|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Darrerament he sentit parlar bastant de "The No.1 Ladies' Detective Agency", el primer llibre de la sèrie detectivesca escrita per l'escocès Alexander McCall Smith. Al llibre, i en general a la sèrie, la Precious Ramotswe, una dona africana que viu al gairebé utòpic país de Botswana, decideix obrir una agència de detectius, la primera dirigida per una dona de tot el continent. Amb aquesta premissa el llibre està estructurat al voltant d'un seguit de capítols més o menys curts què expliquen els primers casos de la detectiu. La connexió entre els capítols és bastant laxa, de manera que el llibre està a mig camí entre l'antologia de relats curts i la novel·la. És un llibre de lectura fàcil i agradable, escrit amb un llenguatge senzill i cap pretensió d'estil, que es recolza totalment en la personalitat carismàtica i intuïtiva de la protagonisme i en un exotisme idealitzat de Botswana per a tractar un seguit de temes com la superstició, el lloc de la dona a l'Àfrica, el masclisme, la SIDA, o l'amor que sent la Precious per l'Àfrica. A mi no m'ha agradat especialment, m'ha semblat massa inconnex, superficial i pla, però és una lectura senzilla, tendra i amena que presenta alguns casos curiosos en un entorn al que no estem (jo no estic, si més no) acostumats. Pot agradar per la seva falta de pretensions.
L'editorial La Campana l'ha editat en català. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (11 ) |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 05/01/2008
Em sembla perfecte, a veure si tinc temps de posar-m'hi també |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 05/01/2008
Proposo seguir la discussió en el fòrum Discussions literàries. Què et sembla? |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 03/01/2008
Això no és un comentari a afegir a la polèmica, és només que he trobat el blog d'una bibliotecària i parla (per sobre) dels còmics i la literatura. A mi m'ha agradat, el podeu llegir clicant aqui.
Per cert, el blog de la bibliotecària en qüestió està prou bé. |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 02/01/2008
Els meus darrers comentaris i plego:
- L'estil propi de'n Dan Brown és el que jo normalment anomeno "falta d'estil". Vull dir que és pur diàleg, sembla més un guió que una novela, en cap moment pots sentir la veu de l'autor. Els personatges no estan descrits, els entorns no estan descrits, el guió, si treus l'aspecte religiós i hi poses altres tipus de misteri, tampoc és especialment original, està ple a vessar de clichés. No se a on més pot amagar-se l'estil, la veritat. El dia que explicaven la lliçó a classe en Dan Brown va fer campana, segur que sí. Perquè el ritme narratiu és fàcil: a tota hòstia per que no es notin els detalls. La manera d'explicar les coses: a tota hòstia per que no es notin els detalls. La documentació: mande?
- L'exemple de l'Spiderman: confesso que era més un exemple tonto per picar-te, sorry. Entenc, i comparteixo en part, això de l'aspecte visual. Però si Shakespeare va fer teatre (que s'ha de representar) i ha estat considerat per alguns el millor escriptor que ha existit (no dic que sigui així ni que no ho sigui, és només un exemple), no se perquè una obra com Maus de l'Spiegelman, per dir una obvietat, no pot considerar-se una gran obra literària. En el sentit de que hi ha una narració, vull dir, però entenc què és forçar una mica la definició de literatura, no té molta importància: retiro l'exemple dels còmics. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 02/01/2008
Estic d'acord que últimament (els darrers 4-5 anys) han sorgit llibres de temàtica religiosa com bolets recorden els nostres avis als boscos de Catalunya (ja que ara com que no plou no n'hi ha). No crec que tots aquests llibres siguin de l'estil del Dan Brown (ritme narratiu, manera d'explicar les coses, documentació...). No se dir-te si el Dan Brown ha creat escola o ell estava a la classe on van explicar la lliçó amb molts d'altres. No discutirem. Però si que penso que és un autor que se n'ha parlat i que crec que té un estil propi (bo o dolent), o almenys no l'he sabut reconèixer en cap altra llibre. Amb el paral·lelisme amb la Bíblia, t'has marcat un punt important i que sóc incapaç de rebatre! Ok: no per vendre molt ha de ser bo (de fet, la Bíblia és un llibre de ciència ficció molt mal documentat). I si, els còmics es poden considerar en certa manera literatura, però només en certa manera, ja que molta part de la història i el ritme narratiu es transmet a través d'imatges (i entenc que la literatura és només lletra escrita). Que hi ha còmics millors que l'Spiderman? Segur que si. És com els Beatles: molta gent els venera i mitifica la seva música. Jo només penso que estan bé i que van aparèixer en el moment adequat. Els Beatles surten avui en dia i passen desapercebuts! I aquesta és la diferència entre un mite i el que no ho és: un mite es atemporal, la resta és passatgera. |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 02/01/2008
Carai, sembla mentida que la crítica fos d'un altre llibre...
Bona literatura, mala literatura... jo no pretenc ser més llest que ningú, només dic que s'hi comparo amb molts altres llibres, aquest és dolent. Per mi. Que quedi clar que no pretenc ser universal, amb ser subjectiu em conformo. Però estic convençut que hi ha literatures qualitativament millors que d'altres, sorry. Ara, quines són... ni idea.
Estic en desacord en que les llibreries no estan infestades d'imitadors de'n Dan Brown. Ho estan. Bé... no, de'n Dan Brown no, pobret, que ell tampoc és més que un clon d'un munt d'autors de best-sellers o thrillers que ja existien abans que ell, molts d'ells millors. Que sembla que el paio hagi inventat un gènere, jolín. Si fins hi tot hi ha un algoritme informàtic per crear noveles de'n Dan Brown, aqui.
D'acord a que fer passar una mentida per una veritat documentada és, si no un art, una habilitat. La història de la literatura n'està plena d'exemples d'aquest recurs: la bíblia, Borges, Lovecraft, i molts més que no em venen al cap o no conec. La diferència és que el Dan Brown ha declarat, públicament i en nombroses ocasions, que ell no s'ha inventat res, que tot és documentat i que totes les teories que planteja són serioses (tot i que reconeix que és un treball de ficció, al menys). És a dir: o és incompetent o mentider. Tant se val, això no té res a veure amb la qualitat de l'obra, ja ho he dit abans, és només perquè has tret el tema.
Sobre els còmics... potser l'Spiderman no era el millor exemple, però se m'acudeixen molts exemples que són molt millor literatura que el Codi Da Vinci. Molts d'ells els tens a les teves estanteries. Ara, això és un altre tema: són els còmics literatura? Jo crec que si. Tú creus que no? Doncs ok, llavors és un tema del que no discutirem.
Poden milions de lectors estar equivocats? Si compren un llibre que els dona el que esperaven no estaven equivocats, és clar que no. Però, amb el cor a la mà, no se quina relació té això amb la qualitat d'un llibre, la veritat. És més una qüestió de promoció de les editorials i de mercat. A més, molta gent no l'ha comprat, li han regalat. I molts només s'han comprat aquest llibre a la seva vida (abans que diguis res: estic exagerant, però crec que m'entens) i tampoc serveixen per a comparar. I llavors n'hi ha molts que el tenen i no l'han llegit. I llavors hi ha tota la gent, puñaos, que amb el temps s'atreveix a sortir de l'armari i confesar que no li ha agradat el llibre. Si preguntes en trobaràs molts, d'aquests. Són tots uns puretes? Poc probable, no? El llibre més venut de la història? La bíblia. És el millor llibre que s'ha escrit? Difícilment, però segons el teu argument hauria de ser-ho. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 02/01/2008
Sobre el primer punt, m'abstindré: Déu em guardi mai de blasfamar o atrevir-me a dir què és o què no és bona o mala literatura. Me'n guardaré prou sent un piltrafilla en aquest món com sóc. L'altra cosa és dir simplement, m'agrada o no m'agrada. Sobre el segon i el tercer punt, evidentment que és un art!!!. Si no ho fos, qualsevol pelacanyes ho podria fer i les llibreries estarien infestades d'imitadors de Dan Brown (i diria que no ho estan). En el quart i cinquè punt no ens posarem a discutir-lo, ja que sembla que estem d'acord (ironies a part). Sobre el sisè punt, penso que la gràcia de que una cosa "sembli" ben documentada és que, o sigui o no, el lector sigui capaç de pensar-s'ho, de creure realment que totes les cites, quadres, museus i històries al voltant que l'autor dóna com a certes el lector les visqui de tal manera. Això penso que també és un art (així et dono peu a rèplica). Finalment, sobre el setè punt i els còmics de l'Spiderman, m'estalviaré comentaris mordaços i fora de to que segur que feririen el teu orgull de Peter Pan (em pensava que estàvem parlant de literatura, no?). Sigui com sigui, milions de lectors no poden estar equivocats, no? O si, si mires la gent que vota el PP... |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 02/01/2008
- "És un altre tipus de literatura": Correcte. Del tipus dolent, concretament.
- "Això també és un art...": Biiiip! Incorrecte. Això és una redacció escolar d'algú que no sap escriure però té cert sentit del ritme narratiu.
- "... i no tothom ho sap fer": A Déu gràcies. Però ho dubto, jo crec que qualsevol persona que sapiga deletrejar sabria escriure una història igual "de bona".
- "Potser els personatges són una mica plans": Potser... acabes de fer un art de l'eufemisme.
- "la història és interesant": "història" li va gran, però té cert ganxo, això és cert.
- "sembla ben documentada": Aquí la paraula clau és "sembla". Però vaja, pel que he llegit cita malament quan no inventa i dona per certes coses que no ho són. Vaja, que sembla s'ha documentat jugant al Trivial Pursuit. En qualsevol cas, això no ho trobo un defecte, la ficció és ficció.
- "Et dóna energia per afrontar nous reptes més complicats": home, no et sabria dir... segurament els còmics de l'Spiderman són un repte més complicat que El Codi Da Vinci, això no té molt de mèrit.
Ara et diré que jo l'he llegit, que em va enganxar, que vaig flipar de lo mal escrit que estava, que el vaig devorar en dos o tres dies i que mai tornaré a llegir un llibre d'aquest tiu, perquè com darrerament ha dit un gran home: "estic content de poder eliminar un llibre dels milions i milions que em queden per llegir. Hi ha tant per llegir i tenim tant poc temps..."
Perquè quan una cosa es vén, si algú ho critica, és un pureta? Hi ha diferents nivells de literatura, de lectura, d'entreteniment, etc. Cadascun té el seu lloc i el seu moment, i no cal posar-se tan a la defensiva. Literàriament, el Codi Da Vinci és una puta merda, de les més grosses que hi ha. Des del punt de vista d'entreteniment? Pot estar molt bé, jo amb això no m'hi fico. A mi em va divertir com em diverteixen les aventures de la Xena la princesa Guerrera, sense necessitat de demanar més. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 02/01/2008
Que fàcil que és ficar-se amb El Codi Da Vinci! Sembla que s'ha convertit en el blanc de tots els freakys puretes de la lectura i la literatura. Sembla una crítica una mica rabiosa degut a l'èxit del llibre en quan a resposta del públic i també sembla aquelles ganes d'anar en contra del que té èxit, ja que el que és més minoritari mola molt més! I si a sobre no s'entén millor, llavors ja és l'òstia!
A mi personalment El Codi Da Vinci em va agradar molt. És un altre estil de literatura, més per enganxar-se i no deixar-la fins al final. Això també és un art i no tothom ho sap fer. Potser els personatges són una mica plans, però la història és interessant, sembla ben documentada (tot i que no dubte que s'ha inventat coses a l'alçada d'un campanar) i enganxa. No m'erigiré com el ferm defensor de'n Dan Brown, però haig de dir que a mi m'agraden els seus llibres, tot i que sóc molt conscient del tipus de literatura que és i amb quin fi el llegeixo. Són llibres que van molt bé per llegir després de totxos infumables i que et donen una frescura i una agilitat lectora que et revifa i et dóna energies per afrontar nous reptes més complicats. I ja està, ja ho he dit! |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 02/01/2008
Je je, per això han de servir, també, les crítiques.
M'agradaria dir que, en contra del que pugui haver semblat per la meva crítica, el llibre no és dolent, ni molt menys. Li dona un milió de voltes al Codi Da Vinci, per dir-ne un "a l'atzar" (sí, sí, no és a l'atzar, és que li tinc mania). I també veureu, si busqueu una mica per l'interné, que en general tothom que l'ha llegit n'està molt content. Jo, si l'hagués de puntuar del 0 al 10, li donaria un 5. Però, conec molta gent a qui li recomanaria amb tota la bona fe amb bastanta seguretat de que els hi agradaria
|
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 02/01/2008
Perdoneu el comentari però el llibre té una mala pinta de collons. Després del que has dit, estic content de poder eliminar un llibre dels milions i milions que em queden per llegir. Hi ha tant per llegir i tenim tant poc temps... |
|