Philip Seymour Hoffman
Ethan Hawke
Albert Finney
Marisa Tomei
Rosemary Harris
Aleksa Palladino
Brian F. O'Byrne
Michael Shannon
Dos germans planegen un robatori per solucionar els seus problemes econòmics...
"May you be in heaven a full half hour before the devil knows you're dead."
Proverbi irlandés
La pel•lícula explica la història de dos germans que planegen un robatori per solucionar els seus problemes econòmics. El robatori es complica i la culpabilitat persegueix als seus germans, incapaços d’assumir la magnitud de la seva errada. La pel•lícula està explicada a través de talls intercalats en el temps que serveixen per explicar els diferents esdeveniments a través dels diferents punts de vista dels seus protagonistes. La pel•lícula aconseguiex comunicar molt bé el caràcter fracassat d’ambdós germans, uns enormes Ethan Hawke i Philip Seymour Hoffman. No menys enorme, si bé menys important a la pel•lícula, és una Marisa Tomei a qui mai havia vist interpretar tan bé i amb una amplitud de registres tan variada. L’Ethan Hawke és el germà petit, pare i marit fracassat menyspreat per la seva exdona i incapaç de fer-se càrrec econòmicament de la pensió de la seva filla i, en general, de la seva vida. El seu germà gran aparenta ser un ejecutiu d’èxit, però la realitat és que la seva adicció a les drogues l’ha portat a dilapidar la seva fortuna i es veu obligat a estafar l’empresa per a la qual treballa. Incapaç de renunciar a la seva façana de triomfador i d’home autosuficient serà ell qui planejarà el robatori al voltant del qual gira tota la història, pressionant el seu germà perquè s’encarregui de l’execució del crim mentres ell es manté allunyat, amb no gaire eficàcia, de qualsevol tipus de risc. Així, mentres el germà petit és un home trencat que ha perdut tot rastre d’assertivitat i no pot rebutjar la pressió del seu germà gran, aquest és un prodigi d’egoïsme disposat a qualsevol cosa amb tal de solucionar els seus problemes econòmics més inmediats. Entre els dos germans hi ha el personatge interpretat de la Marisa Tomei, dona d’un i amant secreta de l’altre, rica en matisos i el personatge més real que trobarem a una pel•lícula suggerent i absorvent, amb un guió que treu partit tant de les paraules dels personatges com d’allò que no diuen, amb escenes que ensenyen i que ressonen entre si, amplificant l’impacte de la narració. Quantes coses es poden dir amb una mirada? En Philip Seymour Hoffman en podria escriure un llibre sobre això, i només amb la mirada. Com les capes d’una ceba, la pel•lícula condueix, estrat rere estrat, a l’espectador cap a un final funest, més terrible per previsible. Magnífica. Com un glop d’aiguardent que crema i escalfa i ens deixa amb els ulls plorosos.
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
(3 )
Autor/a del comentari: Roi -
Data: 17/07/2008
de fet, crec que la peli té moltes coses bones però, com la majoria de les pelis argentines, el millor és el títol! :-D
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 17/07/2008
Ostres, no hi estic d'acord. De la música no en puc parlar, ja que no la recordo (segurament un punt al teu favor) i el mateix em passa amb la llum intensa del final. Els personatges secundaris, en canvi, si que em van agradar. El pare no és un dolent, només un senyor més aviat fred. Quan li maten la dona s'obsessiona i no para fins descobrir qui és el responsable i, oh sorpresa! Són els seus fills. Crec que està bastant ben portat, però mal acabat. El personatge del vellet falsificador el trobo fantàstic, un autèntic cabrón. L'atracador mira, és un personatge una mica penós però com que dura el que dura un telediari tampoc em sembla tant important. La foscor de la peli no em sembla malament. Les llacunes a la peli jo no les veig. A nivell d'argument no és un prodigi de creativitat, només es recolza en una idea que jo crec que és bona: atracar la botiga dels propis pares i la mort de la mare. La força de la pel·lícula, crec, que és gran, bé del que passa a partir d'aleshores (com es va desmoronant tot a partir de la trucada del germà petit en que li explica que alguna cosa ha anat malament) i en la genial interpretació dels personatges, i en la intensitat de les emocions que provoca (a mi me les va provocar, digue'm simple si ho vols, que certament ho sóc). El tema dels flashbacks i flashforwards... no sól ser un recurs que m'agradi, sempre tendeixo a pensar que m'estan fent trampa i en aquest cas també és una mica així, però només una mica. Davant d'aquest recurs sempre intento fer un exercici que mai puc fer bé: intentar imaginar la història amb una cronologia normal. Si em sembla que la peli seguiria sent interesant penso que la història era bona. Si el canvi d'ordre aporta alguna cosa a la història (i en aquest cas penso que et fa canviar la manera d'entendre els personatges) penso que a sobre estava justificat. En aquest cas penso que se'n surt millor en el millor aspecte que en el segon. Vaja... que no és que pensi, ni de tros, que sigui una pel·lícula perfecta, però si que crec que funciona molt bé i en conjunt és (bastant) magnífica. Ara, afortunadament, per gustos els colors!
Autor/a del comentari: Roi -
Data: 17/07/2008
Em temo discrepar amb l'adjectiu "magnífica". Coincideixo plenament amb tu pel què fa als actors. La Marisa Tomei és una deesa! els germans molt bé com era d'esperar d'ells.
Ara, vaig trobar massa llacunes a la trama de la pel·lícula i sobretot als personatges secundaris. El paper del pare dels germans no s'aguanta per enlloc; se suposa que és una espècie de pare despiadat tipus JR de Dallas però en realitat és un jubilat encantador que acomiada amb un "I love you" a la seva dona.
L'atracador, el vellet falsificador, el germà macarra de la dona de l'atracador...per mi no els van treballar bé.
A més, la música la vaig trobar quasi tan empipadora com la ridícula i exagerada il·luminació, què passa que no tenen llum a USA? no hi he estat mai però jo diria que algun flourescent han de tenir.
Ah, i l'escena final...la llum intensa...metàfora? més aviat una cutrada.
Per mi és una peli com les que es fan ara, vull dir de les que se suposa que són les més bones d'ara. Té espurnes de talent esporàdiques, se salva pels actors i en el conjunt no s'aguanta. Talment com quasi totes les pelis d'avui en dia. Que hi ha crisi? i tant! al cinema!