xelu.net
 
CDs (48)
concerts en directe (1)
:: Concert sala Bikini (0 comentaris)
DVDs (2)
 
top 10 visites música
:: The devil you know (133242 visites)
:: Dirty "Deluxe edition" (132225 visites)
:: A woman a man walked by (130118 visites)
:: The Wall Live in Berlin (113511 visites)
:: Magic (110579 visites)
:: The Moulettes (108398 visites)
:: 1999 (o cómo generar ince (107308 visites)
:: Safe Trip Home (103427 visites)
:: Concert sala Bikini (101487 visites)
:: The Gospel of Progress (100821 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> música (51 àlbums disponibles) >> Trucar A Casa, Recollir Les Fotos, Pagar La Multa
: | | | | | | | |

Trucar A Casa, Recollir Les Fotos, Pagar La Multa
Grup: Mishima (2005)
 
17/05/2008
Autor/a de l'aportació:
Jordi Roca
Aquest àlbum ha rebut 96648 visites
Trucar A Casa, Recollir Les Fotos, Pagar La Multa
opinió
cançons del CD/DVD
vídeo
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (4 comentaris)
l'últim per escoltar
Separador

opinió
El tercer disc de Mishima és una obra d’art excepcional dins del panorama nacional de rock. Es pot analitzar des de moltes vessants i en totes guanya per golejada a la majoria de bandes que pul•lulen pels escenaris, des del meu punt de vista és el millor disc nacional en el que portem de segle, i n’he escoltat uns quants. A nivell musical és un disc que transpira melanconia i atmosferes circulars que venen i van sense que puguis aturar-les; tot plegat un meravella per les orelles que sumada a les lletres senzilles i acurades recitades amb una veu greu i melòdica fan que el conjunt sigui perfecte. Cançons com “Un altre divendres”, “L’ombra feixuga”, “No et fas el llit”, “Miquel a l’accés 14”, “L’estrany” o “El moment que no surt mai a les cançons” componen un disc rodó de cap a peus que comença amb una preciosa “Cert, clar i breu” amb la Flora Saura acompanyant en David Carabén. No sobra res, són dotze peces amb personalitat pròpia que truquen a la teva porta perquè les deixis entrar, si no obres tan se val, trobaran algú altre que les valori com es mereixen. El disc té un únic delicte: dura massa poc.
cançons del CD/DVD vídeo
No hi ha la llista de cançons entrades per a aquest àlbum.

>> Mishima a MySpace

Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (4 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 19/05/2008

Ho he intentat, de debò, i a més 2 cops, però no hi ha hagut manera... Dec ser una de les persones que no acaba d'obrir prou la porta. He pensat que per tenir-lo per treballar està bé, diguem que correcte, però penso que no és un disc per tenir-lo de fons sinó per gaudir-ne de les lletres, per exemple. O sigui que jo per l'ús que en faria estaria infrautilitzat, o infravalorat. Total, que tampoc m'ha entrat la manera de cantar que, ho sento, tampoc és cap meravella (el que si que diria és que és un cantar molt peculiar i que t'ha d'agradar). Lluny de crear més polèmica, crec que és un disc que o t'entra o ja pots tancar la porta i anar per una altra cosa.
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 18/05/2008

Ostres, aquesta pregunta sempre em costa molt de respondre. Es posible que la meva resposta fós diferent ahir o demà, però en qualsevol cas, desendreçat, amb una gran paper del meu desconeixement, aquests són un grapat de discos (limitats a segle XXI) que per a mi destaquen per sobre de la resta (Antònia Font i Mishima a part):

- Unidad de Desplazamiento (Los Planetas)
- Naturaleza Muerta (Fangoria)
- Vidania (La Buena Vida)
- L'Univers (12twelve, això és un grupo de postrock o jazz o el que sigui, de barcelona)
- Lujo Ibérico (Mala Rodriguez)
- El Kilo (Orishas)
- 2005 (SFDK) - semblen una xorrada, però no ho són.

Estic temptat de incloure Violadores del Verso, però em contindré.
Autor/a del comentari: JRoca - Data: 17/05/2008

Miquel,
jo quan parlo de nacional sempre em refereixo a Catalunya. Partint d'aquí en el que portem de segle m'encanta el "Taxi" d'Antònia Font, "El congrés dels solitaris" d'en Sisa, un del Comelade i en Casasses, el quart de Mishima, Kitsch 10 i alguns altres com el de Sanjosex... el d'Antònia Font amb orquestra no el tinc perquè me n'han parlat malament, poster l'hauria d'escoltar pel que dius.
A nivell estatal amb quin et quedaries? a mi també m'agraden molt Los Planetas.
Salut
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 17/05/2008

Em costaria dir si el millor disc nacional (també depén una mica del molt o poc que ampliem el concepte nacional geogràficament parlant, of course) en el que portem de segle és de Mishima (aquest o el nou), d'Antònia Font, de Los Planetas o de Love of Lesbian, la veritat, però tots ells puntuen molt alt per a mi. És probable que jo em quedés amb Antònia Font amb l'orquestra de Praga, però. El trobo inacabable.

l'últim per escoltar
Darrere la porta
Darrere la porta
White Lies for Dark Times
White Lies for Dark Times
The relief sessions
The relief sessions
Rough travel for a rare thing
Rough travel for a rare thing
Pixies at the BBC
Pixies at the BBC
Hipokrisiari Stop!
Hipokrisiari Stop!
Sangtraït al Palau Sant Jordi
Sangtraït al Palau Sant Jordi
Roseland NYC live
Roseland NYC live
Stripped
Stripped
Ben endins
Ben endins
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | : 29/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.