Bolt (un gos) és l'estrella d'un programa de televisió, però ell no n'és conscient i es pensa que tot és real. L'aventura comença quan s'escapa del plató de rodatge en busca de la seva amiga (una nena d'uns 12 anys) segrestada per l'home dels ulls verds. La seva sorpresa serà majúscula al descobrir que no té poders. Això ho anirà descobrint a mida que avança la pel·lícula, amb els seus dos companys de viatge (la Mittens, una gata i en Rhino, un hàmster dins d'una bola de plàstic).
Tal com va passar amb Madagascar, la història és lo que és i no té gaire fonaments ni interès. En el cas dels animals del zoo de Nova York, els moments brillants de la pel·lícula els protagonitzava uns personatges secundaris (uns pingüins). Aquí ens passa el mateix: el protagonista total i absolut de la història és el hàmster, un personatge viu, fresc i amb ganxo. En canvi, en Bolt, el que hauria de ser l'autèntic protagonista, és un personatges gris, poc interessant i que fa decaure el ritme de la pel·lícula i la credibilitat de tota la situació. Ja fa masses pel·lícules que es fa servir el mateix clixé (protagonista amb un parell d'acompanyants d'aventura) i potser és l'hora de buscar altres fórmules o treballar més el personatge principal.
A nivell tècnic la pel·lícula està molt bé, sense sorprendre ni despuntar en cap moment (avui en dia costa bastant trobar alguna pel·lícula que et deixi amb la boca oberta en aquest aspecte). Diria fins hi tot que els moviments de les persones humanes són massa recargolats i sembla que tinguin problemes d'ingravidesa (no es mouen amb naturalitat). En l'aspecte tècnic comentar que la pel·lícula segur que guanya si es pot veure al cine amb 3D (però no ha estat el cas, una llàstima).
Una pel·lícula que li podríem donar un bé sense arribar al notable, però que sense cap mena de dubte necessita millorar. Això si, perfecte per a tota la família