Shrek ja és pare de família, i família nombrosa. La rutina de la vida diària li està començant a passar factura. Això lligat a que ja no té temps per a ell l’acaba fent explotar. L’explosió va lligada a la firma d’un contracte que li farà perdre un dels dies de la seva vida a canvi d’un dia de plena felicitat. El problema d’Shrek és no haver llegit la lletra petita. I aquesta lletra petita estarà a punt de portar-lo a la perdició.
opinió
Dreamworks es fa gran. De fet aquesta frase es podria interpretar de moltes maneres i totes elles per mi encertades.
D’entrada l’execució tècnica de la pel•lícula és contundent i incontestable. Està molt i molt ben feta. Es nota una evolució creixent exponencial en tots els treballs de la firma. Ens trobem ja en un punt on a nivell de moviments de càmera la pel•lícula no té res a envejar a una filmació normal i corrent. Les textures dels personatges estan més ben aconseguides i més ben treballades (més naturals), a l’igual que els moviments i les expressions facials. Res a dir del nivell tècnic assolit per la firma. Dreamworks a crescut i ha crescut molt bé.
En quan a la història, Dreamworks també se li nota un creixement, en aquest cas suposo que més atribuïble als seus guionistes. Lluny queda la primera entrega de la saga, amb una història molt més planera i amb gags més destripats i per a tots els públics (sobretot pel públic infantil, destinatari final de la pel•lícula). Aquesta quarta entrega ens porta una història amb una moral molt clara: valora el què tens. És un concepte difícil d’inculcar o de fer entendre a un nen i que tots nosaltres hem anat aprenent al llarg de la vida a base de patacades. La lliçó apresa però arriba de bastant grandets i a alguns no els arriba mai. Per tan, si la pel•lícula va destinada al públic infantil, crec que el missatge està un pèl fora del seu abast. I també està al mateix nivell la manera a com s’arriba a aquesta situació. Shrek explota al quedar-se sense temps per a ell després de temps i temps de rutina cuidant a la seva família. Aquesta situació també és complicada d’entendre per a un nen o en tot cas el missatge que pot entendre és molt més simplificat. És per aquestes dues coses que crec que Shrek 4 no és una pel•lícula 100% per a tots els públics. Evidentment que un nen gaudirà veient-la. Té gags universals i trossos molt divertits. Però crec que s’ha de ser bastant adult per entendre tot el missatge en profunditat i ja no diguem sentir-se identificat amb el seu problema.
De totes maneres podem viure això com un problema o com una avantatge. L’animació inicialment enfocada a un públic més infantil acaba al llarg del temps interessant a tot tipus de públic, una cosa difícil de fer a la gran pantalla. Tot i així, les sensacions que et deixa són diferents i no crec que si es fa una cinquena la frase pugui ser “com riurem veient la nova pel•lícula d’Shrek”. Crec que l’actitud és diferent. Ni millor ni pitjor. És l’evolució d’un producte.
enllaços
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
els vostres comentaris (1 )
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 02/12/2010
A mi m'ha agradat molt i, tot i què estic d'acord amb tu amb que el tó és menys infantil que en entregues anteriors, trobo que el component còmic de la peli funciona molt bé. A mi m'ha fet riure moltíssim!
És possible (especulo), que el to hagi evolucionat per seguir el creixement paral·lel dels nens que van veure la primera de petits, com intentaren (i aconseguiren) els llibres de'n Harry Potter. No et sembla?
I en quant al tema que esmentes ("valora el que tens"), a mi se m'acut un altre, relacionat ("al tanto amb el que desitges, no vagi a ser que es fa realitat"). Formulat així és un tema clàssic de molts i molts i molts contes infantils. En aquest sentit em sembla super coherent, i fins i tot bonic, que una nissaga de pelis com les de Shrek, que a la seva base tenen la subversió de les convencions i els tòpics dels contes de fades, recorri a aquest recurs.