|
sinòpsis |
La Katniss ha tornat a desafiar i a vèncer el Capitoli, però tot i haver sortit victoriosa del camp de batalla, al poder no li agrada perdre. El president Snow vol revenja i ha deixat molt clar que tothom corre perill: la família de la Katniss, els seus amics i qualsevol que visqui al Districte 12.
|
biografia de Suzanne Collins |
Desde 1991, Suzanne Collins s’ha dedicat a escriure guions per a programes infantils a la televisió. Ha participat en diversos programes de la cadena Nicklelodeon, com els nominats als premis Emmy Clarissa Explains it All i The Mystery Files of Shelby Woo, entre d’altres.
Mentres treballava a un programa de la cadena Kids WB va conéixer l’autor de llibres infantils James Proimos, que la va convéncer d’intentar escriure llibres per a nens.
Reflexionant sobre Alícia al País de les Meravelles va sorprendre’s en adonar-se fins a quin punt els nens del centres urbans d’avui dia, com els seus propis fills, devien considerar que era una història extremadament bucòlica. A la ciutat de Nova York, la probabilitat de caure pel forat d’una claveguera és molt més alta que la de caure al cau d’un conill, i si et passa això, el que segur que no trobes és un berenar amb te. Què podries trobar-hi? Doncs bé, aquesta és la història que explica a Gregor: La profecia del Gris, el primer dels cinc llibres que composen la seva sèrie de fantasia èpica Les cròniques de les Terres Baixes. |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
No cal dir-ho, però ho diré: no llegiu això si no heu llegit The Hunger Games / Els Jocs de la Fam i Catching Fire / En Flames.
En algun moment, durant les primeres dos o tres hores de les prop de dotze que dura l'audiollibre que dona fi a la trilogia dels Jocs de la Fam, vaig pensar que el llibre final no faria justícia als seus antecesors. Així ho vaig escriure a algun lloc i ara, ves per on, em veig obligat (obligació plaent) a empassar-me les meves pròpies paraules: Mockingjay és, en molts sentits, l'entrada (o sortida) més sòlida de la saga i una conclusió extremadament plaent i, respectant el to general de la trilogia, tirant a agredolça.
Com suggereix la ressenya apareguda a Ronya Mortis, Mockingjay supera les fronteres de la cal·lificació que li ha estat donada (sovint amb raó) de "literatura juvenil". Si fins ara el tractament dels dil·lemes morals o emocionals amb els que s'enfrontava la Katniss estava ple d'una ambigüitat notable, aquest tret s'enfatitza en aquesta tercera part, que planteja una reflexió al voltant de la guerra, del poder i del paper que juguen els individus quan estan inmersos en esdeveniments que els superen extremadament crua. Pensant-hi ara, em sembla que el tema principal d'aquesta trilogia és la Presa de Decissions sobre la pròpia vida i, no menys important, sobre la vida dels demés. En aquest sentit, al llarg de la trilogia la Katniss aprén justament això, a decidir el curs de la seva pròpia vida sense limitar-se a reaccionar de manera reflexa. Que la Suzanne Collins aconsegueixi transmetre això allunyant-se de tòpics i de respostes fàcils té mèrit i, penso, és el que fa que aquesta trilogia sigui quelcom més que simple escapisme ociós.
I no només la Katniss, sino gairebé tots els personatges secundaris que han anat sortint als llibres previs, han crescut de manera, sovint, dramàtica. Concretament, m'ha impressionat (però he de reconéixer que és possible que estigui influït per la magnífica caracterització del personatge que fa Caroline McCormick, lectora de l'audiollibre, amb la seva veu) el magnetisme que arriba a tenir un personatge com en Peeta en aquest llibre, amb la poca activitat que arriba a tenir. Si la Katniss és el símbol de la revolta, en Peeta ho és de la bondat i la serenitat, i de la irreductibilitat de l'esperit humà (què, donat el que explica el llibre, no deixa de ser meritori).
En quant a aspectes més prosaics, com l'argument, diré només que el llibre té un inici lent amb alguns ornaments sobrers que el perjudiquen, però que superat aproximadament el primer terç de la novel·la és converteix en una història extraordinàriament colpidora. A aquesta entrega no puc menys que posar-li les 5 estrelletes que permet Anobii, i si pogués li faria una menció al mèrit.
Com a val·loració global de la trilogia... en conjunt és molt i molt recomanable, però no està lliure de sotracs. Acumulats, val a dir, en el segon llibre. Tot i que entenc que no es pot passar directament del segon al tercer llibre sense pagar el preu (narrativament) del segon, si que crec que hagués estat millor plantejar el llibre com una duologia. Si més no, m'hagués agradat que el segon llibre hagués servit més per a explorar la societat de Capitol des del punt de vista d'un campió dels Jocs (i més després de la confessió que fa en Finnick a Mockingjay!), prescindint de la repetició dels Jocs de la Fam. Tot i així, les coses bones superen de molt les coses no tan bones. Aquesta trilogia, i això ho puc dir poc sovint, és per a rellegir-la passat un temps.
Nota: Si feu una mica de cerca per internet trobareu crítiques molt poc entusiastes d'aquest llibre. Bé. Què puc dir. A mi m'ha agradat molt, però avisats quedeu. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (4 ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 09/01/2011
La primera entrega és fantàstica. Caldria una segona per explicar la revel·lió i posterior caiguda del Capitol, però més de primera mà. Per mi és una sèrie clarament decreixent. |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 08/01/2011
Així no t'ha agradat la conclussió? Curiós. Segurament la meva ressenya, passat el temps, no seria tan entusiasta com la que vaig escriure, però tot i així crec que és molt millor que la segona entrega i potser (però ja no ho tinc clar) més sòlid que la primera. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 07/01/2011
I aquí estic jo de nou per contradir les paraules del Miki i per fer una crítica molt poc entusiasta d'aquesta tercera entrega. Si ja creia que en la segona entrega sobrava la repetició dels jocs de la fam i això només demostrava una falta d'imaginació de l'autora que espanta, la tercera entrega (amb final previsible, tot s'ha de dir) no deixa de ser una carretera de revolts per arribar a un clímax amb coitus interruptus inclòs. I és que el millor moment de la trilogia, la caiguda del Capitol, resulta que ens l'hem d'imaginar! I és que a sobre ja portes a l'espatlla mig llibre que si anuncis promocionals que si més anuncis promocionals i d'acció no en veus ni un gram. Clarament decepcionant.
Vist lo vist, a la trilogia li sobren uns jocs de la fam i uns centenars de pàgines mirant l'acció des de la banqueta.
Tot i així: el recomanaria? Oi tan que si! El meu nebot hi està enganxadíssim! Això no treu que sigui una trilogia clarament descendent en quan a interès i ascendent en quan a decepció. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 07/10/2010
A falta de llegir el tercer, estic d'acord que la repetició dels Jocs de la Fam en el segon sobra. Per mi és un símptoma de o que bé que m'ha funcionat el primer i no tinc prou imaginació per fer-ne un segon que no m'havia ni plantejat. No se si el què acabo de dir és veritat, si ho tenia plantejat com una triologia o no, ja que en la primera entrega la història queda bastant ben tancada i acabada. Per acabar, tinc ganes de veure com es soluciona la trama ja que veient el to general de la història i la crítica que has fet segur que els finals feliços que jo m'imagino no es donaran (diga-li feliços, diga-li els més previsibles). A veure quan puc aconseguir el llibre en digital i llegir-lo. |
|