Ellen Page, Michael Cera, Jennifer Garner, Jason Bateman, Olivia Thirlby, J.K. Simmons, Allison Janney, Rainn Wilson
Juno és una noia molt especial de 16 anys que es queda prenyada el primer cop que manté relacions amb un noi. La seva vida canvia radicalment per aquest fet, però ella afronta amb molta maduresa el problema i decideix tenir la criatura i donar-la en adopció. El procés que segueix principalment Juno i la seva família, juntament amb la parella que vol adoptar la criatura és el fil argumental de la pel·lícula.
L'altre dia em vaig carregar en una crítica en aquesta mateixa pàgina la pel·lícula Expiación. Avui em refermo encara més en la meva opinió. Juno és l'exemple perfecte de que amb una història ben senzilla i amb un ritme força lent, es pot fer una pel·lícula que no sigui gens avorrida i buida de contingut.
Juno m'ha agradat molt. L'he trobat una peça cinematogràfica senzilla i amb una sensibilitat extraordinària. Juno és un personatge que et cau bé des del principi: és una adolescent especial, d'aquelles que no se'n troben gaires, gens preocupada per les coses que preocupen a la gent de la seva edat. Ella té els seus gustos i aficions i sobretot molta sensibilitat per la música. La seva manera de fer i de parlar és molt fresca (no sembla un guió). M'ha agradat aquest fet. A vegades mires pel·lícules i sembla que estiguin llegint el guió (el diàleg sona forçat, poc real o poc creïble). En aquest cas no passa.
La pel·lícula no és ràpida, però passa molt bé. La història i sobretot la Juno hi ajuden molt. Tot i ser una mirada positiva o una manera d'afrontar els problemes diferent, no deixa de tenir una nota tràgica, que et toca la fibra i et fa pensar.
Senzillament la recomano. Una pel·lícula que no té res però que et marca. En certa manera, em recorda una altra pel·lícula de l'estil, Beautiful girls (1996) on, com en aquesta, la senzillesa de tot plegat és la grandesa de la pel·lícula. I per cert, trobo molt original el grafisme i la tècnica utilitzada per a fer els títols de crèdit inicials. També trobo estrany com s'ha pogut vendre tant el telèfon hamburguesa després de l'estrena de la peli.
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
(3 )
Autor/a del comentari: Roi -
Data: 17/07/2008
És una peli boníssima. El guió és fresc i original. Ellen Page està perfecta, llàstima que no li van donar l'ÒScar.
Autor/a del comentari: Jordi Roca -
Data: 18/03/2008
A mi també em va agradar. El guió és molt bo, per mi el millor de la pel·lícula juntament amb l'actriu principal i la banda sonora, una pel·lícula amb tres referències a Sonic Youth costa de trobar i un fanàtic com jo això ho agraeix de debò.
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 06/03/2008
Ahir vam anar al cine a veure-la i ens va agradar. La peli s'aguanta sobretot per l'actuació de la Juno (Ellen Page), de qui estic segur que es sentirà a parlar en el futur. És veritat que pinta de color de rosa una situació molt greu, però no em sembla que aquest sigui un problema massa gran de la peli. També se li ha criticat que a sota d'una aparença de peli indie s'amaga una visió molt conservadora de la situació, però a mi no m'ho sembla tant. Potser aquesta acusació ve del fet que la nena decideixi no avortar, però és que justament és la història d'una nena que decideix no avortar, no em sembla que per conservadorisme sinó per altres motius. Si mires la reacció dels pares i l'evolució de la relació de la Juno amb el pare del seu fill la peli té una mica, com he llegit en algun lloc, de ciència ficció, però bé, és el que hi ha. Al capdavall és una història de ficció. En definitiva és una peli agradable que toca la fibra i fa plorar i fa riure quan toca. En definitiva crec que és una peli sense gaire pretensions i molt correcta. I, com a bonus, m'ha agradat molt la banda sonora (cosa que ja sabia, que per alguna cosa la vaig comprar quan vaig veure la llista de cançons, quan va sortir la peli).