xelu.net
 
assaig (12)
:: Adéu a la universitat (0 comentaris)
:: Dante y su obra (0 comentaris)
:: El harén en Occidente (0 comentaris)
:: El món d'Homer (0 comentaris)
:: Europa (0 comentaris)
:: La batalla por el vino y e (1 comentaris)
:: La maternitat d'Elna (0 comentaris)
:: Naked Wine (2 comentaris)
:: Pelegrinatge al Kailasa i (0 comentaris)
:: The Spanish Civil War: Rea (0 comentaris)
:: Tota la veritat sobre Plat (0 comentaris)
:: Un Tramvia Anomenat Text (0 comentaris)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (37320 visites)
:: La Biblia de barro (27308 visites)
:: Cometas en el cielo (23910 visites)
:: El castell de vidre (23459 visites)
:: Els homes que no estimaven (23381 visites)
:: El club eròtic dels dimart (23367 visites)
:: El noi del pijama de ratll (23160 visites)
:: La mecànica del cor (22822 visites)
:: El pont dels jueus (22776 visites)
:: El quart Reich (22654 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Maletes Perdudes
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Maletes Perdudes

Autor/a del llibre: Jordi Puntí

15/06/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 15948 visites

Maletes Perdudes
sinòpsis
biografia de Jordi Puntí
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (3 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare:la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l’estil net i ric que ja coneixem de les narracions d’Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d’aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

biografia de Jordi Puntí
Jordi Puntí i Garriga (Manlleu, 2 de juliol de 1967). Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic. La seva trajectòria com a narrador s'inicià amb el volum de contes Pell d'armadillo (1998) i la continuà a Animals tristos (2002). Formà part del col·lectiu Germans Miranda. El 2009 publicà la novel·la Maletes perdudes, per la qual el 2010 guanyà el Premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i el 2011 el premi Joaquim Amat-Piniella i la Lletra d'Or. Aquest any publicà el recull d'articles Els castellans.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió

Permeteu-nos una vanitat filial, mares: si nosaltres quatre no existíssim, és probable que en Gabriel, el procreador de cristòfols, hagués passat a la vostra història com un accident negligible. El testimoni d'una edat d'alegries sexuals i dubtes amorosos que a estones recordaríeu amb orgull i a estones amb menyspreu -com tot a la vida.
[…]
Ens pensem que coneixem els que ens envolten i que podem preveure les seves emocions, però és tan sols un miratge. La vida interior d'una persona és el secret més impenetrable del món, una cambra cuirassada.

La novel·la no s'hi assembla, però l'experiència de lectura de Maletes Perdudes m'ha recordat la de Els Jugadors de Whist l'any passat. L'he agafat amb les mateixes ganes i tenia les mateixes expectatives de trobar una fita de la novel·la catalana moderna. Ja avanço que la novel·la de Vicenç Pagès va cobrir millor les meves expectatives que la Jordi Puntí, però això no treu que aquesta siguin una novela refotudament bona.
A nivell formal, el que més m'ha agradat de Maletes Perdudes ha estat el tractament del narrador, que pren la veu dels 4 cristòfols al llarg de la seva recerca del seu pare desaparegut. Aquesta polifonia es tradueix en un narrador únic de personalitat múltiple en el que la preponderància d'un o altre dels seus components alterna en funció de les necessitats de l'argument. Aquest artifici, sovint excessiu, fa que el to de la història vagi variant a mesura que seguim els diversos esdeveniments i personatges que campen per les pàgines de la novel·la i les carreteres de l'europa de l'època franquista. Quan el truc surt bé, surt molt bé, però la contrapartida és la falta d'homogeneïtat de la prosa. El conjunt, però, és notable i de vegades admirable.
A nivell de plantejament m'ha agradat especialment la manera que té el llibre de demolir les expectatives que ell mateix va generant. Els cristòfols es fan amics ràpidament, les seves mares no odien en Gabriel, en Gabriel no és un pocavergonya... tot plegat fa que la novel·la tingui una qualitat entranyable que mai cau en la nyonyeria però si, en moments puntuals, en el melodrama (i si no que hem dieu de la trucada de la Rita a la policia quan la tragèdia entra a la seva vida?). De fet, el to general de la novel·la és el de la ironia amable, graciós, amb pinzellades surrealistes que encara ara no se si venen o no al cas. Siguin o no sortides de to, l'escena de l'amazona despullada m'acompanyarà per sempre més...
Si la novel·la té un centre de gravetat aquest és en Gabriel, i els seus satèl·lits són els Cristòfols. De fet n'hi ha dos, de Gabriels: el Gabriel que no hi és i el Gabriel que hi és, i per a mi és molt més potent el Gabriel que no hi és. Passiu i retret fins als límits de l'abúlia, en Gabriel que no hi és traspua una serenor gairebé zen i actua com a caixa de resonància de les expectatives del lector. La ficció defuig el buit i el nostre desig d'entendre aquest personatge absent fa que hi projectem una sèrie d'emocions que ens ancoren a la història i creen una il·lusió de complexitat que no sobreviu del tot a l'aparició de'n Gabriel.
Al llarg del llibre anirem coneixen les històries solapades de'n Gabriel i els seus companys de fatigues, els Cristòfols i les seves mares (fantàstica Rita), amb una estructura episòdica i ben tramada que s'ensorra una mica en el seu desenllaç, que juga perillosament amb l'inversemblança que havia evitat amb admirable virtuosisme durant la major part de la novel·la. D'esperit proper a la road movie, les aventures de'n Gabriel, el trist Bundó (i la seva tristíssima i bonica història d'amor) i en Petroli per l'Europa de'ls anys 60 i 70 no deixen de pintar un retrat colorista de l'Europa de l'època, la psicologia dels emigrats espanyols i la visió que d'Espanya tenien els Europeus. És un retrat que no pretén ser exhaustiu però serveix molt bé d'escenari per a la història.
Tot i les seves irregularitats és una molt bona novel·la i em costarà poc esforç seguir llegint els llibres de'n Jordi Puntí. Em sembla una lectura molt recomanable, sovint molt divertida i amb pinzellades de tristor. Notable.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (3 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 16/06/2011

Mmmmm. Provaré de "obtenir-lo" en digital, si és possible. De l'any de la plaga també n'he sentit a parlar bé. De totes formes si no m'arriba a les mans ja te'l demanaré! Merci per les recomanacions! Sempre em dones feina...
Autor/a del comentari: Miki - Data: 16/06/2011

Li he de deixa a la meva cunyada, però quan me'l torni tel duc, ok? O l'agafaràs de la biblioteca? El què també has de llegir (a veure si properament puc escriure'n la ressenya) és el de l'Any de la Plaga. T'encantarà.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 16/06/2011

Ostres, ostres, ostres... M'ha agradat el teu comentari, ergo ja tinc el llibre afegit a l'estanteria de l'Annobbi. Si no recordo malament el vaig votar al club de lectura perquè ja em sonava que havia d'estar bé.

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2018 logo xelu.net | Última actualització: 20/06/2018 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.