XELU.NET - LLIBRES - Tinc ganes de tu - Xevi Vilardell Bascompte

L’Step torna a Roma després de dos anys de l’afer Babi i Pollo. El seu exili terapèutic als Estats Units no ha anat com ell esperava i arribant a Roma tot són fantasmes. Però casualitats de la vida, coneix a la Gin, una noia jove i fresca que el torna a equilibrar. Tot va bé però fins que torna a aparèixer la Babi...

biografia de Federico Moccia

Federico Moccia (Roma, Itàlia, 10 de novembre de 1963) és un escriptor italià, autor de diverses novel•les, entre elles "A tres metres sobre el cel", "Tinc ganes de tu", "Perdona si et dic amor" i "Perdona però em vull casar amb tu". En els seus inicis, treballava com a director i guionista de programes televisius.
Federico és un dels fenòmens editorials més inversemblants dels darrers anys. Les seves tres novel•les s’han convertit en un referent indiscutible per al públic jove i adolescent Italià, en primer lloc, i d’altres països mediterranis posteriorment. Aquest públic es veu reflectit en les seves històries que troba autèntiques perquè connecten molt bé amb la seva realitat social, aquella que veuen al seu voltant. Per posar un exemple, direm que la capital Italiana, Roma, ja té la seva pròpia "Ruta Moccia" construïda a base de frases dels seus llibres escrites en forma de “graffitis” a les parets (amb l'escriptura Io e te 3msc, fruit d'una escena de la primera novel•la) o amb el fenomen del “candau de l’amor” que consisteix en que molts joves, igual que els protagonistes del seu segon llibre, segellen el seu amor tancant un candau als fanals del Pont Milvio de Roma.

enllaços
No hi ha enllaços per a aquest llibre

opinió

Entenc perfectament el fenomen Moccia. A mi em va enganxar la seva primera novel•la Perdona si et dic amor. Vaig seguir enganxat amb la primera part del llibre que ens ocupa Tres metros bajo el cielo. I res a dir en aquest sentit: les pàgines passen volant i el fenomen a Itàlia està perfectament justificat, com a fenomen adolescent, és clar.

Com en els anteriors llibres, la història és fresca, narrada de forma fresca i els personatges són adolescents al 100% i m’atreviria a dir que un reflex bastant fidel del què són avui en dia. Qui busqui continguts profunds i bona literatura s’ha equivocat de llibre. Aquí es tracta de fer un exercici de retorn al passat i de posar-te en la pell i en el cervell d’uns adolescents que només tenen al cap la recerca de l’amor idíl•lic i la festa, que porten cada dia fins a l’extrem. També com em va passar en anteriors llibres és curiosa la sensació que t’aclapara a mesura que vas llegint i et vas identificant amb sensacions, amb escenes i amb personatges de la història. És un retorn al passat.

Més enllà d’això no hi ha res. Destacar potser que m’agrada l’estil d’escriptura fresc, que es permet el luxe de canviar el punt de vista narratiu al mig d’un paràgraf, per exemple, i que destaca molt per frases molt curtes, gairebé sense subordinades. Són com flaixos de pensaments i sensacions que es van succeint per intentar posar al lector a la pell dels protagonistes, sense moltes explicacions, a toc de pinzellades. Com a curiositat literària crec que està bé.

Seguiré llegint Moccia. Una part de mi es va quedar anclada a l’adolescència i a l’igual que m’agrada veure pel•lícules destinades a públic jove, m’agrada i molt llegir literatura adreçada a aquest públic. Pla, fresc, sense gaires pretensions. Llibre l’estiu, de platja.

afegir un comentari

els vostres comentaris (2

)

Autor/a del comentari: Cristina - Data: 10/08/2010

Bona tarda!

perdoneu pero el teclat no em funciona be i no tinc accents...glups! : x

Jo em vaig llegir Perdona si et dic amor i a mes a mes, vaig anar a veure la pel.licula... el llibre, com imagino que deuen ser els altres de l.autor es agradable de llegir, fa somriure i es agil... pero no cal esperar grans dialegs ni personatges massa elaborats...

Son llibres simpatics. Que no fan mai nosa i que segons com et trobes tu animicament, et fan molta companyia perque no et demanen res a canvi... ;)

Desconec com son els altres llibres, pero el que jo em vaig llegir, era com la Biblia... gruixut, gruixut!

Per cert, la pel.licula em sembla que tambe la va dirigir el mateix escritor.

Salut!

Autor/a del comentari: Miki - Data: 04/08/2010

Ei Xevi! Doncs et recomano la sèrie de novel·les de Gossip Girl! Segur que t'encantarien. A mi la primera temporada de l'adaptació a la tv em va agradar molt (ara, amb la segona no vaig poder).
Fa per tu.

l'últim per llegir