Kristen Stewart, Robert Pattinson, Taylor Lautner, Nikki Reed, Ashley Greene, Jackson Rathbone, Kellan Lutz, Dakota Fanning, Michael Sheen, Anna Kendrick, Graham Greene, Cameron Bright, Edi Gathegi
Bella i Edward segueixen la seva relació, però les coses es torcen el dia de l’aniversari de la Bella, quan al obrir un paquet es talla amb el paper i la sang fa embogir a mitja família. La seva relació és perillosa i l’Edward ho sap. El millor és tallar i això ho fa. Ell s’allunya per deixar-li el camí lliure. Però el que no sap ell és que deixa el camí lliure als enemics del passat que busquen venjança intentant donar caça a Bella. Per si no fos poc, Bella cau en una profunda depressió, de la qual només aconsegueix sortir després del suport rebut pel seu amic Jacob que alhora no és tampoc el que sembla ser.
Agafeu galetes maria i les trinxeu. Després ho barregeu amb llet condensada, hi tireu Mashmallows per sobre i ho acabeu de rematar amb xocolata blanca fosa com a cobertura. El resultat és un pastís no apte per a diabètics. Després agafeu aquest pastí i us l’aneu menjant durant dues hores, esperant que s’ús assenti a l’estómac i us atipi, però resulta que menges i menges i no passa res. Arribes al final de les dues hores i et sents igual de buit, com si no haguessis menjat gens.
Aquesta metàfora culinària serveix perfectament per resumir l’experiència de veure Luna Nueva. Si llegiu el comentari que en vaig fer del llibre, veureu que se’m va fer pesat, però em va enganxar. El pas al cine sempre dóna l’ocasió de rectificar els errors del llibre i de vendre el producte més bé que amb la paraula escrita. Aquí no només no ho han fet si no que si és possible ho han empitjorat.
El resum és. Bella i Edward s’estimen. Ell trenca amb ella per no fer-la sofrir. Es passa tota la pel•lícula lamentant-se (ella, ell no ho veiem però segur que fa el mateix, es pot intuir fàcilment). Al final es retroben i tot segueix igual com al principi (llevat d’una petita diferència que no explicaré, no us voldria xafar dues hores de diversió soporífera). Entenc que els revolts en el cine serveixen per aportar alguna cosa més, per donar un valor afegit al producte, per lluir-se en algun aspecte... no per allargar més una història que no ens porta enlloc.
Una decepció en gairebé tots els sentits. Fins hi tot el personatge de l’Edward està més lleig que a la primera (si és possible). Res que s’acosti a aquell ésser fantàstic descrit en el llibre i que s’allunya molt i molt del que ens han imposat en realitat. Com em va comentar una amiga meva, podríem dir que l’únic que salva la pel•lícula és quan el Jacob es treu la samarreta? Segons em va explicar, la sala de cine en pes que veia la pel•lícula amb ella està d’acord amb aquesta afirmació. És una llàstima, no?
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
(2 )
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 03/04/2010
Ho hauria de ser, creu-me. De fet hauria d'estar prohibida: és l'exemple de relació malaltissa que no porta enlloc. Parlant clar: el tio s'intenta suïcidar en aquesta pel·lícula! Això no són bons exemples pel jovent d'avui ni per ningú.
Autor/a del comentari: Jordi Roca -
Data: 03/04/2010
Em pensava que no era apte per majors de 17 anys...