Will Smith, Rosario Dawson, Woody Harrelson, Barry Pepper, Elpidia Carrillo, Connor Cruise
Un home torturat pel seu passat intenta solventar el què ha fet en el present. Prefereixo no explicar res més.
Tremendament emocional, entra dins de la categoria de es necessita una caixa de mocadors per veure-la. La idea en si ja està pensada i executada pel seu director per arribar a entendrir i emocionar a tothom. Cal? Això seria discutible. Will Smith ja ens té acostumats últimament a fer pel·lícules una mica més serioses que en els seus inicis a la gran pantalla (Hancock, Soy leyenda...). Amb menys múscul i molta més sensibilitat, crec que aquí El Principe de Bel Air fa una de les seves millors actuacions. He de reconèixer que m'he tornat un fan d'ell i que m'agrada veure tot el que fa de nou. És un actor que va començar com va començar però que ha madurat i una bona prova són les feines que ha fet últimament. Si haig d'elogiar-lo a ell, no em puc descuidar de Rosario Dawson, per mi una perfecte desconeguda, però que també sap fer un paparàs a la pel·lícula i, com no, li dóna el contrapès femení que li falta.
Amb un argument girat i només explicant les mínimes coses per tirar endavant, el fil argumental de la pel·lícula no encaixa amb la idea de film emocional amb poc cervell. Si no has llegit res abans i no t'han explicat res, la pel·lícula són un seguit de pistes que van construint la història d'una forma gradual i controlada, només amb un petit avançament del final en el primer minut de pel·lícula. Fotogràficament molt ben portada, és un regal per a la vista i per la oïda, amb una banda sonora que s'adapta a cada situació i que, com no, ens ajuda a fer saltar la llàgrima amb molta facilitat.
No puc amagar que m'ha agradat molt, tot i que sóc perfectament conscient que he caigut a la trampa emocional perfectament orquestrada que és la pel·lícula. Penso que lo maco és ser-ne conscient i acceptar-ho. La resta, en podem parlar.
)
afegir comentari
)
| : 19/04/2024 | Facebook | Instagram 
