xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver e (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (166)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (24139 visites)
:: La Biblia de barro (13593 visites)
:: Mil sols esplèndids (13369 visites)
:: El noi del pijama de ratll (13192 visites)
:: El nombre del viento (12805 visites)
:: L'illa del tresor (12670 visites)
:: Les amnèsies de Déu (11827 visites)
:: L'elegància de l'eriçó (11556 visites)
:: Perdona si et dic amor (11079 visites)
:: Cometas en el cielo (10577 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
 
compres
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (218 llibres disponibles) >> El prisionero del cielo
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
El prisionero del cielo

Autor/a del llibre: Carlos Ruiz Zafon

21/02/2012
Autor/a de l'aportació:
Joan Trabal

Aquest llibre ha rebut 4739 visites

El prisionero del cielo
sinòpsis
biografia de Carlos Ruiz Zafon
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
Barcelona, 1957. Daniel Sempere y su amigo Fermín, los héroes de La Sombra del Viento, regresan de nuevo a la aventura para afrontar el mayor desafío de sus vidas. Justo cuando todo empezaba a sonreírles, un inquietante personaje visita la librería de Sempere y amenaza con desvelar un terrible secreto que lleva enterrado dos décadas en la oscura memoria de la ciudad.

Al conocer la verdad, Daniel comprenderá que su destino le arrastra inexorablemente a enfrentarse con la mayor de las sombras: la que está creciendo en su interior. Rebosante de intriga y emoción, El Prisionero del Cielo es una novela magistral donde los hilos de La Sombra del Viento y El Juego del Ángel convergen a través del embrujo de la literatura y nos conduce hacia el enigma que se oculta en el corazón del Cementerio de los Libros Olvidados

Extret de: Editorial Planeta

biografia de Carlos Ruiz Zafon
Carlos Ruiz Zafón és un escriptor català nascut a Barcelona el 25 de setembre de 1964. Viu a Los Angeles (Estats Units) des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com novel·lista.

La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. Aquesta novel·la s'ha traduït a més de 36 idiomes, ha venut cinc milions d'exemplars en tot el món i ha obtingut nombrosos premis internacionals.

La literatura de Carlos Ruiz Zafón es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del segle XIX a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial. Ruiz Zafón és així mateix un gran creador de personatges, la qual cosa unit al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li permet articular trames d'extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses.

Extret de: Wikipedia

enllaços

Wikipedia
Web oficial de Ruiz Zafon
Entrevista amb Ruiz Zafon


opinió
El prisionero del cielo és la tercera entrega de la col•lecció de la biblioteca dels llibres perduts. Amb aquesta obra Carlos Ruiz Zafón ens torna a delectar amb els paisatges barcelonins de les dues novel•les anteriors, amb els personatges monumentalment ben construïts de La sombra del viento i, en conjunt, amb una literatura a l’abast de tothom, però construïda amb enginy, estil propi, ofici i sospito que planejada al detall. Aquesta, de fet, és una de les gran qüestions que són interessants d’esbrinar i comentar, ja que la confirmació d’això ens deixaria davant d’un dels artefactes literaris més interessants de la literatura dels darrers anys. M’explico. La primera obra per ordre d’aparició del cicle de la biblioteca dels llibres perduts (quina magnífica imaginació per inventar aquest lloc tant borgià!) La sombra del viento és una exquisida història que, tot i que pot deixar personatges amb històries inconcluses, és en aparença un llibre acabat. La segona entrega, que no part, El juego del àngel va sorprendre a tothom per ser una història fosca, amb tocs gòtics i obscurantistes on es perdien les coordenades de ficció basada en termes de realitat que en la primera obra només es posen en qüestió en breus moments. L’única connexió aparent entre les dues obres era algun personatge escadusser que hi apareixia, la llibreria Sempere i l’inefable biblioteca dels llibres perduts. Ara bé, el que em sembla extraordinari de la segona entrega és que, tot i que ens explica una història pròpia, amb coherència pròpia, dóna explicació a la connexió que hi ha entre totes tres obres, fa que efectivament puguem considerar aquestes tres novel•les com un cicle. Però encara més, l’obra ens fa adonar que el cicle que ens narra Ruiz Zafon no és lineal, sinó que hi podem entrar per qualsevol de les tres portes i la història general té coherència cap a un costat i cap a un altre. El recurs, balzaquià a més no poder, és d’una extraordinària complexitat i té a la base un esplèndid domini del temps de la narració, un temps que lluny de ser lineal fa salts dins el cicle, però també en cadascuna de les novel•les. Ruiz Zafon, doncs, farceix els seus llibres de salts endavant i endarrere en el temps mitjançant diversos recursos, no és gasiu en això, i per exemple empra des de l’explicació de la pròpia història per part d’un personatges, fins a la lectura d’unes memòria també per part d’un personatge. Literatura en majúscules.

Reprenent la qüestió que esmentava al començament relativa a sí estem davant un conjunt pensat amb coherència, hem vist com les novel•les de Ruiz Zafon arribaven espaiades en el temps i, per tant, o estem davant d’un senyor que li han encaixat les peces a mesura que les construïa, o sigui que juga a daus, cosa que em costa de creure, o bé estem davant d’un gran constructor d’artificis literaris que ho tenia tot planejat (i el que ens falta per llegir...) i ho va escrivint a mesura que el temps li permet. La meva opinió, tenint en compte el que observo respecte a les virtuts literàries de les seves obres, m’inclina a pensar que ell té tota la història, o almenys bona part, al cap, i la va descabdellant i donant-li forma poc a poc, la qual cosa el posa en un lloc preeminent dins el panorama literari contemporani. Normalment es fa difícil defensar autors de gran tirada, i més aquells que se’ns presenten indefectiblement en edicions de Planeta, de tapa dura, preus cars i edicions acurades, però en aquest cas crec que estem davant d’un autor molt interessant, preocupat no només per explicar històries, sinó també per com les explica. És, per tant, un escriptor que no només narra històries interessants, sinó que també és magistral en la construcció d’ambients i de personatges. La Barcelona que recrea, per exemple, no és un escenari fred, sinó que l’observem a través dels ulls dels personatges i, per tant, els carrers es fan subjectivament misteriosos, perillosos o amables en funció dels estats d’ànim dels personatges o de la situació de la narració. D’altra banda, també és un gran constructor de personatges secundaris i de diàlegs, amb els qual adorna aquests personatges. M’atreviria a dir que en Fermín és un dels millors personatges secundaris amb què m’he topat en la meva vida de lector, fa riure tant i alhora és tan profundament humà com Sancho Panza, però en versió contemporània. En definitiva, una joia de la literatura contemporània.

Finalment, sobre la història en sí de El prisionero del cielo, voldria destacar que, més enllà de ser nexe d’unió i creació de noves expectatives, estilísticament troba a cavall entre els dos llibres anteriors. Es recuperen les coordenades de la realitat, el que passa és tot plausible, però alhora és un llibre que narra fets obscurs, en escenaris foscos com el castell de Montjuïc post guerra civil o el Somorrostro. La història que es narra és de nou interessant, desperrta la curiositat del lector, però en aquest cas està més centrada en fets estretament relacionats amb la guerra civil: més que no pas una història personal d’un personatge que, tot i viure en un context històric concret, els fets que li ocorren són deslligats de la realitat històrica ens posem enfront una història que directament i estretament vinculada amb la repressió franquista i els seus efectes sobre Barcelona, i així s’explica en el llibre. La història, més truculenta que les anteriors però, té interès per se, i de nou atrapa. Podríem dir doncs, que de nou, Ruiz Zafon troba un estil propi, basat en la senzillesa aparent però en una gran complexitat interior que li permet mostrar-se amb aquest aspecte de llibre fàcil. No és un best-seller en el sentit de llibre que té com a única virtut que es ven bé —generalment perquè explica una història interessant o morbosa— Ruiz Zafon fa literatura, amb recursos, estil, va més enllà de la mera història i, sense oblidar la pretensió d’explicar una història entretinguda, ens mostra virtuts i defectes dels homes i les seves societats, ens guia per un laberint d’emocions diverses i, en definitiva, ens fa sentir el plaer de ser lectors, de ser vius i tenir l’oportunitat de gaudir intensament amb aquest meravellós estri que és la imaginació, i d’aquesta gran cosa que és la literatura. Per molt anys Carlos.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
Adéu a la universitat
Adéu a la universitat
   
 

(c) 2007-2010 logo xelu.net | Última actualització: 23/09/2014 | Visualització òptima: 1280x1024 | Powered by: BitWorks
Web Master: Contacte amb mi! Xevi Vilardell Bascompte| Control remot

Fes-te admirador de xelu.net al Facebook | Segueix-nos al Twitter

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.