xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133943 visites)
:: Harry Potter The Deathly H (132186 visites)
:: No Country For Old Men (130694 visites)
:: El libro flotante de Caytr (113510 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (112098 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111946 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (110429 visites)
:: Un trabajo muy sucio (108001 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104741 visites)
:: The Book Thief (104533 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> The Catcher in The Rye (El Vigilant en el Camp de Sègol, Editorial Empúries 1996)
: | | | | | | | |

The Catcher in The Rye (El Vigilant en el Camp de Sègol, Editorial Empúries 1996)

Autor/a del llibre: J.D. Salinger

10/11/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 104117 visites

The Catcher in The Rye (El Vigilant en el Camp de Sègol, Editorial Empúries 1996)
sinòpsis
biografia de J.D. Salinger
opinió
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (1 comentaris)
l'últim per llegir

sinòpsis
Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

biografia de J.D. Salinger
Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010) va ser un escriptor estatunidenc.
Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (“Un dia perfecte per al peix banana”, 1948) és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.
La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó). Després només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema.
Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), de la qual se n'han venut més de 65 milions de còpies a tot el món, ha tingut una influència important en la narrativa moderna.
Salinger morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió

I don't even know what I was running for - I guess I just felt like it

Fa anys, durant l'institut, vaig llegir la traducció al castellà d'aquesta novel·la que publica Alianza, i no em va dir absolutament res (i està prou llunyana en el tempa com per a no recordar-ne res, tampoc). La relectura que n'he fet ara en anglès, doncs, és gairebé una primera lectura i la meva percepció del llibre, ja sigui per l'idioma en que l'he llegit o perque jo ja no sóc la mateixa persona que era, ha canviat del tot. És una de les millors novel·les que he llegit i per a mi té una fama absolutament merescuda.
Aquesta novel·la té moltes coses que m'agraden i crec què és difícil capturar millor alguns aspectes de l'adolescència. En Holden Caulfield és un dels personatges millor construïts que m'he trobat i un magnífic exemple de narrador poc confiable. Per a mi, la mesura d'aquesta novel·la és en Holden Caulfield, el seu protagonista. En Holden és un cas extrem (o un dels casos extrems possibles) d'adolescent a cavall entre la infància i l'edat adulta, extremadament confús i que no sap que vol ni es coneix realment. En Holden aplica un criteri diferent per a jutjar el comportament dels demés i el seu propi. Odia tot i a tothom, tothom és hipòcrita, fals, envejós... però al mateix temps racionalitza tots els seus actes i pensaments quan, sovint, es caracteritzen per aquestes mateixes característiques. Creu que és el centre del món però, en canvi, és evident el menyspreu que sent cap a ell mateix.
Un dels trets diferencials de'n Holden (és a dir, de la novel·la) és la seva manera d'expressar-se. Quan ens explica la seva vida en Holden fa un esforç constant per donar una imatge de dur, d'adult i de "tenir molt de món", però el resultat és una afectació tan gran que acaba essent més aviat patètica. Tot és "old" , o tothom "knew a lot for his age" (quan ell té la mateixa o menys edat), o "she was really nervous for a prostitute" (com si tingués moltes experiència amb les què comparar...), etc. Vol semblar sofisticat, però la repetició constant d'un repertori limitat d'expressions el delata. Al mateix temps, aquest seguit de repeticions li dona un ritme curiós a la narració, una oralitat que em fa pensar que aquest llibre ha de funcionar bé en format audio.
De tant en tant, en els moments en que està més a prop de tocar fons, en Holden es posa introspectiu i s'humanitza. En aquests moments parla de la mort d'un seu germà (un dels esdeveniments més traumàtics de la seva vida) i de la seva germana petita, o fa confessions honestes de les seves febleses de personalitat que permeten albirar una escletxa d'esperança per l'adult que haurà d'esdevenir algun dia. El contrast entre aquests moments i resta, dedicats a convertir-se en un autèntic idiota arrogant, és l'element que permet que sentim alguna compassió pel personatge i evita que sigui una caricatura. Si ens és difícil condemnar en Holden és perquè veiem com d'aclaparadores són la seva soledat i necessitat de contacte humà.
En Holden, doncs, rescriu la realitat quan ens l'explica. Com a lectors hem de filtrar a través de la nostra pròpia experiència vital tot el que ens diu. És per això que crec, tot i que sol considerar-se com una novel·la juvenil (i en molts sentits ho és), que deu ser més fàcil gaudir d'aquest llibre un cop sobreviscuda l'adolescència. Potser en major o menor grau tots hem estat un Holden (esperem que petit) en alguna època, però s'agraeix la perspectiva dels anys i el (petit?) grau d'autoconeixement que proporcionen per a reconéixer-lo. També fà més fàcil percebre la potencial tragèdia a la que s'està abocant en Holden.
De fet, la història que ens explica en Holden va succeir fa mesos o, en qualsevol cas, menys d'un any ("I'll just tell you about this madman stuff that happened to me around last Christmas just before I got pretty run-down and had to come out here and take it easy", ens diu). El que més em frapa d'això és... què el paio no ha aprés absolutament res de la seva experiència! La seva explicació dels esdeveniments és demencial i suggereix una convicció total en el seu punt de vista i una impermeabilitat absoluta a qualsevol intent de fer-lo entrar en raó. L'imparable espiral de desconnexió amb el món en la que s'endinsa és esparverant i juro que he passat més de mig llibre portant-me les mans al cap (figurativament parlar...).
Aquest és un dels (relativament) pocs llibres en els que la primera persona funciona realment bé. La meva impressió és que normalment és un recurs purament argumental que serveix per a facilitar la inmersió del lector en la història, però la seva potència real és la seva capacitat de submergir-nos dintre del cap d'un personatge, la seva capacitat de distorsió de la realitat a través d'una percepció que no és la nostra. Si aquest aspecte, que demana un esforç formal suplementari per part de l'escriptor, és deixat de banda es paga un preu en termes de versemblança. Sovint l'adopció d'un estil indirecte lliure permetria assolir l'objectiu de l'escriptor amb molts millors resultats (si més no) estètics. No és el cas.
És un llibre de cinc estrelles a on els hi hagi.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (1 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/11/2011

Ja n'havia sentit a parlar i és una d'aquelles recomanacions que es repeteixen i repeteixen quan vas a comprar un llibre i et deixes recomanar pel llibreter. El poso sense cap mena de dubte a la meva estanteria d'Anobii!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | : 28/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.