Kristen Stewart, Robert Pattinson, Taylor Lautner, Anna Kendrick, Peter Facinelli, Dakota Fanning, Ashley Greene, Jackson Rathbone, Nikki Reed, Kellan Lutz, Peter Facinelli, Elizabeth Reaser, Christian Serratos, Billy Burke, Boo Boo Stewart, Sarah Clarke, Michael Welch, Julia Jones, Kiowa Gordon, Alex Meraz, Gil Birmingham
La Bella i l'Edward es casen. Bella té encara conflictes sobre la seva transformació i decideix que vol tenir una lluna de mel normal com a persona, encara. La cosa es complica quan queda embarassada. El procés és massa ràpid, la criatura massa forta, potser una amenaça... El clan dels llops se sent amenaçat per aquest nou ésser que naixerà i volen trencar el pacte de no agressió que tenen amb els vampirs. L'amor de Jacob cap a Bella farà que hi hagi un conflicte dins de la manada.
Encara no entenc com és possible que després de renegar dels dos primers llibres, aquestes pel·lícules em facin caure en la temptació i segueixi veient la saga estrena rere estrena. Tampoc em vull amagar. És més, puc dir que he passat una tarda emocionant de cine (fent de tan en tan cops d'ull a la wikipèdia com un nen petit que no pot esperar per saber el final del conte).
Segueixo pensant que el tempo de la història s'aguanta molt més bé amb pel·lícula que amb llibre. Tot i no haver-lo llegit, ja em puc imaginar la de pàgines i pàgines dedicades als conflictes interns d'Edward i Bella. Aquí tot és molt més rodat i fluid. I no és que passi gaire res en tota la pel·lícula (d'aquí que tinc pànic només de pensar en llegir el llibre). També es veritat que no cal fixar-se gaire amb els detalls, en la interpretació, en les coses que no quadren o amb la història que és bastant superficial. De fet, cal no fixar-se amb totes aquestes coses per gaudir de la pel·lícula. És cert que no passarà a la història (ni aquesta ni les anteriors) com una gran cosa (o això espero, que el temps posi les coses al seu lloc). El que si que és cert és que entreté i això, a vegades, és l'única cosa que es busca un diumenge a la tarda. La profunditat pot esperar a dies que estiguem més receptius.
Segueixo entenent la fascinació que desperta en el jovent Crespúscle i puc dir, que com que m'han deixat amb la mel a la boca, no em quedarà més remei que veure l'última.