|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Primer de tot haig de dir que em fa molt respecte fer aquesta crítica, ja que he llegit aquest llibre per expressa recomanació de'n Miki, i se que és un dels seus llibres preferits. Dic que em fa respecte perquè tinc en molt bona consideració tot el que ell em recomana. Dit això, intentaré fer una crítica constructiva d'un llibre que no m'ha agradat.
L'argument és simple i no puc deixar de pensar una mica amb el de Harry Potter que acabo de llegir (no té ni punt de comparació una cosa amb l'altre, només en el tema de la màgia). El llibre, en aquest sentit, penso que comença més bé que no pas acaba. En Ged es fa aprenent de fetiller i assisteix a l'escola de mags de Roke, a l'arxipèlag de Terramar. En Ged és jove i ple d'orgull i passió i es topa amb un rival dins l'escola que no pot tragar des del primer dia. La seva manca de control (vist en perspectiva) el porta a volguer demostrar davant d'ell com n'és de gran el seu poder i a invocar un ésser de l'altre món. El cas és que el conjur l'acaba dominant a ell i fa aparèixer una ombra vinguda del més enllà que el perseguirà la resta del llibre. El cas és que només l'intervenció dels mestres de l'escola aconsegueix que en Ged no mori en la seva demostració d'orgull. A partir d'aquí, ell canvia radicalment i es transforma en una persona molt més prudent, assenyada i un pel espantada. La seva vida no torna a ser el mateix per culpa de l'ombra que ha despertat i que en un principi el persegueix a ell i al final és perseguida. Aquí és on penso que l'argument fa aigües. Entenc que la idea és que en Ged està perdut, i que fuig primer de l'ombra i la vol trobar després atret per un lligam invisible que hi ha entre els dos. El cas és que dóna una sensació de descontrol i de que ara vaig cap aquí, sense gaire raó, ara cap allà. En el seu periple, coneix gent, pobles i històries que s'expliquen però que queden a l'aire sense donar-li gaire més importància. El fet de que no se sàpiga ben bé què està fent el protagonista (fugir, no fugir, caçar, navegar...) m'ha desorientat profundament i ha fet que hagi hagut de fer un esforç titànic per acabar el llibre (que per si no ho sabeu, és el primer de 3). O sigui que la sensació que he tingut des de que surt de l'escola de màgia és que he seguit un personatge per aquí i per allà sense gaire coherència i que al final de llibre acaba lluitant amb la seva ombra no sap ni ell com. Queda com tot a l'aire, tot sense gaire explicació, tot molt inconcret, noves històries que no s'acaben o no s'aprofundeixen...
Per dir coses positives, penso que s'ha inventat un món molt coherent que almenys en el primer llibre no acaba d'explotar del tot. La manera de narrar em recorda molt l'estil dels contes i això a estones m'ha agradat. Potser el que falta és llegir la resta de llibres, però ara mateix no me n'han vingut ganes. El temps espero que em dongui prou perspectiva com per apreciar en la justa mesura aquest llibre, considerat dels millors de la narrativa fantàstica. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (6 ) |
Autor/a del comentari: Miquel -
Data: 11/05/2012
Hola Laura,
En absoluto lo decía con ironía, te lo aseguro. Si te gusta redactar no dejes de hacerlo.
¡Muy buena lista de lecturas! Por lo que he leído, que sólo son los dos primeros ;-) No ponía en duda tu criterio, ojo. Solo que si no te gustaba absolutamente nada de la literatura... bueno, pues no hubiera pasado nada pero me hubiera importado menos tu opinión sobre el Mag de Terramar. Así... me duele más, porqué a mi me gusta mucho y me gusta que le guste a todo el mundo :-) Pero tampoco pasa nada, para gustos los colores y por suerte hay muchos libros.
Me llaman la atención los de "Tunels". Recuerdo que cuando salieron se habló bastante bien de ellos como buena literatura juvenil. La verdad es que tienen buena pinta y veo que tu los destacas.
¿Los de LJ Smith son los de la serie de "Diarios de Vampiros"? Tuve un empacho de vampiros con los de Anne Rice (los dos primeros eran buenísimos) y a los de Crepúsculo & Co ni me acercaré después de ver la primera peli. Estos de Smith parecen muy entretenidos, pero creo que los dejaré para cuando crezca mi hija, por si le gustan. Jeje
Mi recomendación del Juego de Ender sigue en pie. De literatura juvenil también están bastante bien los de Los Juegos del Hombre (muy de moda ahora, pero es que además son buenos). Hay muchos otros: La Ladrona de Libros, El Curioso Incidente del Perro a Medianoche... no pararía... cuando me pongo a hablar de libros puedo ser muy pesado... ;-)
Gracias por contestar y por las recomendaciones. Espero leerte más a menudo por aquí.
Miquel |
Autor/a del comentari: Laura (puto libro de mierda) -
Data: 11/05/2012
Hola Miquel, soy una chica. Me preguntabas novelas que me hayan gustado para ver si tengo criterio pues bien, aquit e dejo algunas de las mejores que me he leido.
- Cumbres borrascosas (gran literatura del siglo XIX) de Emily Brontë
- Diario de Ana Frank
- Ocell de Foc de Emili Teixidor
- Tunels de Roderick Gordon y Brian Williams
- Profunditats (segunda parte de tunels)
- Toda la saga de cronicas vampiricas de L. J. Smith.
Gracias por decir que escribo bien, la verdad es que me gusta redactar (no se si lo has dicho con ironia) |
Autor/a del comentari: Miquel -
Data: 10/05/2012
Hola Sr o Sra Puto libro de mierda (es un nombre bien raro, la verdad, pero si a ti te gusta...),
Por curiosidad, ¿me puedes decir 3 novelas que te hayan gustado? Para tener algo con lo que comparar, me refiero. Porque claro, si ninguno te gusta tu crítica del libro pierde un poco de fuerza... Aunque estoy seguro de que hay libros que te gustan. ¿Porqué? Porque me parece que algo lees y bien, porque tienes vocabulario, buena gramática e intuyo que las pocas faltas que he visto son errores de mecanografiado (la puntuación puede mejorar). O sea, que a lo mejor leer no te gusta, pero te ha servido. Que conste que no bromeo, he leído textos mucho peores. Por tu deseo de que nos persiga la sombra de Ged veo que es cierto, has leído el libro hasta el final e incluso te has quedado con su imagen central. Te recomiendo los dos siguientes libros en la saga ("Las Tombas de Atuan" y "La Costa Más Lejana"). A partir de ahí la serie pierde bastante.
Sigue escribiendo, de verdad. Creo que se te puede dar bien (de nuevo: no bromeo). Los tacos ("puto", "mierda", etc) tienen su lugar y su aplicación, pero es mejor no abusar de ellos o pierden impacto.
Te voy a recomendar, con total buena fe, un libro que me encanta y es el anti-mag de terramar (que también me encanta, ojo): El Juego de Ender, de Orson Scott Card. Quizás lo hayas leído, pero si no creo que te puede gustar y tal vez te reconcilie con la literatura. Leer está sobrevalorado, pero hay muchos libros buenos y emocionantes. Es una lástima cerrarse a todo un mundo por una o dos experiencias negativas o una profesora demasiado pesada. El Juego de Ender es un libro de ciencia-ficción juvenil muy violento y, sin embargo, hace pensar. De verdad, léelo y si te apetece busca la reseña que corre por esta web y léela. Me gustará saber que te ha parecido.
Un saludo y espero que entiendas que mi comentario es serio y en absoluto paternalista (aunque en algun momento se me pueda haber ido la mano con la ironía, no estoy seguro).
|
Autor/a del comentari: puto libro de mierda -
Data: 10/05/2012
Es la mierda de todas la mierdas de los libros que me he leido. Gracias a mi profesora closca he odiado la lectura y lo he leido por que habia un control si no lo hubiese quemado. Me ha hecho venir un dia de huelga para hacer el puto control. Es el libro mas pordiosero que he leido, hay que estar loco para escribir ese libro, si yo fuera el autor me suicidaria. A todos a los que os gusta ojala os persiga la sombra del puto Ged toda vustra vida. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 28/04/2008
Tornaré a llegir el llibre d'aquí a uns anys, en una latra època de la meva vida, a veure si en puc tenir una visió una mica diferent. Penso que a vegades la lectura que en faig d'alguns llibres és superficial i no acabo de veure detalls que altres persones si que aprecien. En aquest cas, la lluita d'ell amb l'ombra me l'he agafat en el sentit extricte de la paraula i no com una metàfora d'acceptació d'ell mateix. És això, a vegades no se anar més enllà. Total, que la desesperació que viu el personatge durant bona part de la novel·la se m'ha transmès a mi, al lector, i això ha fet que no m'agradés el llibre. Prometo que ho tornaré a intentar! |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 17/04/2008
Estem parlant d'un llibre que per a mi és una de les cimeres de la literatura fantàstica. He llegit els 3 llibres que formen la trilogia original unes 5 vegades, en català i en anglès, i els 2 llibres que va escriure l'autora després continuant la història un parell de vegades cadascun d'ells, i cada vegada que els he llegit m'han enganxat com la primera i hi he trobat més virtuts. El món que s'empesca és dels més suggerents i rodons que s'ha inventat en aquest gènere, i al mateix temps original, amb prop de cap punt en comú amb altres coses que s'han escrit. Els 3 llibres formen un conjunt molt maco: en el primer se'ns explica la infància, adolescència i entrada a la vida adulta de l'Esparver (o Ged), al segon la seva vida adulta i al tercer la seva ancianitat, i cadascun d'ells ens ofereix una perspectiva diferent i complementària no només del personatge, sinó del món de Terramar. A la versió catalana la Madeleine Casas (em sembla recordar que s'escriu així) fa una de les millors traduccions que he llegit mai, bonica i poètica, i l'edició original té una prosa magnífica, cosa que no és estranya a l'autora, l'Ursula K. Le Guin (que a part d'aquests llibres n'ha escrit d'altres magnífics, i altres que no ho són tant. Un especialment recomanable és Els Desposseïts). Tot aquest vagarejar de'n Ged que en Xevi no aprecia està, no obstant, ple d'una melangia i una sensació de derrota (autoderrota, seria) impressionant, potser crepuscular. Per a en Ged, vèncer l'ombra que el persegueix és vèncer-se (o com s'escrigui) a si mateix, conèixer-se i acceptar-se i aprendre a arriscar-se i a acceptar les seves responsabilitats. L'ombra és una creació literària meritòria, al meu entendre, una metàfora del mal que fem quan obrem sense saviesa i que és responsabilitat nostra reparar. La màgia de Terramar, la importància de la paraula i el poder que dona conèixer el nom, la natura, d'allò que t'envolta, és una de les propostes de màgia més convincents i suggerents que se m'han posat al davant, a un llibre o a una pel·lícula. NO és un llibre d'aventures, però és una de les millors històries que s'han escrit.
I ja faré una contracrítica més estructurada, que aquesta l'escric en calent i tal com raja.
M'agradaria acabar, responent a una al·lusió mig apuntada per en Xevi, dient que comparar el Harry Potter de la Rowling (del qual sóc fan i defensor) amb el Mag de Terramar de la Le Guin és com comparar l'església de Montcada amb la Sagrada Família (i a la meva comparació, en Harry Potter NO és la Sagrada Família). I si de cas, em quedo curt. |
|