xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
:: 20th Century Boys (3 comentaris)
:: 21st Century Boys (1 comentaris)
:: Bone Lejos de Boneville (1 comentaris)
:: El Arte de Volar (0 comentaris)
:: Preacher (1 comentaris)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133948 visites)
:: Harry Potter The Deathly H (132190 visites)
:: No Country For Old Men (130695 visites)
:: El libro flotante de Caytr (113516 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (112101 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111950 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (110429 visites)
:: Un trabajo muy sucio (108004 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104743 visites)
:: The Book Thief (104536 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Summertime (Temps d'Estiu, Edicions 62)
: | | | | | | | |

Summertime (Temps d'Estiu, Edicions 62)

Autor/a del llibre: J.M. Coetzee

22/03/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 96142 visites

Summertime (Temps d'Estiu, Edicions 62)
sinòpsis
biografia de J.M. Coetzee
opinió
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir

sinòpsis
Un jove biògraf anglès treballa en un llibre sobre el difunt escriptor John Coetzee. En concret, vol centrar-se en el període comprès entre els anys 1972 i 1977, en què Coetzee, al voltant dels trenta anys d’edat, compartia amb el seu pare vidu una finca ruïnosa als afores de Ciutat del Cap. El biògraf intueix que, precisament durant aquesta etapa, l’escriptor va trobar la seva veu narrativa.

Com que el jove no va tractar mai Coetzee, emprèn una sèrie d’entrevistes amb persones rellevants per a l’autor, com una dona casada que va ser-ne amant, la seva cosina preferida, una ballarina brasilera la filla de la qual va rebre lliçons d’anglès de l’escriptor, i antics amics i col·legues. D’aquest testimoni col·lectiu, en surt el retrat del jove Coetzee: un tipus llibresc i maldestre en la intimitat, gairebé incapaç d’obrir-se als altres, amb una personalitat que tan sols genera sospites a la Sud-àfrica d’aquella època.
Temps d’estiu és una història que permet a J. M. Coetzee d’imaginar la seva vida des d’una reveladora mirada implacable, amb què completa la trilogia de memòries fictícies començada amb Infantesa i Joventut. Punyent i sovint còmica, aquesta novel·la és la captivadora darrera mostra d’un dels millors novel·listes vius en llengua anglesa.

biografia de J.M. Coetzee
J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) va estudiar ciències informàtiques i filologia a Sud-àfrica i als Estats Units. La seva primera novel·la va ser Dusklands, seguida d’In the Heart of the Country, que va guanyar el premi literari més important de Sud-àfrica, el CNA. És autor també d’Esperant els bàrbars —guardonada amb el CNA, el Geoffrey Faber Memorial Prize i el James Tait Black Memorial Prize—, Vida i època de Michael K (Booker Prize i Prix Étranger Fémina), The Master of Petersburg, Les vides dels animals, Desgràcia (Booker Prize), L’edat de ferro (Premi Llibreter 2003), Elizabeth Costello, Foe i Home lent, i és autor dels llibres de memòries Infantesa: Escenes de la vida a províncies i Joventut. A J. M. Coetzee li van concedir el Jerusalem Prize l’any 1987, el Lannan de Ficció el 1998 i, el 2003, el Premi Nobel de Literatura en reconeixement a una llarga trajectòria d’una qualitat literària indiscutible.

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
Com s’explica una vida? Aquesta és una qüestió que en Coetzee ha explorat repetidament a la seva obra, inspirant-se primer a la seva infància (Boyhood, publicat per Penguin) i després a la seva juventut (Youth, editat també per Penguin) per tal d’escriure una mena d’autobiografies fictícies, o ficcions autobiogràfiques, que contenen alguns dels millors moments de l’escriptor com a narrador i com a estilista (i això no és poca cosa).
Summertime és la tercera incursió que fa en Coetzee en el terreny de l’autobiografia i, en més d’un sentit, és el més interesant i el més sofisticat de tots ells. És, perquè no avançar-ho, un dels millors llibres seus que he llegit. D’una banda, aquesta vegada, la porta d’entrada a l’autobiografia és més indirecta i més abstracta, explicant un període de la seva vida durant la dècada dels setanta, quan va abandonar els Estats Units després de tenir alguns problemes amb la justícia i tornar amb la cua entre les cames a la seva Sudàfrica natal. És també el període en el que comença la seva activitat com a novel·lista publicat.
Així com Boyhood i Youth eren narracions lineals explicades en tercera persona, l’estructura de Summertime gira al voltant d’un seguit d’entrevistes que manté un hipotètic biògraf de’n Coetzee amb un vàries persones (4 dones i un home) que van tenir contactes més o menys intensos amb l’escriptor. Així, progressivament, la història de l’escriptor es va diluïnt a mitges, destil·lant a mitges, entre les històries personals dels seus entrevistats i van dibuixant el perfil d’un personatge fred, reservat fins a fregar l’autisme, gris i pràcticament asexuat. Essent com és que la base de la història és una autobiografia, sobta l’exercici d’humiliació personal que fa en Coetzee (sobta, de fet, si no has llegit Boyhood i Youth).

La figura pública de’n Coetzee és certament peculiar. Estem parlant d’un paio què quan guanya premis Man Booker (el premi literari més important a Gran Bretanya, dels quals n’ha guanyat dos) no els va a recollir perquè no li agrada l’atenció del públic, que quan guanya un premi Nobel se n’entera per les notícies i que quan ha de fer el discurs de recepció del Nobel (aquest sí que el va recollir, val a dir), tradicionalment una cosa sentida i profundament personal, es limita a llegir un fragment d’un seu llibre i a dir “moltes gràcies”. Un paio, en definitiva, extremadament antisocial i antipàtic què només vol que el deixin en pau i escriure els llibres que a ell li agradaria llegir però què, tot d’una, és converteix en un dels escriptors vius més importants i centre, a desgrat seu, de l’atenció de la premsa. També s’ha de tenir en compte, i ell mateix ho diu a travès del biògraf que el personifica a Summertime, que quan parla de la seva vida… menteix. Així, doncs, això és el que hi ha. Un misteri.
I aquest misteri, aquest “com s’explica una vida” que deia al principi, és un dels temes centrals de Summertime. L’aparent paradoxa entre la grisor de la persona real i l’espectacularitat literària (grisa, però amb moooolts matissos de gris) de la seva obra. “Què és un gran escriptor?”, es pregunta un dels personatges al llibre, “Per a ser un gran escriptor no n’hi ha prou amb ser un virtuós del llenguatge. Un gran escriptor, em sembla a mi, també hauria de ser un gran home i en Coetzee,”, diu el mateix personatge, “no és un gran home. És un home petit.” [Estic traduïnt de l’edició Anglesa que tinc, així que disculpeu els que teniu l’edició en català si les paraules no són les mateixes.]. I tanmateix, per a mi, és un dels pocs grans escriptors de veritat vius que llegeixo, dels que fa que perdi hores de son i em té enganxat a la pàgina a pura força d’elegància de la prosa i de capacitat evocativa. Algú que fa pensar i reflexionar en què som i què volem a partir de petits detalls quotidians que sortint d’una altra ploma no tindrien ni una fracció de la potència que ell els hi dona. I tot això enmarcat en una Sudàfrica que se’m suggereix estèril i polsegosa, aspra i un dels darrers llocs en els que voldria viuria.
Què puc dir. Aquests llibres són un dels principals motius pels quals llegeixo.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | : 28/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.