xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Una columna de fuego (227197 visites)
:: Aiguafang (227061 visites)
:: 20th Century Boys (226105 visites)
:: Lord of the Flies (226090 visites)
:: Stardust (226075 visites)
:: Tot el que podríem haver (226025 visites)
:: Graceling (Graceling. Ed. (226015 visites)
:: The Hunger Games (Els Jocs (226009 visites)
:: Dante y su obra (226005 visites)
:: El món d'Homer (225974 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Un mundo sin fin
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

Un mundo sin fin

Autor/a del llibre: Ken Follett

10/02/2008
Autor/a de l'aportació:
Xevi Vilardell Bascompte

Aquest llibre ha rebut 225265 visites

Un mundo sin fin
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (4 comentaris)
l'últim per llegir


enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
Les dades:

>> Sóc un fanàtic de'n Ken Follet. He llegit pràcticament tots els seus llibres i em sembla un autor que no té desperdici (igual que les seves obres). Penso que escriu un tipus d'històries que enganxen, però en el bon sentit de la paraula. Fa que el lector se senti part de la trama, explicant fets normalment realistes i molt creïbles. Li agrada tot el que té a veure amb la història i normalment tot el que explica està ambientat en una època concreta o relacionat amb un fet històric. Res, que el llegiu, que segur que no perdreu el temps (tot i que llegir no és mai perdre el temps...).
>> He tardat exactament un mes a llegir aquest llibre de 1.750gr de pes i 1.179 pàgines de longitud. Tot i trobar-me en una època de força feina he esgarrapat hores al dia per poder llegir més (normalment eren hores de nit i de son). Aquest llibre ha aconseguit el que no havia aconseguit cap llibre en els darrers 6 anys: que anés a dormir a les 2 de la nit llegint, cosa que en els darrers anys era impossible (ens fem grans).
>> No crec que m'equivoqués si digués que és el llibre amb la promoció editorial i mediàtica més important de tots els temps. Ahir vaig anar a Barcelona i després d'un mes llarg del seu llançament encara en tenen a les principals llibreries més d'un centenar d'exemplars (i em quedo curt). També podríem dir que des de l'anunci que es faria el llibre, podríem afirmar que és el llibre més esperat de tots els temps (considerant que per moltes pàgines de literatura i llibre i molts lectors és el llibre número 1 en el seu rànquing).

L'argument:
>> Si algú li preocupava el fet de no haver-se llegit la primera part (Els pilars de la terra) que no es preocupi que ens trobem davant de dos llibres completament independents. Aquesta segona part passa uns 200 anys després que la primera, igualment en el priorat de Kingsbridge. Hi ha uns poques referències a la història anterior suposo que per justificar el fet d'escriure una segona part o d'aprofitar l'impuls popular de la primera per vendre la segona (cosa que crec que és absolutament innecessari). Bé, el llibre explica aproximadament la vida d'uns quants personatges durant aproximadament uns 40-50 anys. Com en el primer, trobem varis fronts de confrontació com poden ser la lluita d'una ciutat per prosperar sota l'ombra d'un priorat gestionat per monjos no sempre oberts als canvis, o les lluites pel poder de nobles i membres de l'església que fan que totes dues parts s'oblidin de les persones a les que representen o a les que han de cuidar i fer prosperar. Tot això barrejat amb històries d'amor, d'injustícia, de venjança, d'orgull, d'ambició... Ja ho he dit: un mestre de les emocions. En definitiva, no tindria sentit explicar gaire res més de l'argument perquè en el fons és tan ampli que quan has acabat el llibre et dóna la sensació d'haver-ne llegit 5 de diferents. Agafem només la referència que és un tros de la vida d'un priorat (Kingsbridge) i d'un comptat (Shiring), amb totes les seves trifulques.

Les emocions:
>> Com ja em va passar amb la primera part, el llibre m'ha despertat fortes emocions envers els principals personatges. Sempre he defensat que aquest és un gran mèrit per part dels autors, que aconsegueixen traspassar la barrera física de les pàgines escrites d'un llibre per arribar a tocar la fibra sensible dels seus lectors. Però crec sincerament que en Ken Follet és un mestre de les emocions. Per posar un exemple, quan un llibre t'arriba ho notes perquè durant el dia vas pensant amb què els passarà als seus personatges o et trobes que et cagues amb un d'ells per lo malparit que és. Un mundo sin fin ha aconseguit això i més, aclaparant els pensaments del meu cervell durant molts moments del dia. Per tant, no només t'enganxa mentre el llegeixes si no que a més et roba els pensaments durant la teva vida de cada dia: és magnífic!

Els personatges:

Curiosament, 5 d'aquests personatges (Merthin, Caris, Ralph, Gwenda i Philemon), dels quals parlaré més endavant, es troben junts al bosc quan tenien aproximadament 10 anys i viuran una situació que marcarà la història en part fins al final del llibre. També veurem que són pràcticament els protagonistes principals del llibre (uns més que altres) i veurem com les seves vides es creuen unes amb les altres fins al final. Uns acabaran més bé que altres, uns més vius, altres més rics, altres més satisfets amb les coses que hauran aconseguit... Però el que és curiós del cas, és que tot parteix d'un mateix moment i aquest marca en certa manera la vida d'uns quants d'ells i deixa veure que hi ha coses que són innates en les persones i que ja es poden començar a detectar a l'edat de 10 anys i que malauradament, no canviaran mai. Ara parlaré una mica d'ells, intentant no donar gaires pistes del que es podrà llegir en el llibre:

>> Merthin: Podríem dir que juntament amb Caris són els dos protagonistes principals de la història. És el germà gran d'en Ralph, però tot i ser família no s'entenen gaire bé durant el llibre. Fills de nobles caiguts en hores baixes, viuen a Kingsbridge d'un tracte amb el monjos però parlant clar, de la seva caritat (almenys així ho viuen ells). Constructor gairebé de naixement, lluita a la seva manera per millorar Kingsbridge. Treballador i honrat, no pot deixar de caure bé a ningú i es converteix, sense dir-ho, en el bo del llibre. La seva història d'amor amb Caris ens tindrà tot el llibre atents a la seva evolució: ens emocionarà, ens irritarà o ens desesperarà en molts moments.
>> Caris: És l'amor platònic de Merthin. També, podríem dir que un bon maldecap per a ella. Filla d'un comerciant ric de la ciutat, sembla que ho té més fàcil a la vida que altres personatges. Els seus ideals, l'amor per la medicina i uns objectius molt clars de la seva vida, marcaran profundament la seva història fins a límits incomprensibles pels que la llegim. Hi ha moments que costa molt ficar-se a la pell d'aquest personatge, entendre les seves decisions... Això us ho deixo a la vostra opinió quan hagueu acabat el llibre i tingueu una mica de perspectiva.
>> Ralph: Un dels dolents del llibre, sens dubte. Personatge que des de petit ja apunta maneres. No acaba d'acceptar que els seus pares hagin caigut en la deshonra i lluita durant tot el llibre per arreglar la situació. En certa manera, també lluita amb el seu germà per arribar més lluny que ell. Ell es decanta més per intentar ser cavaller i a partir d'aquí, lluitar al costat del rei en les guerres amb França i treure partit d'aquest estil de vida. La seva ambició no té límits! És només comparable a la seva rancúnia i set de venjança. No dubta a trepitjar, humiliar, destruir i matar per arribar als seus objectius. Realment, un personatge que es fa odiar i que et fa aflorar els teus instints més baixos (com desitjar-li una mort lenta des de la pàgina 500 del llibre).
>> Gwenda: Germana de Philemon i filla d'una família de serfs sense terres, obligats a robar quan la collita no és prou abundant. Treballadora incansable comet l'error d'enamorar-se de la persona equivocada (en Wulfric). Aquesta relació la marcarà al llarg de tot el llibre i la farà fer coses impensables per mantenir la seva família i el seu marit. Neix pobre i ho segueix sent durant tot el llibre.
>> Wulfric: La seva vida pren una direcció molt diferent a l'esperada quan tota la seva família mor en un accident en el priorat de Kingsbridge. Una enemistat amb en Ralph condicionarà tota la seva vida. És potser el personatge que més traga, referint-me a desgràcies i humiliacions. No s'acaba de veure què és realment el que vol a la vida i a vegades sembla bastant conformista. Crec que si no fos per la Gwenda, és un personatge que cauria estrepitosament a la misèria, si és que s'hi pot caure més...
>> Godwyn: Un dels altres dolents del llibre. Monjo d'ofici, només creu en la seva pròpia vanitat i conveniència per aconseguir tot allò que vol. Marcat molt de prop per una mare que li dicta què ha de fer de la seva vida, escala posicions socials a base de xafar tot aquell que se li posa pel mig. Covard de mena i burro acabat, esdevé una persona influent a Kingsbridge, la qual cosa li atorga poder sobre el que passa a la ciutat i el seu rumb. Amb una mentalitat conservadora i amb una absència total de perspectiva per les coses, és el fre total d'una ciutat que en el fons no l'estima ni el vol. Personatge odiat pel lector, torna a despertar instints assassins en aquest.
>> Philemon: Germà de la Gwenda. Ja des de ben petits, els seus camins se separen i el porten a convertir-se en la mà dreta de Godwin. Personatge maquiavèlic, es converteix en el cervell a l'ombra del prior de Kingsbridge. Dolent de mena i retorçat fins a límits insospitats, només viu per desenvolupar plans que el portaran al seus objectius, però que evidentment passaran per sobre de qui calgui.

I dels personatges en sorgeix una de les úniques crítiques dolentes que li faig al llibre. Com ja he explicat, hi ha personatges que els hi acabes agafant un odi profund. Hi ha un punt del llibre on certs personatges d'aquests moren, però l'autor crec que els fa desaparèixer sense fer molt soroll. Penso que el lector té set de venjança i necessita un final destructiu per certs personatges i l'autor del llibre no li dóna. Ho trobo excessivament escuet. Però aquí s'acaba tota crítica negativa al llibre: la resta, pura diversió!

Finalment, deixeu-me acabar recomanant el llibre als lector i als no lectors. Tot i la llargada, és un magnífic llibre per iniciar-se a la lectura i al gust de submergir-te en una història. Per mi, podria escriure i escriure la vida de més i més personatges que jo seguiria llegint i llegint. I això és un art: s'ha de saber fer! Algú em criticarà pels elogis sense mesura que li estic fent al llibre, però sincerament és, juntament amb Els pilars de la terra, el millor llibre que he llegit mai!
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (4 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 24/08/2009

Què dir d'en Ken Follett que no s'hagi dit! Per mi és un vertader autor de culte. Puc dir que he llegit pràcticament tots els seus llibres i tot i que Els pilars de la terra i Un món sense fi són per mi els millors, la resta de llibres que té són d'un nivell molt i molt alt. Juntament amb l'Stephen King, un dels meus autors de culte, sense cap mena de dubte!
Autor/a del comentari: Anna Preseguer - Data: 23/08/2009

Un llibre absolutament genial. Em va entusiasmar, igual que "Els pilars de la terra". Ken Follet m'ha sorprès moltíssim. Vaig veure que era un llibre molt molt gruixut, i tot i que m'apassiona llegir, em feia una mica de mandra posar-m'hi. Només començar a llegir vaig veure que no podia deixar-lo, i vaig passar les vacances de l'estiu del 2008 llegint-me'l sense parar sempre que trobava un moment. El recomano molt fermament. Mai m'havien interessat els llibres contextualitzats a l'Edat Mitjana, però aquest em va encantar. Ken Follet és un grandíssim escriptor. Si encara no l'heu llegit, no us el deixeu perdre. Val molt la pena.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 16/12/2008

He llegit pràcticament tots els seus llibres i jo també em declaro un admirador seu. Té un estil propi que a mi personalment m'agrada a l'hora de evadir-me llegint un llibre. I guaita tu, aquest dissabte vaig anar a l'FNAC i estava firmant llibres en persona i el vaig poder veure en directe! Podria dir que ara ja em puc morir, però no sóc tan fanàtic seu com això i em queden moltes coses per fer a la vida. O sigui que salut pel Ken Follett i que en pugui escriure molts més!
Autor/a del comentari: Anna - Data: 15/12/2008

Juntament amb els pilars de la terra, é sund els llibres que m'ha enganxat més de tots els llibre sque he llegit!! És increïble, comences a llegir ino pots parar, estas dinant i aprofites epr acabar aquell capítol, hi ha cues a l'autovia, no p erds el temps cagant-te amb tot sinó llegint!!! El vius, t'introdueixes en aquest món, ets sents un més del poble i visualitzes els carrers, les escenes, els personatges. Ja veig la pel.lícula al cinema. Co molt bé explica en xevi, e'l llegeixes amb un tres i no res!! jo el vaig llegir amb 3 setmanes que vaig estar de baixa abans de parir, i vaig tenir temps de llegir 3 llibres més! En fi, és una obra mestra!!

Personalment, sóc una admiradora d'en Ken Follet i pràcticament m'he llegit tots els seus llibres. Tots tenen aquest "enganxe", tot iq ue per mi, les obres mestres són els pilars de la terra i un món sense fi.


l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.