateixa ciutat, la Roma dels anys 90, però viuen la vida de forma diferent. Babi és una adolescent centrada en els seus estudis, però amb el cap ple de pardals com pertoca a la seva edat. Step és un camorrista de ca l'ample, amb només els amics, les motos i la festa el cap. Viu la seva vida al límit, fins que coneix a Babi i en queda penjat.
Amb aquesta premissa comença la primera novel·la de Frederico Moccia, autor de Perdona si et dic amor, una novel·la que es va editar ell mateix en una tirada curta l'any 1992 i que va revolucionar els instituts Italians, on se la fotocopiaven per llegir-la. Ha set després del seu segon llibre que li ha arribat l'oportunitat d'editar aquesta novel·la fins ara inèdita (o com a mínim això és el que s'explica en la contraportada...).
Novel·la d'adolescents, escrita d'una manera molt fresca i que, als que tenim hàbits de lectura una mica més quadriculats, ens sorprèn i en alguns moments et descol·loca. A la que t'acostumes entra molt bé al ser una història amb un ritme ràpid i sense gaires floritures literàries.
La història a més aconsegueix recrear la despreocupació que t'aclapara quan ets adolescent i ets sents immortal, que tot es possible i que el teu món no va més enllà dels teus estudis i si la noia/noi de torn et fa cas o no. El mateix títol intenta reflectir aquesta sensació. En aquest sentit és interessant veure com la Babi, una noia "aposentada" entre cometes i amb una adolescència "normal" entre cometes, es deixa portar per l'Step, un jove violent i que no té respecte per res, un jove que la fa entrar en constant contradicció, que la provoca, però que tot hi així, no sap perquè, s'hi sent atreta (i de quina manera). Un espiral d'aconteixaments que capgiren la seva vida, els estudis, la relació amb la seva família, però que passa en un moment de la vida on tu et sents el centre del món i el que no va amb tu està en contra teva (això encara hi ha gent que és gran i no ha superat aquesta etapa...). Step en canvi, és un cas de trauma famíliar que el porta a un passotisme total i absolut amb la vida, a viure el moment i no pensar en absolut amb el demà. Un personatge que viu la immortalitat d'aquesta etapa al límit però que no s'adona del que té fins que ho perd.
Un llibre que és curiós de llegir quan ja ets més gran i et sembla que aquesta etapa ja està superada. És un tòpic però el temps et dóna una perspectiva de les coses molt diferent a com les vas viure en aquell moment i el llibre és un reflex d'això que us dic. Crec que no és una meravella de llibre però a mi m'ha fet passar una bona estona i penso que com jo molt adolescents es podrien sentir atrets per aquest tipus de literatura i enganxar-se en aquest món, que segur que no els fa cap mal! |
)
afegir un comentari
)
| Última actualització: 16/04/2024 | Facebook | Instagram 
