Malin Akerman, Billy Crudup, Matthew Goode, Carla Gugino, Jackie Earle Haley, Jeffrey Dean Morgan, Patrick Wilson, Matt Frewer, Stephen McHattie, Laura Mennell
Sinòpsi en castellà tal i com surt a la Wikipedia:
La historia transcurre en 1985, en un universo paralelo donde los superhéroes existen, Richard Nixon aún es el presidente de los Estados Unidos, la guerra de Vietnam fue ganada por el Sur y la tensión entre dicho país y la Unión Soviética está alcanzando su punto extremo. El vigilante Rorschach (Jackie Earle Haley), quien se encuentra investigando la muerte del Comediante (Jeffrey Dean Morgan), cree descubrir un plan para desacreditar y asesinar a varios héroes. El plan resulta ser una conspiración de proporciones gigantescas que involucra a sus colegas del pasado y que podría cambiar drásticamente el curso de la historia.
Quan l'Alan Moore i en Dave Gibbons van crear la novel·la gràfica Watchmen pretenien demostrar (com si calgués, però això és un altre tema) quin tipus d'història podia explicar-se desde el còmic que no pogués fer-se desde la literatura ni desde el cinema, i el seu èxit en aquest sentit va ser rotund. Watchmen és, per dret propi, un dels còmics més importants que mai s'han fet, i tinc pocs dubtes que passats els anys s'estudiarà a les universitats com a obra d'art de la narració, fent companyia a pel·lícules com Citizen Kane o novel·les com The Human Stain o Lolita. Gairebé per definició, aquella obra obsesivament detallista, de múltiples nivells i pensada per a ser llegida i rellegida, resultava especialment difícil de traslladar al cinema sense perdre en el camí tot allò que la fa hipnòtica, gran i trascendent. Han hagut de passar 22 anys fins que en Zack Snyder, fanboy responsable de traslladar del còmic a la pantalla, amb més o menys fortuna però amb indiscutible fidelitat, obres com Sin City o 300 ha dirigit l'adaptació cinematogràfica de Watchmen, i quin és el resultat?
Magnífic. Watchmen, la pel·lícula, dista de ser l'obra mestra que sí que era el còmic. En el camí s'ha perdut bona part de l'ambició, l'ambigüitat moral i l'enigmàtic laberint inacabable de detalls gràfics de l'obra original, però no se li pot negar la considerable fidelitat al material font (malgrat l'enorme modificació del final de la història, discutible però respectable) i el seu molt gran grau d'èxit en comunicar i explicar la història dels vigilants caiguts en desgràcia. També em sembla que alguns dels personatges de la pel·lícula (Dr. Manhattan, Rorschach i Ozymandias) són més humans que al còmic, i això hem sembla un defecte. L'Ozymandias? Bordeja el ridícul... D'altra banda, els actors, poc coneguts la majoria, són formidables i triats amb cura.
No tot són pèrdues, i crec que la pel·lícula transmet millor que el còmic la nostàlgia que senten els "herois" retirats dels temps passats i la seva natura cercadora d'adrenalina. Que ningú s'equivoqui: això NO és una pel·lícula d'acció, en absolut. És reflexiva i pausada, i la seva preocupació no és tan presentar coreografies fantàstiques com construir uns personatges consistents, coherents i canviants. Les dos o tres escenes d'acció que hi ha, però, són fantàstiques, i ho serien bastant més si el director prescindís del bullet time que tan bon resultat li va donar a 300. Episodis com el de la presó o la persecució de'n Rorschach a dintre d'un edifici vell són impresionants, però el romanticisme de la versió il·lustrada del "renaixement" de Silk Spectre i Nite Owl flotant per sobre del paissatge de Nova York es transforma en quelcom lleugerament barroer en la seva versió filmada.
En conjunt? crec sincerament que aquesta és la millor adaptació possible que es podia fer d'aquesta història. Crec que li fa justícia i que l'honora, i sospito que si l'Alan Moore no sentís tan rebuig per l'indústria de Hollywood pensaria el mateix (en comptes de negar-se a deixar que el seu nom surti als títols de crèdit). La reinvenció, realista, ombrívola i distòpica, de la fígura del superheroi que tan oportuna va ser mitjançats els vuitanta ara no sembla tan original, i potser això farà desmeréixer la pel·lícula davant d'aquells que no van tenir la sort de llegir-la quan tocava. De fet, he sentit repetidament que la pel·lícula agrada sobretot a aquells que havíen llegit i admirat el còmic, i les crítiques dels que s'apropaven per primera vegada a Watchmen han estat més negatives. Formant part tan clarament del primer grup, se'm fa difícil fer una valoració objectiva d'aquesta dada, i no puc per més que recomanar fervorosament que a) llegiu la ENORME obra mestra de l'Alan Moore i en Dave Gibbons (a dia d'avui a la majoria de biblioteques) i DESPRÉS b) veieu la notable pel·lícula de'n Zack Snyder. Amb temps es convertirà en un clàssic imprescindible del cinema fantàstic.
No hi ha enllaços per a aquesta pel·lícula o sèrie.
afegir comentari
(1 )
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 10/07/2009
Faré el que em recomanes. Ja disposo del còmic, la pel·lícula no crec que tardi. O sigui que a veure si aquest estiu ho puc liquidar. Ara, necessito fer-ho a casa. Els que hagueu vist la versió en català del còmic que han tret ara entendreu que no és per dur-lo a la platja.