xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Un mundo sin fin (133952 visites)
:: Harry Potter The Deathly H (132204 visites)
:: No Country For Old Men (130703 visites)
:: El libro flotante de Caytr (113522 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (112108 visites)
:: Travels in the Scriptorium (111955 visites)
:: Antarctica (Faber & Faber, (110435 visites)
:: Aigua per a elefants (108400 visites)
:: Un trabajo muy sucio (108018 visites)
:: A Game of Thrones (Juego d (104751 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Kafka en la Orilla
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

Kafka en la Orilla

Autor/a del llibre: Haruki Murakami

18/10/2007
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 99508 visites

Kafka en la Orilla
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (2 comentaris)
l'últim per llegir


enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
“Quizá parezca un cuento de hadas. Pero no lo es. De ninguna de las maneras.”

En altres llocs he parlat de la nostàlgia i l’extranyesa que m’evoquen els llibres de’n Murakami. Aquests són elements que també estan presents a KAFKA EN LA ORILLA i, en quantitats ingents, en aquest llibre, i a diferència del que succeeix amb els que he llegit fins ara, en aquest cas estan amorosits per una dosi considerable -de vegades dissimulada- de sentit de l’humor, focalitzat gairebé exclusivament en el personatge del camioner Hoshino i la seva relació amb el vell Nakata. El llibre està construït al voltant de dues línies argumentals paral•leles que, si bé tenen punts de contacte que es van fent més aparents conforme la narració progressa, mai no arriben a trobar-se, fins al punt que, en certa manera, podrien ser dos novel•les completament paral•leles. Amb això no vull dir que l’autor hagi emprat un artifici per augmentar el volum del llibre ni que aquesta estructura no vingui al cas. Ni molt menys. Al meu entendre, les dues narracions es complementen; i el sentit de l’humor i l’atmosfera sobrenatural de l’una serveix de vàlvula d’escapament per a la sensació de feixuguesa i d'impossibilitat de trobar un final feliç de la segona.

També us diré que en ocasions l’acumulació de misteris sense explicació que fa de motor de la història té un component Deus ex Machina que, com a norma general (en qualsevol llibre), a mi em molesta: em sento enganyat, com si l’autor hagués optat per un camí massa fàcil.

Malgrat això, el flux de la història és convincent, és fàcil suspendre la incredulitat. I crec que en aquest cas no és tant un “camí fàcil” com un recurs narratiu que permet que la història transiti per un territori proper al somni i a la metàfora, que en última instància la fa més rica i, més encara, la fa possible.

Com a conclusió, crec que ha estat el llibre de Murakami que més m’ha agradat, i el nivell de les altres ja era molt alt.

[Escrit originalment per a Codonyades]
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (2 comentaris)
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 25/09/2011

La veritat és que al final en Murakami m'ha embafat, però diria que és més culpa d'una mala dosificació per part meva que d'algun defecte seu com a escriptor. De fet, tinc el 1q84 a casa i tot i tenir ganes de llegir-lo no aconsegueixo reunir la voluntat de fer-ho... És una cosa rara.
Autor/a del comentari: La Mirandolina - Data: 25/09/2011

Justament ara estic llegint aquest llibre i estic força d'acord amb el que dius, però començo a cansar-me una mica de moure'm una mica en el territori del somni i la metàfora. Prefereixo les parts en què parla en Nakata. Com dius, donen una mica d'aire a la resta de la novel·la.

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 29/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.