Bill Murray, Scarlett Johansson, Giovanni Ribisi, Anna Faris, Fumihiro Hayashi, Akiko Takeshita, Catherine Lambert, Akiko Monou.
Bob Harris és un important actor nord-americà vingut a menys. Està a Tokio per promocionar un whisky. Charlotte està casada amb un fotògraf d'èxit i l'ha acompanyada a Tokio per feina. Bob i Charlotte estan des ubicats, en un país desconegut o no volen ser. I s'acaben trobant. A partir d'aquí sorgeix una amistat per afinitat / necessitat que els portarà a ser alguna cosa més que amics.
Vaig anar a veure la pel·lícula al cine l'any que es va estrenar i no podria descriure al sensació que em va quedar quan vaig sortir. Potser el que més s'hi acosta és desorientat. No se si no vaig acabar d'entendre el fons de la pel·lícula o no estava 100% receptiu, però així em vaig quedar. Però haig de dir que alguna cosa va quedar gestant-se dins meu, adormida fins que va sortir l'edició en DVD. I resulta que el vaig veure i no saps ben bé com ja l'has comprat.
La segona vegada que la vaig veure assentat tranquil·lament a casa vaig quedar absolutament meravellat i enamorat d'una història que em va arribar més endins del que es pot arribar. En aquest cas és ben bé que la segona oportunitat va ser el detonant del meu idil·li amb aquest film en concret.
De fet, i per no anar amb contemplacions, vaig quedar penjat des de l'escena abans de les lletres que és un pla fixe del cul de la Charlotte a sobre del llit de l'hotel fins al comiat dels dos personatges en un passeig de Tokio.
I algú dirà: la pel·lícula és lenta i no passa res. És absolutament cert des d'un punt de vista descriptiu i mancat de tota emoció. Però si anem aprofundint és una història d'amor sorgida de la necessitat, de la des ubicació en un país estranger, de la falta de comunicació amb la parella... de tot un seguit de factors concrets, en un moment concret que fan que els pilars de la teva vida trontollin. La dolçor amb la que es va creixent l'amistat, amb les mirades, amb els silencis, amb els somriures de complicitat... és fascinant. El retrat dels dos personatges, l'interpretació oculta (sembla que no n'hi hagi) que fa de la història una cosa propera, gens estranya, l'ambientació, el tempo... Tot, senzillament fascinant.
Això si, s'ha de saber què vas a veure i estar disposat a entrar en la història, sobretot en el ritme de la història. Només així es pot gaudir d'aquesta obra mestra en tota regla.
Ja fa temps que he perdut el compte de les vegades que he vist aquesta pel·lícula. També us haig de dir que segurament la veuré molts i molts cops més. Aguanta molt bé el pas del temps, com el bon vi.
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.