xelu.net
 
CDs (48)
concerts en directe (1)
:: Concert sala Bikini (0 comentaris)
DVDs (2)
 
top 10 visites música
:: Els millors professors eur (12723 visites)
:: Trucar A Casa, Recollir Le (12704 visites)
:: Darrere la porta (12287 visites)
:: The Wall Live in Berlin (11886 visites)
:: Set Tota La Vida (11415 visites)
:: The devil you know (11160 visites)
:: La vida moderna (11050 visites)
:: Boys-Damm Live in Tona (10779 visites)
:: Electric Ladyland (10548 visites)
:: Personas (10464 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> música (51 àlbums disponibles) >> The relief sessions
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
The relief sessions
Grup: Joana Serrat (2011)
 
09/04/2012
Autor/a de l'aportació:
Joan Trabal
Aquest àlbum ha rebut 8044 visites
The relief sessions
opinió
cançons del CD/DVD
vídeo
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (3 comentaris)
l'últim per escoltar
Separador

opinió
Fa ben pocs dies vaig descobrir com per casualitat el nou disc de la Joana Serrat i l’efecte va ser estremidor: vaig caure subjugat per la veu i la musicalitat d’aquesta obra d’art que és The relief sessions. Escric, doncs, aquestes quatre ratlles des l’admiració per la cantant i commogut pel profund lirisme del seu disc. Permetré que el meu discurs sorgeixi des del que sento, tot posant-hi els adjectius que m’aflorin des de la meva més pregona sensibilitat. Com que sóc conscient que tota la informació sobre el disc o l’autora ja es pot trobar al seu web, i que les cròniques periodístiques més objectives estan disponibles a una cerca de Google, no pretenc sinó donar fe de l’efecte que una música tan ben feta pot obrar en l’oient.

D’entrada vull dir que l’efecte general del disc és d’un meravellós i exquisit to d’intimisme ben trobat. Les peces que composen el treball ens conviden a l’introspecció des d’una malenconia refinada que no embafa ni fa vergonya aliena. Aquest lirisme es desplega mitjançant la fantàstica veu de la Joana Serrat que s’acompanya bàsicament d’unes guitarres que s’harmonitzen amb una percussió exquisida i uns baixos rítmics que completen un conjunt de cadències harmonioses i agradables que no cauen ni en melodies ensucrades ni en efectes repetitius. Els efectes de producció també apareixen en diverses peces, així com els espais per lluïment del violoncel i la guitarra elèctrica. Tant en un cas com en l’altre són oportuns i semblen la continuació natural del patró rítmic i harmònic de la peça on s’insereixen. Aquestes contribucions dels músics fan que els temes tinguin tots un caràcter propi, que immediatament atrapin i et connectin amb un ampli ventall d’emocions que apareixen evocades en el disc. La malenconia compartida, l’antiga tristesa matisada, la pèrdua superada, l’alegria continguda, la força interior, l’evocació dolorosa i alhora dolcenca d’allò que no va poder ser, una certa ironia ... tot són emocions complexes, refinades, contingudes, que es troben desplegades en el disc en la justa mesura per arribar a l’espai íntim del qui escolta, però sense envair-lo, sinó permetent-li fer-se seva l’emoció, empatitzar-hi, transportar-se a situacions semblants que hagi viscut, o imaginar-les, sempre des del plaer un xic dolorós, intens i colpidor de la malenconia. Aquestes emocions estan extraordinàriament ben evocades des de la composició i extraordinàriament transmeses des de la interpretació. L’empatia entre els músics i l’oient és immediata i no arriba en cap moment aquell tema que serveix per acabar d’omplir el disc. No arriba perquè no hi és. Tot és un treball fet a consciència on cada tema té el detall que el fa interessant. La veu de la cantant destaca pel seu propi pes. Una veu bonica, d’un color especial, càlida, clara, molt agradable, amb un registre que quan vol pot ser una mica trencat i que va des d’uns greus gens excessius fins a unes notes més agudes que sap treure quan cal. És una veu que enamora vaja. I un cop més, la contenció, aquest mostrar just el cal per no ser mai excessiu. Impressionant.

Es diu que el disc és una barreja de pop-folk. A mi m’hi ressonen moltes coses però no gosaria classificar-lo perquè no hi aportaria res, però si cal esmentar una mica quin és l’estil del disc només gosaria dir que el folk, el country, els tocs jazzístics i de blues i probablement la música irlandesa hi son present en un moment o altre, però, com que això no diu gaire res, hauré de concloure que el so és propi i particular de la Joana Serrat. Com els bons escriptors, doncs, l’artista ha sabut trobat la seva veu particular. És, doncs, un disc ric, molt ric, amb uns músics que ho fan molt bé (l’Adrià Plana, en Marçal Ayats i en Toni Serrat), que se saben acoblar i estar els uns al servei dels altres per aconseguir un resultat global sòlid, delicat, i alhora amb la força estremidora de les coses autèntiques, allò que s’ha fet amb el cor però sense oblidar la tècnica. Un disc per gaudir, doncs, i paladejar, per estremir-se amb unes lletres que són en molts casos autèntics poemes i amb uns temes sublims com Sharing wine (que és un tema preciós que posa la pell de gallina) o Beneath my tree, o Lullaby, o El meu regne o Princesa de colors. Quina sensibilitat ha de tenir una persona capaç de crear uns temes així! I com a cirereta una versió de Pecats de Duble Buble que em commou fins a les llàgrimes. I és que escoltar aquest disc fa sentir intensament, fa descobrir que hom està ple de records, testimoniatges d’un passat que retrobes tenyit de la malenconia que imposa el pas inexorable del temps. Gaudir, plorar, estimar, recordar. D’això va el disc, de ser vius. Gràcies Joana per aquest regal que és The relief sessions
cançons del CD/DVD vídeo
CARA A
1. Lullaby Pretty Babe – Cançó de Bresol, nen bonic
2. Old Town – Vella Ciutat
3. Newsom Song – Cançó Newsom
4. El Meu Regne
5. Pecats –
6. Little Darling – Petit Tresor
7. Into My Arms –

CARA B
1. Vacuum (l’astronauta)
2. Bedroom Culture – Cultura d’habitació
3. Princesa de Colors
4. Moonbeams – Rajos de Lluna
5. Carry Me Home (Shiny Thing) – Porta’m a Casa (cosa brillant)
6. My Wife – La meva dona
7. Winter Soul – Ànima d’hivern
8. Sharing Wine (A Summer Tale) – Compartint Vi (un conte d’estiu)
9. Beneath My Tree – Sota el meu arbre
enllaços

Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (3 comentaris)
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 16/04/2012

El dissabte 14 d'abril la Joana Serrat va presentar el seu disc a l'Atlàntida de Vic. Va ser un concert molt agradable on es va demostrar que tant ella com les composicions com el grup estan preparats pel directe. Malgrat algun problema al començament el concert va ser molt reeixit i el públic, per bé que assegut i molt divers, va estar força receptiu, de fet, molts vam acabar dempeus que és el que mereixien els músics. El concert va tenir un to íntim, tant per la pròximitat com pels comentaris planers de la cantant (que sobtava que pogués passar d'un anglès tan autèntic a un català tan de la plana). Es va mostrar amb escreix la veu i el talent d'una Joana que, per bé que nerviosa, es va mostrar sorprenentment desacomplexada, així com el dels músics que l'acompanyen, entre els que voldria destacar la versatilitat i enorme habilitat de l'Adrià Plana, que va ser un més que magnífic acompanyant i ens va delectar amb alguns dels millors moments del concert. Grandíssima la interpretació de "Sharing wine" i "Moonbeams" i encantadores "Pecats"i "Castle" i genial "Princesa de colors". En fi un concert molt complet amb cançons de tots els seus discos, un gran acompanyament (també les veus secundàries!). Un vespre molt molt agradable. Propera cita el 27 de maig a l'Ateneu dels Hostalets de Balenya. No us el perdéssiu!!!!!!!!!!!!!!!
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 11/04/2012

Home, suposo que fer-lo servir per treballar deu ajudar a crear una bona atmosfera i segurament a concentrar-se, però jo crec que el disc dóna per molt més, per escoltar-lo amb atenció. No estic gaire segur que working music sigui una etiqueta gaire favorable per un disc... Segur que si l'escoltes sense fer res més hi trobaràs moltes coses que t'agradaran, t'emocionaran, i el valoraràs molt més, com crec que es mereix. Atreveix-te!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 10/04/2012

Jo recordo que el disc em va agradar. No recordo arribar al teu extrem d'èxtasis, però si que penso que és un treball molt agradable i ben treballat. Durant un temps me'l vaig posar per treballar (working music).

l'últim per escoltar
Darrere la porta
Darrere la porta
White Lies for Dark Times
White Lies for Dark Times
The relief sessions
The relief sessions
Rough travel for a rare thing
Rough travel for a rare thing
Pixies at the BBC
Pixies at the BBC
Hipokrisiari Stop!
Hipokrisiari Stop!
Sangtraït al Palau Sant Jordi
Sangtraït al Palau Sant Jordi
Roseland NYC live
Roseland NYC live
Stripped
Stripped
Ben endins
Ben endins
Live in Paris
Live in Paris
Kitsch III
Kitsch III
BBC Sessions
BBC Sessions
Made in Japan
Made in Japan
Pearl Jam - Palau Sant Jordi (25 de maig del 2000)
Pearl Jam - Palau Sant Jordi (25 de maig del 2000)
The Moulettes
The Moulettes
Live at Leeds
Live at Leeds
Sur o no sur
Sur o no sur
Picaresque
Picaresque
Nothing Gold Can Stay
Nothing Gold Can Stay
   
 
(c) 2007-2017 logo xelu.net | Última actualització: 25/09/2017 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.