opinió |
LA MATÈRIA OBSCURA (His Dark Materials) és una trilogia escrita per l’autor anglès Phillip Pullman entre 1995 i 2000. Està formada per tres llibres, tots ells publicats en català per Editorial Empúries:
>> Llums del nord (The Northern Lights, 1995)
>> La daga (The Subtle Knife, 1997)
>> El llargavistes d’ambre( The Amber Spyglass, 2000)
La història s’enmarca en el gènere fantàstic. Tot i que s’ha comercialitzat com a literatura infantil, després d’haver-lo llegit em sembla que està més a l’abast dels adults que dels nens o nenes. Amb una incorrecció política digna de menció i una prosa del més alt nivell, els tres llibres expliquen les aventures dels nens Lyra Bellacqua i (a partir del segon llibre) Will Parry mentres fugen de l’Església i del mateix Déu intentant fer realitat una profecia de la que ells no en són coneixedors. El pes de la història recau sobre les seves joves espatlles, però mentre recorren un món (i més d’un) que sembla un reflexe victorià del nostre, tindran l’ajuda de bruixes, giptians (els gitanos del món de Lyra), osos polars que parlen, aeronautes en globus, àngels, daemonis i altres personatges sorprenents. L’estructura de la narració no s’aparta gaire de la d’altres trilogies conegudes (les més evidents el Senyor dels Anells i els Llibres de Terramar), però a nivell argumental no té absolutament res a veure amb cap d’elles. Així, cadascun dels llibres aporta una nova capa de complexitat a la història que canvia lleugerament el significat del llibre anterior i empeny a seguir llegint com poc llibres (i menys sèries de llibres) m’han empés en els darrers anys.
A LLUMS DEL NORD trobarem un plantejament de l’història, a on seguirem de prop les aventures de la Lyra i l’interès és, per dir-ho d’alguna manera, local. A la ciutat d’Oxford algú està segrestant els nens. Lyra Bellacqua, que, per algun motiu que trigarem a conéixer, ha crescut sense pares rodejada pels catedràtics de l’Universitat Jordan d’Oxford, abandona tot el que coneix en cerca de tots els nens, i emprén un viatge que la portarà al pol nord, a on descobrirà qui són els seus pare, qui ha segrestat els nens i per quin motiu, i que la realitat del seu món és molt més complexa del que ningú sabia.
A LA DAGA, A la ciutat d’Oxford (però no el mateix Oxford) algú està acosant al nen Will Parry i a la seva mare. Tot sembla suggerir que els perseguidors busquen uns papers que el pare de Will, desaparegut molts anys abans, els va deixar en custòdia. En Will es veu obligat a abandonar a la seva mare per a protegir els papers i buscar el seu pare, però a qui acabarà trobant és a la Lyra. Perseguits tots dos, faran causa conjunta per a trobar els pares respectius (i no, no són el mateix) i descobriran que del resultat de les seva cerca depén el futur de tota la creació.
A EL LLARGAVISTES D’AMBRE en Will i la Lyra seran perseguits per totes les forces celestials (sí, sí, el mateix Déu) i es veuran obligats a fer els més grans sacrificis per ... fins a quin puc llegir...
Com faré sempre, us recomano que llegiu la versió original anglesa, perquè els traductors som uns piltrafilles que destrossem obres i aquesta està bellament escrita i millor narrada. Només us diré que en Philip Pullman té més llibres i que no veig el moment de llegir-los (amb el perill de decepció que això comporta). Us recomano també que correu, que no espereu a que acabin la pel•lícula del primer llibre. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (14 ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 06/10/2008
No se si és l'època de la vida que estic passant (res en particular, no us espanteu), o que la sèrie va decaient, però aquest tercer no he pogut amb ell i l'he deixat a la meitat. En aquest més que mai, m'ha donat una sensació d'improvització argumental perillosa, més típica d'un nen petit que explica un conte que no pas d'un llibre "seriós". Els fets se succeixen a vegades sense motiu aparent i les explicacions que han de fer aguantar la trama o no es donen o sembla que s'improvitzen sobre la marxa. Vaja, que de moment el deixaré aparcat un temps fins que tingui ànims per tornar-lo a agafar. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 27/08/2008
Ara fa uns dies he acabat per segona vegada el llibre de "La Daga". Volia llegir el tercer i no recordava res del segon (memòria selectiva). Aquest cop reconec que el llibre m'ha entrat més i li he trobat més sentit, o sigui que aquesta segona vegada millor que la primera. Ara el problema el tinc amb el tercer, que fa setmanes i setmanes que l'arrossego. Aquí si que penso que l'autor s'ha fumat i/o injectat alguna cosa... A veure si tinc el valor per acabar-lo d'una vegada! |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 17/12/2007
El llibre segueix en la línia del primer, però el trobo menys rodó. Comença sorprenent al lector amb tota la història de mons diferents, en Will que ve d'on ve (no ho explicaré...), però cap a la meitat del llibre penso que perd una mica l'interès. Passen fets arbitràriament que no tenen massa explicació, tampoc se li intenta donar i els objetius o les missions dels personatges també semblen tretes una mica de la màniga i enganxades amb cola. Potser és un problema personal, però a mi m'agrada que les coses tinguin un perquè i no que se'm donin fetes sense cap explicació: ui, resulta que estem seguint la Lyra i en Will des de fa rato sense que se n'adonguin i sense tenir cap pista de res, resulta que trobo el chamán i també ens seguien amb zepelins i tampoc sabem gaire com surten però ens els carreguem una mica pel forro i vinga, embolica que fa fort! No se si s'ha entès gaire l'última frase, però vol reflectir una mica la sensació que es té al final de que les coses s'agafen una mica amb pinces. I atenció, amb això no vull dir que el llibre estigui malament: la trama general es continua aguantant, però potser la línia de la història es difumina una mica. Si el llibre es pugués representar amb un gràfic, té una primera part que seria un màxim o un tros creiexent, però cap a la meitat del llibre per mi està clarament en un tros descendent. A veure com acaba la història amb el tercer llibre... |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 09/12/2007
Crec que no cal que et tallis! El cap de setmana que ve anirem a veure la peli, però pernso que per fer una crítica constructiva i donar la teva opinió no ens esguerraràs res. De fet, ja hem sentit unes quantes opinions al respcete: segons l'Àlex Gorina a la pel·lícula li passa com al Barça: té un dels millors equips del món però la posada en escena no acaba de convèncer... De fet, encara no he llegir cap bona crítica. Perquè no la fas tu? També la pots fer dolenta, si és el cas... |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 09/12/2007
Jo també he vist ja la peli, tot i què no vull escriure res fins a què en Xevi l'hagi vist. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 07/12/2007
He acabat ja de llegir Llums del Nord i ja he començat amb La daga. Dir-vos que m'ha semblat un llibre fantàstic en tots els sentits de la paraula. És en tota regla un relat d'aventures ambientat en un món que no acabes de saber mai quin és i de quina època està parlant. Les referències a llocs, fets històrics i tecnologia utilitzada porten el lector pel camí de no saber mai quin terra trepitja i de fer-lo dubtar de les coses que s'expliquen. I ho trobo fantàstic ja que amb això l'autor aconsegueix que els que llegim el llibre no vulguem parar de devorar pàgines, ja que sempre se'ns dóna la informació justa i necessària per anar avançant una mica a les palpentes al llarg de la trama. Algú em dirà que sóc un ilús i que la història és perfectament previsible, però iniciant el segon llibre encara veus més que no saps per on navegues. He quedat gratament soprès de poder trobar una història plena d'imaginació i que pugui enganxar tan a públic infantil com adult (penso que és difícil avui en dia crear coses realment originals, quan sembla que tot està inventat i que tot té un gust de recremat d'alguna cosa que has vist o has llegit). Només em queda recomanar-vos fervorosament que el llegiu. Com a feina persona em queda veure la pel·lícula, que estic segur que no em decepcionarà (he vist el trailer i se m'ha fet la boca aigua). També haig de dir que sóc bastant fàcil de contentar al cine i això a mesura que va passant el temps ho considero més com una avantatge que un desavantatge! |
Autor/a del comentari: Montse. -
Data: 07/12/2007
L'edició anglesa del primer llibre es deia les llums del nord, però l'americana ja es va dir the golden compass, per la qual cosa, com que la peli la fan als americans, doncs es diu com l'edició americana del llibre. A mi m'agrada més les llums del nord, perquè és un fenomen que acompanya a la Lyra en tota aquesta primera trama... Referents a les portades, les portades de les primeres edicions en català són xules, i les de l'edició de butxaca en anglès, abans de la peli, també.
I ja he vist la peli.... algú l'ha vist? què en penseu? A mi personalment com a peli em sembla pèssima (sense tenir en compte els llibres que adapta), i com a adaptació.... els llibres donen per molt més, la veritat! Suposo que és el que passa quan fas una peli per nens d'una trilogia que no és per nens. |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 05/12/2007
A mi també em va sobtar això del canvi de nom i prefereixo el títol original (llums del nord), però si t'ho pares a pensar el nou títol és més consistent amb els dels altres dos llibres, què també porten el nom d'objectes més o menys màgics.
La Lyra és una listilla xula i creguda de 3 parells de collons. Però mola!
Tinc curiositat per saber què pensaràs del segón llibre... je je...
A la portada té el cabell marró? Què estrany. Coses de l'il·lustrador, però em sembla què a la teva edició la portada és maca, no? A la meva és horrible.
I per cert... a Cerdanyola la fan a una sala de les de tota la vida... Avui l'estrenen! |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 04/12/2007
Confirmo i reafirmo la meva opinió sobre el llibre. Estic a la pàgina 300! Ja falta poc per acabar el primer i ja tinc a punt el segon! Haig de dir que la Lyra m'ha captivat, tot i que a vegades et venen ganes de fotre-li una colleja per listilla. Només una pregunta: perquè diu tota l'estona que la seva característica principal és una cavellera rossa i a la portada surt morena com la que més? I ja posats una altra pregunta: perquè aquesta mania de canviar el nom del primer per adaptar-lo a la pel·lícula que s'ha d'estrenar? Perquè no conservar el nom original? |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 28/11/2007
Bufff, si a les 60 planes ja t'has enganxat fliparàs, perquè va a més... I amb el segón llibre ja veuràs... |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 28/11/2007
Primer de tot, comentar que ja s'han reeditat tots els tres titols en català. Si aneu a l'FNAC, per exemple, en tenen palets plens. Segona i última cosa: porto 60 pàgines escàsses del primer llibre i estic completament enganxat! Torno a notar la mateixa sensació que llegint Harry Potter, però amb una lleugera diferència i és que d'entrada semblen més ben escrits aquests. Seguiré informant! |
Autor/a del comentari: Flip17 -
Data: 05/10/2007
Vaig llegir la trilogia en català fa uns anys i em va fascinar. Sembla, però, que a casa nostra ha passat una mica desapercebuda per culpa de l'allau de Harry Potter. A Anglaterra, en canvi, tenen Pullman en un pedestal. Per sort, ara s'estrenarà la pel·lícula de la primera part de la trilogia (amb el ganxo de Nicole Kidman i l'actor que fa de James Bond) i segurament se li farà justícia. Esperem que es reeditin els títols en català, pq són força difícils de trobar. |
Autor/a del comentari: MIquel -
Data: 04/10/2007
Gràcies per comentar. Jo vull llegir el llibre que dius! |
Autor/a del comentari: Montse -
Data: 03/10/2007
Hola!
Com a fan de la triologia de His Dark Materials (la vaig llegir fa uns anys i em va entusiasmar), vull recomenar un altre llibre, apte per aquells amb un punt extra de frikisme... El llibre en qüestió l'han fet uns físics i tracta sobre el què podria ser i el què no, i la ciència "real" que s'amaga dins el llibre fantàstic.
No sé si l'han editat en català o castellà, jo el vaig comprar a Irlanda... Si a algú li ve de gust llegir "The sience of Phillip's Pullman his dark materials", em sembla que el tinc per casa. És curiós i molt ràpid de llegir, ara, un mínim interés per la física quàntica i aquestes coses s'ha de tenir....
Quina il·lusió la pel·licula, i quin por alhora.... |