No hi ha enllaços per a aquest llibre

El llibre de Fatema Mernisi El harén en occidente és una provocació. La coneguda intel•lectual marroquina ens presenta un llibre que aparentment pot semblar només una mena d’assaig crític sobre els exòtics harems dels califes d’Orient. Tanmateix, el títol ja ens indica que l’harem de què parlarà és a Occident. Com es pot compaginar l’existència d’un harem amb la seva situació a Occident? Com us deia, Mernissi vol provocar el lector o lectora, i el vol provocar perquè reflexioni sobre la posició social de la dona en qualsevol lloc del món. No us sembla un tema prou interessant?

Per a l’escriptora de Fes, la dona es troba sotmesa a l’home arreu, per bé que els mecanismes que utilitzen els homes per a mantenir aquesta preponderància són diferents. Els seu llibre consisteix en desvelar aquests mecanismes ocults a partir d’una experiència personal seva. Durant una gira que va fer per Europa, es va adonar que tots els homes occidentals esbossaven un mig somriure de complaença quan ella esmentava que la seva àvia havia viscut en un harem. Mernissi no ho entén. Per què l’harem, que segons ella és un lloc on cal anar amb compte, provoca aquesta reacció en els homes d’Occident? La trama del llibre, justament, serà la narració de com ella va entenent aquest misteri a mesura que interroga homes i dones europeus i marroquins; llegeix llibres de filosofia i art; i visita museus. Finalment, endevinarà què és l’harem per als homes europeus i quina relació té amb la dominació de la dona. El llibre és, doncs, una narració de viatge, per bé que un viatge interior, fet des d’un espai mental que permet transcendir el temps en què viu Mernissi i remuntar-se fins a l’edat mitjana quan cal.

Un cop Mernissi ha respost què és l’harem per a Occident i ho ha comparat amb què és per a Orient, la pregunta inevitable és: hi ha un harem occidental? Segons ella a Occident no existeixen manifestacions tan visibles de la dominació del mascle com poden ser els harems o els burques, però aquesta realitat existeix també entre nosaltres. Permeteu-me que us avanci un aspecte inquietant, del qual, no patiu, només us en donaré l’etiqueta. Per a l’escriptora marroquina, la dominació de l’home occidental es basa en l’exigència de la talla 38 i de la joventut extrema. Què us en sembla? Els fantasmes de l’anorèxia i del menyspreu per la senectud, dues de les gran plagues d'occident, planen damunt d'aquestes paraules.

Mernissi escriu bé. Amb un estil directe, personal i molt fresc. El llibre, que està entre l'assaig i el dietari, no amaga certs aspectes de la seva vida personal que ens la fan propera. De fet, és una dona segura d’ella mateixa, amb un gran caràcter i una manera de pensar molt pròpia, que a vegades la porta a fer unes deduccions dubtoses, altres vegades brillants, però sempre molt intuïtives. Això no obstant, és probable que a mesura que transcorri el llibre ens distanciem una mica de les seves paraules. Potser li manca un cert rigor a l’hora de treure conclusions, ja que sovint passa per alt aspectes que la portarien a respostes diferents. De totes maneres, això no li pren en cap moment el que crec que és el principal atractiu del llibre: ser una gran invitació a la reflexió sobre la relació entre homes i dones. Com us deia al començament El harén en occidente és una provocació o, si voleu, una invitació a la autoreflexió. Us hi enganxareu? Us recomano que ho feu, ja que em sembla un bon exercici per estar bé de salut cultural. Com diu el filòsof André Comte-Sponville, la cultura no és una cosa que ens sigui donada sinó que ens l'hem de guanyar. Eus ací, doncs, una bona oportunitat.