xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133946 visites)
:: Harry Potter The Deathly H (132190 visites)
:: No Country For Old Men (130695 visites)
:: El libro flotante de Caytr (113513 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (112100 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111949 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (110429 visites)
:: Un trabajo muy sucio (108001 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104742 visites)
:: The Book Thief (104535 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Aiguafang
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

Aiguafang

Autor/a del llibre: Joan-Lluís Lluís

09/12/2009
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 99224 visites

Aiguafang
sinòpsis
biografia de Joan-Lluís Lluís
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir

sinòpsis
Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava.En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se.Aiguafang és una novel·la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.

biografia de Joan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és un escriptor nord-català que publica habitualment els seus llibres a Barcelona i que figura entre els creadors més innovadors de la seva generació. Ha aconseguit trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una part dels escriptors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És també un militant de la llengua catalana i denuncia el lingüicidi comès històricament per l'Estat francès. Ha estat periodista d'El Punt i des del 2005 dirigeix el Servei de Difusió de la Llengua Catalana de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. És coautor, juntament amb Pascal Comelade i Aleix Renyé , del Manifest revulsista nord-català.

enllaços

- Pàgina dedicada a l'autor a LletrA
- Crítica negativa a Des de Sants
- Crítica positiva a El Llibreter
- Crítica neutra tirant a positiva a Ronya Mortis


opinió
Aiguafang és una novel·leta (per breu) escrita per Joan-Lluís Lluís i editada per La Magrana. Feia unes setmanes que m'havia cridat l'atenció, ha fet cert rebombori per la catosfera, i entre capítol i capítol de A Feast For Crows ha caigut.
Els personatges principals d'Aiguafang són l'Assassí, l'Esclau i l'Oreneta. I llavors hi ha una Barcelona que sembla pertànyer a un univers paral·lel, a on es parla cataflà i a on sovint plou aiguafang, una mena de pluja àcida bruta que corromp i embruta els edificis de la ciutat.
- L'Assassí treballa a l'Ikea de Badalona i, conscient de que la majoria de la població viu avorrida esperant el moment de morir, mata com a bona acció. Mata amb un cop de martell i quan ha acabat se sent més lleuger. Malgrat el seu altruïsme, està una mica confós i se sent sol.
- L'Esclau és Japonés, i en algun moment algú el va comprar. Viu amb els seus amos, que l'humilien i el maltracten i, els divendres al vespre, els dissabtes a la tarda i vespre, i els diumenges a la tarda, el lloguen a senyors que el violen. L'esclau entén molt poc el cataflà i viu en una bombolla de por, incomprensió i patiment. A la nit, parla en japonés, fluixet, amb els seus amics morts sobre la seva vida anterior. Al món de la Barcelona cataflana els japonesos són el més baix i indigne de l'espècie humana, degut a alguna catàstrofe només suggerida que va succeir fa anys al Japó.
- L'Oreneta és una indigent adolescent que es refugia a les construccions dels àtics dels edificis de Barcelona. És una persona bastant apàtica i només la gana fa que es posi en moviment. Pateix la malaltia de Marinetti, sembla bona persona i, de tant en tant, té somnis profètics causats per la seva malaltia. Sembla ser que els somnis profètics (somnis Marinetti) no són tan estranys a la Barcelona cataflana com ho serien a la catalana. A la fase final de la malaltia, els malalts Marinetti somnien la seva pròpia mort. Darrerament somnia els assassinats de l'Assassí i farà mans i mànigues per conéixer-lo.
Amb molts aspectes de faula, aquesta novel·la té intenció i pretén evocar sensacions i fer pensar. Està estructurada en capítols protagonitzats alternativament (amb una alternància variable) pels tres personatges, que s'acaben entortolligant com l'aigua i l'oli, conservant cadascun d'ells un punt de vista, en tercera persona, fortament subjectiu. Un dels punts forts del llibre és anar veient com els personatges es van trobant i, com un vaixell que arriba a port amb cartes de navegació errònies, s'apropen a despit de la seva incapacitat per comunicar-se.
La prosa és freda, rica i tirant a lírica. Esperava trobar-me una mena de Mecanoscrit i s'assembla més a The Road i a La Ciudad de las Palomas. Està plena de detalls petits i pinzellades que donen una sensació d'estranyesa i aconsegueix, crec que a propòsit, retratar una ciutat que sovint sembla deserta a excepció dels tres personatges principals. La societat i la ciutat que es descriu és prou semblant i alhora prou diferent de la que coneixem com per a frapar. Com a exercici d'estil el text bordeja la perfecció. En Joan Lluís Lluís és un prosista enorme amb una gran capacitat per a crear atmosferes, però com a narrador, en aquesta novel·la, diria que es queda una mica curt i un cop acabada, si bé el final és esperable, m'he quedat amb una sensació de "I ja està?".
En qualsevol cas, en general, m'ha agradant bastant. És una història trista, una mica inquietant i amb un polsim de perversitat i un pessimisme considerable. Construeix personatges i situacions originals, interesants i versemblants i els fa ballar els uns al voltant dels altres en una història que es mereixia un embolcall més gran. El cert és que l'hi anava al darrera perquè havia llegit algunes crítiques molt bones, però darrerament n'he trobat vàries molt poc favorables. A mi m'ha semblat una novel·leta de ciencia ficció molt i molt correcta escrita amb molta gràcia, i m'ha servit per a conéixer un autor que crec que m'agradarà.
Recomanada si t'han agradat llibres com La Carretera o La Ciudad de las Palomas.
Per acabar, us deixo amb l'autor llegint el primer capítol de la novel·la

Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 28/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.