Tormenta de espadas retoma la historia dónde acaba su predecesora Choque de reyes. Los Siete Reinos están inmersos en la llamada Guerra de los Cinco Reyes, con Robb Stark, Balon Greyjoy, Joffrey Baratheon, Stannis Baratheon y Renly Baratheon luchando por afianzar sus coronas. El intento de Stannis Baratheon de tomar la ciudad de Desembarco del Rey fracasa debido a la nueva alianza entre la casa Lannister, la casa Tyrell y la casa Martell, aunque los ejércitos de esta última no toman partido en la lucha. Mientras, en el Muro, un gran ejército de salvajes avanza hacia el sur, con las reducidas fuerzas de la Guardia de la Noche como única resistencia. En el lejano este, Daennerys Targaryen vuelve a Pentos con la esperanza de encontrar y movilizar fuerzas suficientes para retomar el Trono de Hierro.

George Raymond Richard Martin (nascut a Bayonne, Nova Jersey, EUA el 20 de setembre de 1948) és un escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor estatunidenc. Ha estat professor de periodisme i director de torneigs d'escacs.

George Martin va ser un prolífic autor de novel·les curtes de ciència ficció durant la dècada dels setanta, guanyant nombrosos premis Hugo i Nebula, abans de centrar-se en les novel·les al final de la dècada. Tot i que la major part de la seva obra pertany als gèneres de fantasia i horror, bona part de la seva obra inicial és de ciència ficció ambientada en un futur indefinit.

Als anys vuitanta treballà com a editor i per a la televisió com a guionista, especialment per als nous capítols de La dimensió desconeguda i per a la sèrie de La Bella i la Bèstia. Com a editor supervisà el cicle Wild Cards que transcorre en un univers compartit, on un virus alienígena concedeix estranys poders o desfigura una part de la humanitat durant la II guerra mundial, afectant el desenvolupament posterior de la història.

L'any 1996 Martin torna a recuperar la seva faceta d'escriptor de novel·les de fantasia, iniciant el cicle de Cançó de gel i de foc (A Song of Ice and Fire), aclamada per la crítica dels Estats Units.

Font: Viquipèdia.

- Web personal de'n George R. R. Martin.

- Tower of the Hand, fantàstica web no oficial amb articles, imatges i material sobre la saga (en anglès).

- Asshai, web no oficial sobre la saga (en espanyol).

- Pàgina web del llibre a Gigamesh, l'editorial espanyola.

Ja he acabat de llegir la tercera temporada de La Saga de Gel i Foc de George R. R. Martin, i el nivell de tensió s'ha elevat fins a límits inversemblants. La qualitat i complexitat de la història no només es manté sino que millora, però obre tants fronts que no tinc gens clar cap a on tirarà el conte.

En aquesta temporada la taxa de mortalitat ha assolit cotes estratosfèriques, i la tragèdia està a l'ordre del dia. En aquest sentit, val a dir que algunes de les morts que es produeixen, per com i per quan tenen lloc, resulten més dolces que la mel, mentres que altres són amargues com la quina. També s'ha revelat l'amenaça fantasma, el Ben Linus, el cervell maquiavèlic darrera de molts dels esdeveniments que hem presenciat. També ens han regalat algunes de les evolucions de personatges més interesants de la saga, sobretot pel que fa a la família Lannister, i en Davos Seaworth segueix repartint sentit comú. En Davos, en Jaime i, és clar, en Tyrion s'estan convertint en els meus personatges preferits. Al nord de El Mur la situació es complica i arriba a un clímax que sembla que hagi de canviar per sempre el destí de'n Jon Snow, mentres els petits de la casa Stark segueixen aprofundint en la seva èpica personal. A l'altra banda del món, Daenerys Targaryen segueix aprenent sobre el passat de la seva família i convertint-se en un poder que segur que donarà molt a parlar a les terres de ponent. La història de la Daenerys sembla un llibre apart i quan entri a la trama principal de ben segur que ho farà per la porta gran. És un tipus de fantasia més primigènia i salvatge que la que dona forma a la resta de la novel·la, però igualment fascinant.

Al plat negatiu de la balança, només hi pot anar que és una novel·la excessiva, inacabable, malaltissa en la seva exhuberància i que pot arribar a afartar. En mans d'un escriptor menys hàbil, més covard o menys detallista, resultaria infumable, però no hem de patir: En George R R Martin manté l'interès continuament, i només la consciència d'estar deixant de banda altres llibres o aficions fa que la meva impaciència es rebeli. Tenia molt decidit que abans de llegir la quarta temporada (A Feast for Crows, Festín de Cuervos) faria una pausa i hi intercalaria algun altre llibre i / o pel·lícula, però crec que no podré resistir-me a continuar amb la història. Aquesta saga és un exemple paradigmàtic d'argument ben construït.

Tant i com m'està agradant, tinc seriosos dubtes de que en George R R Martin aconsegueixi tancar la història d'una manera satisfactòria. Té tres llibres de temps per a fer-ho, però tot i així... és el Síndrome Perdidos.