Àlex està en plena crisi dels 40. El seu matrimoni fa aigües. Per accident Niki (de 17 anys) entra a la seva vida per la porta gran i desmunta tot el món d'Àlex i el transporta cap a una muntanya russa d'hormones adolescents.
Vaig llegir el llibre fa uns anys i em va agradar molt. Haig de reconèixer que no és apta per diabètics (té sucre manta). La pel·lícula és un reflex fidel del llibre. Només us haig de dir que la dirigida el mateix Federico Moccia. La pel·lícua també m'ha agradat, però li reconec els mateixos defectes que el llibre.
M'he mirat unes quantes crítiques a internet sobre la pel·lícula per inspirar-me i haig de confirmar que totes elles tenen raó. És una comèdia romàntica previsible, banal i amb una sobredosis de sucre cap al final. No puc desmentir cap d'aquestes afirmacions com tampoc puc desmentir el fet que em va agradar i fa que temi la crisi dels 40 que aquí tan bé es reflexa. És un mite? El temps ho dirà.
Cada pel·lícula en el seu context i tenint molt clar el què vas a veure. Són dues premisses que jo en aquest cas tenia perfectament assumides. Resultat: una tarda de diumenge amb unes crispetes ben entretinguda. Objectiu d'ara? Llegir la segona part del llibre que ja tinc a l'estanteria. Ho sento: m'agrada el sucre!
)
afegir comentari
)
| : 19/04/2024 | Facebook | Instagram 
